Resultats de la cerca

La marmota Marmota marmota es caracteritza perquè té el cap curt, de color negrós excepte el musell, que és clar, l’esquena fosca, els flancs groguencs i la cua curta i fosca a la seva tercera part distal Té les potes relativament curtes i fortes, amb ungles adaptades a l’excavació La seva dentició, com la de l’esquirol, és una de les més completes dels rosegadors Les dents incisives tenen la particularitat que són blanques el primer any, d’un groc llimona el segon i vermell viu el tercer Les mesures corporals són les següents 495-577 mm de cap i cos, 153-190 mm de cua, 79-94 mm de peu…

El ratolí mediterrani Mus spretus es caracteritza perquè té la cua prima uniformement a diferència del ratolí domèstic, que la té ampla a la base i marcadament més curta que el cos També té el cap petit i arrodonit, i els ulls i les orelles petites Les mesures corporals són les següents 69-91 mm de cap i cos, 52-73 mm de cua, 15,5-18 mm de peu posterior, 12,5-15 mm d’orella el pes és de 8,5-17,5 g Javier Andrada És un animal petit i esvelt La coloració general correspon al tipus salvatge La part dorsal és gris marró clar amb tons grocs de vegades es pot confondre amb la d’un ratolí de bosc…

El teixó Meles meles és inconfusible a causa del seu cos massís i, sobretot, per les dues bandes negres que mostra als costats del cap El seu pelatge és llarg i presenta poderoses ungles a les mans El musell és allargat i punxegut, i al capdamunt del cap destaquen les orelles, curtes i blanques Albert Montori És un mustèlid de grans dimensions, amb el cos gras, el cap una mica aplatat, i els ulls i les orelles petits Presenta dues bandes negres molt característiques al cap, que engloben els ulls i les orelles Les potes i la cua són relativament curtes El pèl és fort i llarg, més fosc al…

L’acupuntura és un altre dels mètodes utilitzats per a ajudar a deixar de fumar Aquesta tècnica consisteix bàsicament en la collocació d’unes agulles especials en determinats punts de la superfície del cos El seu origen es troba en la medicina tradicional xinesa i probablement es va començar a aplicar fa més de 2 000 anys La medicina tradicional xinesa interpreta les alteracions de la salut, entre les quals es trobaria l’addicció al tabac, com un desequilibri en la circulació d’energia a través de l’organisme, o en l’intercanvi d’energia entre l’organisme i l’entorn Des d’aquesta perspectiva…

Com que estrictament el so és una sensació, com el gust o l’olor, que es produeix sempre que l’oïda és estimulada, aquest concepte s’utilitza a més per a descriure les causes físiques d’aquesta sensació Així, la ciència del so ha d’abraçar tant els fenòmens físics de producció i transmissió com els de recepció, lligats a la sensació sonora Des del punt de vista físic, el so és un conjunt complex de vibracions que es propaguen en totes direccions a través d’un medi La física del so és la part que s’encarrega d’estudiar de manera global el problema vibratori, i tracta aspectes com la descripció…

La marta té el cos, la cua, les potes i les orelles relativament llargs La longitud del cos cap inclòs és de 390-580 mm, la de la cua de 160-255 mm, la de l’orella de 32-52 mm i la del peu posterior de 65-98 mm Pesa de 800 a 1700 g les de Menorca deuen pesar més que les que aquí ressenyem Els mascles són aproximadament un 20 % més grans que les femelles El color és bru fosc, una mica vermellós la borra, densa i de color de pell girada pàllid Destaca molt un baber o taca gular de color ataronjat més o menys fort Biologia La marta Martes martes té molt sovint les palmes dels peus peludes i…

És com una mostela de grans dimensions, amb la cua proporcionalment més llarga i acabada amb una mota de pèls negres La línia que separa el bru de les parts superiors del blanc de les inferiors és habitualment recta en lloc de sinuosa Els exemplars dels Països Catalans, restringits als Pirineus, són relativament petits La longitud del cap i el cos és de 185-260 mm, la de la cua de 60-100, la de l’orella 18-25 i la del peu posterior 26-46 El seu pes és de 100-320 g Els mascles són bastant més grans que les femelles Biologia Als Pirineus, habita, sobretot, als prats alpins i subalpins,…

L’os bru Ursus arctos és inconfusible per les seves grans dimensions, ja que és el més gran dels carnívors dels Països Catalans Té el cap fort, amb orelles amb borrissol i de contorn arrodonit, pèl llarg i espès, cua curta, potes grosses, plantes dels peus i les mans nues i cinc dits a totes les extremitats Té les molars carnisseres a penes diferenciades i és habitual que perdi les primeres molars José M Cerezo L’os bru ibèric és un carnívor de grans dimensions els mascles poden arribar a superar els 300 kg de pes La longitud del cos cap inclòs és de 150-200 cm, la de la cua inferior als 15…

El ratpenat de ferradura petit Rhinolophus hipposideros es caracteritza perquè té el patagi que li recobreix quasi la totalitat del cos en posició de repòs S’acostuma a trobar situat isoladament en alguna formació del sostre o la paret de les coves, com mostra la fotografia Jordi Serra És fàcil de distingir pel fet que és l’espècie de Rhinolophus més petita Té la ferradura relativament gran i la sella presenta l’extrem superior arrodonit i baix El pelatge és lleugerament més fosc que el del ratpenat de ferradura gran R ferrum-equinum Un tret característic d’aquesta espècie és el grau de…