Resultats de la cerca
Es mostren 547 resultats
Esglésies de la Cerdanya anteriors al 1300
Art romànic
Alta Cerdanya Angostrina i Vilanova de les Escaldes Sant Andreu d’Angostrina Sant Martí d’Envalls Sant Iscle i Santa Victòria de Vilanova de les Escaldes Bolquera Santa Eulàlia de Bolquera La Cabanassa Santa Maria de la Perxa Dorres Sant Joan de Dorres Santa Maria de Bell-lloc Èguet Sant Esteve d’Èguet Eina Sant Miquel d’Eina Enveig Sant Sadurní d’Enveig Santa Eulàlia Sant Fructuós de Brangolí Er Sant Genís d’Er Mare de Déu d’Er Estavar Sant Julià d’Estavar Sant Bartomeu de Bajande Font-Romeu Sant Martí d’Odelló Mare de Déu de Font-romeu Santa Coloma de Vià La Guingueta d’Ix Sant Martí d’Ix…
Departament de Musicologia de la Institució Milà i Fontanals
Música
Entitat dependent del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), pionera en l’estudi musicològic a l’Estat espanyol.
Té el seu origen en l’antic Institut Espanyol de Musicologia IEM , fundat a Barcelona el 1943 pel prestigiós musicòleg Higini Anglès , amb l’objectiu d’impulsar oficialment els estudis i la investigació musicològica a Espanya Des del 1968, forma part del Departament de Ciències Històriques de la Institució Milà i Fontanals de Recerca en Humanitats IMF creada amb la finalitat d’agrupar en una sola institució tots els centres d’humanitats que el CSIC tenia a Barcelona Té com a funcions principals conservar, investigar i inventariar la música històrica hispana —tant la culta com l’etnogràfica…
,
Rafael Mitjana y Gordón
Música
Musicòleg i compositor andalús d’origen català.
Vida Diplomàtic de professió, exercí com a ambaixador a Rússia, Turquia, el Marroc i Suècia El seu interès per la composició el portà a estudiar amb Eduardo Ocón a Màlaga, amb Felip Pedrell a Madrid i amb C Saint-Saëns a París Compongué algunes obres, com l’òpera La buena guarda , però principalment es concentrà en la musicologia, i en particular en l’estudi de la música espanyola Té monografies dedicades a les figures més importants de la música espanyola, entre les quals Juan del Encina, Francisco Guerrero, Cristóbal de Morales i Fernando de las Infantas També es dedicà a la recopilació del…
L'escultura d'estil tradicional
Arcadi Mas i Fondevila 1852-1934 Apunte del Natural , publicat a Hispania , núm 63, 30 de setembre de 1901 Isabel Artigas L’alt nivell assolit per l’escultura catalana de la segona meitat del segle XIX no es pot entendre sense parlar de la rellevància de l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona, on impartiren classes escultors de gran renom Entre aquests artistes destaca la tasca dels germans Agapit 1833-1905 i Venanci Vallmitjana Barbany 1828-1919, com també la de Rossend Nobas 1838-1891 o la de Joan Roig i Soler 1835-1918, entre d’altres Aquests van tenir com a deixebles els principals…
La vila de Puigcerdà
Art gòtic
L’escut de Puigcerdà en una clau de volta de la casa del Consolat AHCP – SPons Introducció Puigcerdà, capital de la Cerdanya des del segle XII, és al cim d’un llarg promontori emplaçat al mig de la vall, a 1 200 m d’altitud El castell de Montcerdà és documentat a partir del 1094, i suposadament fou l’origen del nucli inicial de la vila Martí, 1922 Vers 1175-76, Alfons I va comprar a l’abat de Cuixà un terreny per emplaçar-hi l’eixamplament de la vila El monarca pretenia bastir una població forta que li permetés estabilitzar la zona i controlar la frontera amb l’Arieja El topònim Puigcerdà…
Eusebi Bertrand i Serra

Eusebi Bertrand i Serra
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Economia
Política
Industrial tèxtil cotoner, i polític, de família d’origen occità.
