Ratolí mediterrani

Mus spretus (nc.)

El ratolí mediterrani (Mus spretus) es caracteritza perquè té la cua prima uniformement (a diferència del ratolí domèstic, que la té ampla a la base) i marcadament més curta que el cos. També té el cap petit i arrodonit, i els ulls i les orelles petites. Les mesures corporals són les següents: 69-91 mm de cap i cos, 52-73 mm de cua, 15,5-18 mm de peu posterior, 12,5-15 mm d’orella; el pes és de 8,5-17,5 g.

Javier Andrada.

És un animal petit i esvelt. La coloració general correspon al tipus salvatge. La part dorsal és gris marró clar amb tons grocs (de vegades es pot confondre amb la d’un ratolí de bosc, Apodemus sylvaticus, jove). La part ventral és crema clar o blanca i hi ha una línia de demarcació entre la coloració dorsal i la ventral. La cua és bicolor, fosca per sobre i clara per sota.

Biologia

Els seus requeriments ambientals són estrictament mediterranis. Habita espais oberts amb vegetació típicament mediterrània d’alzinars, suredes, carrascars, màquies i zones ruderals. Es troba a zones de pluviositat inferior als 1000 mm i ocupa, preferentment, biòtops àrids. Els hàbitats que més sovinteja són els llocs de garriga i els camps de conreu amb marges de pedra coberts per vegetació herbàcia abundant. En la seva distribució, és molt important la presència de glans, que condicionen, també, el seu cicle reproductor. Les necessitats hídriques de l’espècie són molt baixes i això li permet competir amb el ratolí domèstic, que requereix, sempre, la presència d’aigua, i amb el ratolí de bosc. Quan l’aigua és abundant, el ratolí domèstic sol desplaçar-lo, com succeeix al delta de l’Ebre.

Es posseeixen poques dades sobre la biologia de l’espècie. En termes generals, es pot dir que la seva activitat és fonamentalment crepuscular i nocturna, amb un màxim a la posta del sol i un altre abans de la seva sortida. És principalment vegetarià; es nodreix de llavors i les parts tendres dels vegetals, però la seva dieta també pot incloure, eventualment, aliments d’origen animal procedents d’invertebrats.

El cicle de reproducció ha estat estudiat al S de la península Ibèrica. A Màlaga, els mascles presenten plena capacitat reproductora des del mes de març fins a l’octubre. Les femelles presenten un cicle comparable al dels mascles; al mes de març, apareixen les primeres femelles gestants. La mitjana d’embrions per gestació és de 5,3 amb intervals de tres a set.

Corologia i sistemàtica

Àrea de distribució del ratolí mediterrani (Mus spretus) als Països Catalans.

Maber, original de l’autor.

Habita a la Mediterrània occidental. Ocupa el S de França des dels Alps marítims fins al Rosselló i penetra vers el N emparat en les condicions mediterrànies de la vall del Roina. A la península Ibèrica, habita tota la costa mediterrània i la meitat S, però falta als Pirineus i a Cantàbria. També ocupa tot el NW d’Àfrica. Als Països Catalans, s’estén uniformement des de la plana del Rosselló fins al Baix Vinalopó. No és present enlloc dels Pirineus, tant al vessant corresponent a la Catalunya Nord com al de la resta del Principat.

Mus spretus va ésser elevat a la categoria d’espècie l’any 1978 per l’equip de Thaler a Montpeller a partir de l’estudi de proteïnes plasmàtiques. M. spicilegus hispanicus i M. spicilegus lusitanicus, descrits per Miller (1909) com a propis de la península Ibèrica, corresponen, en realitat, a M. spretus.