La marta té el cos, la cua, les potes i les orelles relativament llargs. La longitud del cos (cap inclòs) és de 390-580 mm, la de la cua de 160-255 mm, la de l’orella de 32-52 mm i la del peu posterior de 65-98 mm. Pesa de 800 a 1700 g (les de Menorca deuen pesar més que les que aquí ressenyem). Els mascles són aproximadament un 20 % més grans que les femelles. El color és bru fosc, una mica vermellós; la borra, densa i de color de pell girada pàl·lid. Destaca molt un baber o taca gular de color ataronjat més o menys fort.
Biologia
La marta (Martes martes) té molt sovint les palmes dels peus peludes i els dits sense membranes interdigitals. A la fotografia veiem un rastre de marta deixat pel seu pas sobre la neu.
Jaume Orta i Jordi Ruiz Olmo.
Al continent, la marta apareix molt lligada a les formacions forestals, preferentment boscos de coníferes extramediterranis. A Mallorca i Menorca, on no viu la fagina, amb qui podria competir per l’hàbitat, ocupa també garrigues i medis rocosos desforestats.
La seva alimentació es basa en els micromamífers, però també consumeix nombrosos ocells i, sobretot a finals de l’estiu i a la tardor, fruits silvestres. A gran part de la seva àrea de distribució, persegueix especialment els esquirols, peró en d’altres zones consumeix nombrosos arvicòlids i ratolins de bosc (Apodemus sylvaticus). No rebutja els insectes, ni els amfibis, ni els rèptils. A les Balears, els artròpodes i els rèptils tenen una gran importància a la seva dieta.
El zel s’esdevé entre el juliol i l’agost, però el blastòcit no s’implanta fins al final de l’hivern, per la qual cosa els naixements es produeixen majoritàriament al març o a l’abril. A cada ventrada, neixen de dues a cinc cries, que obren els ulls a les cinc setmanes d’edat, deslleten quinze dies més tard i són independents als sis mesos, edat en què arriben al pes i a la talla dels adults.
És preferentment nocturna. Es caracteritza perquè és una grimpadora molt àgil, que salta fàcilment d’un arbre a un altre i té l’habilitat de baixar dels arbres cap per avall. De tota manera, és menys arborícola del que es pensa usualment: a Finlàndia, per exemple, només el 0,1 % de 1880 km de seguiment de martes per la neu va transcórrer pels arbres. La grandària de la seva àrea d’activitat canvia segons la densitat de les preses, però s’acosta als 5 km2. Té la vista, l’oïda i l’olfacte molt ben desenvolupats. Deixa senyals del seu pas per mitjà de dejeccions i fregant les glàndules anals contra els arbres i altres accidents del terreny. Els diversos caus que posseeix a l’interior de la seva àrea d’activitat acostumen a ser forats d’arbres i nius d’esquirols o d’ocells grans. Més rarament dorm entre roques.
Corologia i variabilitat
Àrea de distribució de la marta (Martes martes) als Països Catalans.
Maber, original dels autors.
Viu a gran part d’Europa, a l’W i al N d’Àsia i al Caucas. No es troba al S de les penínsules Ibèrica i Balcànica, però ocupa tota la península Itàlica i n’hi ha a diverses illes del Mediterrani, com Sicília i Sardenya i, als Països Catalans, a Mallorca i Menorca. A la península Ibèrica, es distribueix pels Pirineus i la Serralada Cantàbrica. Se la troba fins al límit superior dels boscos.
Els exemplars de l’Europa occidental i Mallorca coincideixen àmpliament en talla, i difícilment se’ls pot diferenciar pel color. Els de Menorca, en canvi, són de grans dimensions i han estat considerats com una subespècie particular (Martes martes minoricensis).