El teixó (Meles meles) és inconfusible a causa del seu cos massís i, sobretot, per les dues bandes negres que mostra als costats del cap. El seu pelatge és llarg i presenta poderoses ungles a les mans. El musell és allargat i punxegut, i al capdamunt del cap destaquen les orelles, curtes i blanques.
Albert Montori.
És un mustèlid de grans dimensions, amb el cos gras, el cap una mica aplatat, i els ulls i les orelles petits. Presenta dues bandes negres molt característiques al cap, que engloben els ulls i les orelles. Les potes i la cua són relativament curtes. El pèl és fort i llarg, més fosc al ventre que al dors. La longitud del cap i el cos és de 570-790 mm, la de la cua de 130-185 mm, la de l’orella 50 mm i la del peu posterior 87-120 mm. El seu pes és de 7-15 kg. Mascles i femelles són sensiblement iguals. Les parts superiors del cos són de color gris blanquinós i les parts inferiors i les potes molt fosques, gairebé negres.
Biologia
Viu a tota mena de boscos i terrenys de muntanya baixa i a zones més obertes, si troba algun cobert. Per alimentar-se, visita les clarianes, els prats i els horts, preferentment els propers a àrees forestals. Se l’ha trobat a zones de vegetació psammòfila al delta de l’Ebre. L’espectre tròfic del teixó és molt ampli, però, a gran part d’Europa, la base de la seva dieta la constitueixen els cues de terra. A les àrees mediterrànies, on els cucs de terra són relativament poc abundants, consumeix micromamífers, conills (especialment catxaps encara nus), rèptils, amfibis, insectes i les seves larves i gran quantitat de fruits.
S’aparien durant tot l’any, influïts per les condicions ambientals, però especialment del febrer al maig. La implantació és diferida i els parts, de dues a quatre cries, s’esdevenen entre el gener i el març. Deslletats als tres mesos, els nadissos resten al costat de la mare fins a la tardor i de vegades fins i tot més tard.
Entre adults i cries, pot passar que arribin a constituir-se grups familiars de fins dotze individus.
És d’hàbits nocturns i, per bé que no tant, crepusculars. Els grups familiars defensen un territori comú, les dimensions del qual varien entre 0,5 i 5 km2 segons la dispersió de les fonts d’alimentació. Les dimensions del grup depenen directament de la quantitat de menjar disponible. La lloriguera o teixonera acostuma a ser excavada a terra pels mateixos teixons i, freqüentment, és d’una estructura molt complicada, amb gran nombre de túnels i cambres. Diposita les seves dejeccions a latrines o petits clots situats prop de la teixonera, que marquen els límits del seu territori. També utilitza amb aquesta finalitat les glàndules perianals. Als indrets freds, disminueix la seva activitat durant l’hivern. Es tracta d’una espècie macrosmàtica, que no disposa de bona vista, però sí de bon olfacte i oïda.
Corologia
Àrea de distribució del teixó (Meles meles) als Països Catalans.
Maber, original dels autors i de Juan Ji-ménez i Vicente Urios.
Ocupa gairebé tota la regió paleàrtica, incloses Gran Bretanya i Irlanda. Absent de les Balears, és comú a la resta dels Països Catalans. Se’l troba des del nivell del mar fins per damunt del nivell de bosc, a 2200 m d’altitud. De tota manera, troba les condicions més favorables per sota dels 1000 m.