Heretà del seu pare Manuel Bertrand i Sales 1848-1911 i de la seva mare Flora Serra i Casanoves, filla d’Eusebi Serra i Clarós 1825-1904, unes fàbriques a Manresa i a Molins de Rei, que modernitzà i amplià, fins a comprendre tot el procés productiu del cotó L’empresa Bertrand i Serra fou una de les més importants de Catalunya dins el ram tèxtil cotoner L’any 1935 figurà com a primer industrial individual cotoner del món al butlletí de la Federation of Master Cotton Spinners Association, de Manchester Fou un dels fundadors de la Lliga Regionalista, dirigent del sometent i diputat a Corts per…
Conservatori Superior de Música Joaquim Rodrigo de València

Música
Institució fundada el 1879 per la Societat Econòmica d’Amics del País Valencià, amb l’ajuda de la diputació i de l’ajuntament.
Fou inaugurat a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València, i fins el 1882 la docència s’impartí a la seu de la Societat i a l’Escola d’Artesans Aquest any s’installà en un edifici de la plaça de Sant Esteve que, al segle XX, amplià les dependències El 1979 es traslladà finalment a un edifici contigu a la Universitat Politècnica de València El 2010 inaugurà una nova seu Per a la creació del conservatori foren figures clau els mestres Salvador Giner i Josep Maria Úbeda, que en foren professors i també el primer i el segon director, respectivament Fou declarat conservatori oficial el…
,
Montmajor
L’església parroquial de Sant Sadurní (Montmajor)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, situat al límit amb el Solsonès i el Bages, format per diversos sectors, força allunyats, entre els rasos de Peguera, al N, i les vores de l’horta de Cardona, al S.
Situació i presentació El sector principal és entre la riera de Navel límit oriental i l’aigua d’Ora en part límit occidental i hi forma un pronunciat entrant el terme parroquial de Pegueroles del municipi solsonenc de Navès També drenen aquest sector les rieres de l’Hospital i de Gargallà, tributàries, com les anteriors, del Cardener per l’esquerra Limita, a més, amb l’Espunyola al N, amb Montclar i Viver i Serrateix a l’E, i amb Cardona Bages al S Té els enclavaments de Comesposades i de Catllarí dins el Berguedà i el de Valielles dins el Solsonès El sector principal del terme de Montmajor…
Esglésies del Camp de Tarragona anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de les esglésies del Camp de Tarragona anteriors al 1300 J Salvadó El Tarragonès Altafulla Sant Martí d’Altafulla El Catllar Sant Joan Baptista del Catllar Constantí Sant Feliu de Constantí Sant Bartomeu de Centcelles Creixell Sant Jaume de Creixell La Nou de Gaià Santa Magdalena de la Nou de Gaià Els Pallaresos Sant Salvador dels Pallaresos Perafort Sant Pere del Codony La Pobla de Mafumet Sant Joan del Consell La Pobla de Montornès Santa Maria de Montornès Renau Santa Llúcia de Renau Santa Maria de Peralta Roda de Berà Sant Bartomeu de Roda Sant Pere de Berà Salomó Santa Maria de…
coll de Jou
Collada
Pas prepirinenc situat al peu de la serra de Querol, dins el municipi de Guixers (Solsonès).
El coll és a 1 470 m d’altitud, en un vessant suau de la solana, i és fes perpendicularment pel Clot del Gau, subafluent de la Ribera Salada El 1935 fou inaugurada la carretera de Solsona a Sant Llorenç de Morunys i Berga, i el 1957 la d’ací a Coll de Nargó, de construcció militar També en surt una pista en direcció NW, que va a trobar la carretera del Segre al pont de l’Espia, aigua amunt del Coll de Nargó
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina