L’acupuntura és un altre dels mètodes utilitzats per a ajudar a deixar de fumar. Aquesta tècnica consisteix bàsicament en la col·locació d’unes agulles especials en determinats punts de la superfície del cos. El seu origen es troba en la medicina tradicional xinesa i probablement es va començar a aplicar fa més de 2 000 anys. La medicina tradicional xinesa interpreta les alteracions de la salut, entre les quals es trobaria l’addicció al tabac, com un desequilibri en la circulació d’energia a través de l’organisme, o en l’intercanvi d’energia entre l’organisme i l’entorn. Des d’aquesta perspectiva, es considera que l’acupuntura, juntament amb altres mesures terapèutiques, pot restablir l’equilibri energètic alterat. Per a això, es col·loquen unes agulles molt primes i flexibles en uns punts molt determinats de la superfície del cos, amb el fi d’activar-les perquè des d’elles es distribueixi l’energia adequadament. Per tal d’aconseguir l’efecte desitjat, les agulles es poden manipular i més modernament es poden connectar a un corrent elèctric de baix voltatge. Un cop col·locades, es deixen posades durant uns minuts i després es treuen fins a la propera sessió.
El mètode de l’acupuntura insisteix en la individualització de cada cas, ja que no es dirigeix a tractar només trastorns concrets sinó l’alteració global que sofreix una persona, i que es pot manifestar per diversos trastorns, com és ara l’addicció al tabac. Per aquest motiu, tant el programa de tractament com la periodicitat de les sessions és variable segons el trastorn individual de què es tracti. Efectuada per un terapeuta expert en la diagnosi i hàbil en la manipulació de les agulles, la tècnica no és dolorosa ni sol causar complicacions. Si es prenen les precaucions habituals en tot procediment mèdic, les agulles no constitueixen un vehicle de contagi d’infeccions.
L’acupuntura s’aplica per a tractar diversos trastorns, però la seva indicació com a teràpia antitabac, que és relativament recent, és una de les que més ha facilitat la seva difusió. La seva aplicació ha estat fins fa pocs anys molt empírica, però ja s’han efectuat alguns estudis que permeten conèixer quins són els seus efectes reals des d’una perspectiva científica, i quines poden ésser les seves indicacions mèdiques. Així, s’ha comprovat que l’acupuntura pot provocar un augment dels nivells d’endorfines, substàncies produïdes pel propi organisme, d’efectes equiparables als de la morfina i que segons les dosis poden produir diversos efectes sobre el sistema nerviós com ara alleujament del dolor o sedació. També s’ha observat que pot desencadenar estímuls nerviosos en parts del cos allunyades dels punts on s’inserten les agulles. En la teràpia antitabac, l’acupuntura s’utilitza amb el fi de regular els processos mentals que indueixen a fumar i d’evitar l’ansietat i altres símptomes de la síndrome d’abstinència.
Més modernament, s’ha incorporat a l’acupuntura una tècnica relacionada, l’auriculoteràpia, que consisteix bàsicament a col·locar agulles en el pavelló de l’orella. S’ha descrit que per mitjà d’aquesta tècnica, a més dels efectes propis de l’acupuntura tradicional, es pot aconseguir que el fumador adquireixi aversió al tabac per notar mal gust quan fuma. Per tal d’afermar l’efecte del tractament, en els intervals entre sessions es poden deixar col·locades algunes petites agulles planes.