Resultats de la cerca

Les referències documentals del castell Arnau són molt tardanes La primera menció d’aquesta fortalesa és del 1310, quan n’era el propietari Simó de Castell Arnau Aquest castell, que pertanyia a la jurisdicció de la vila i terme de Terrassa, era situat dins la parròquia de Sant Julià d’Altura El 1356 la possessió correspon a Borrell de Castell Arnau Al segle XV la propietat encara romania en poder dels seus descendents El 1662 la torre fou venuda a un genovès anomenat Francesc Berardo Sembla que les restes que encara se’n conserven pertanyen a una construcció feta a l’inici del…

Aquests estats eren Albània, Bulgària, Hongria, Polònia, la República Democràtica Alemanya, Txecoslovàquia, Romania i Iugoslàvia Tingueren la corresponent aliança militar amb l’URSS en el Pacte de Varsòvia , amb la notable excepció de Iugoslàvia Coneguts també amb l’URSS com bloc comunista o bloc de l’est , arran de la caiguda dels règims comunistes i la dissolució de l’URSS 1991, la majoria d’aquests estats s’han anat integrant a la Unió Europea L’antiga República Democràtica Alemanya, sorgida el 1949 de la partició d’Alemanya i aliada de l’URSS, es reunificà el 1990 com a…

Inicià els estudis a Montblanc i els continuà a Barcelona amb A Barba, P Tintorer i JB Pujol Destacà com a bon pianista i guanyà diversos guardons en concursos de piano El 1883 ingressà al Conservatori de París En aquest centre amplià estudis amb AF Marmontel i el 1885 obtingué el primer accèssit en un concurs de piano Al cap de tres anys tornà a Barcelona, on, segons la documentació conservada, participà en diferents concerts La seva vida, però, es desenvolupà bàsicament a París Allí fundà la Société Espagnole de Concerts i realitzà nombroses actuacions El 1890 feu una gira per Romania…

La seva tímida política de reformes centralització administrativa, igualtat de tots els súbdits, reestructuració de les finances i de la instrucció pública provocà alhora l’oposició dels tradicionalistes sobretot militars i funcionaris i la dels constitucionalistes Joves Turcs Això, juntament amb les revoltes nacionals a la península balcànica Montenegro, 1862 Romania, 1861-68 Sèrbia, 1867 Bòsnia i Hercegovina, 1875 Bulgària, 1867 i a Creta 1866-68, així com l’autonomia egípcia 1866, contribuïren a la descomposició de l’imperi Otomà, d’altra banda subjecte a contradictòries…

Neix als Carpats Orientals i dóna nom a la regió de Moldàvia

És un nucli industrial indústria tèxtil, de la confecció, alimentària i metallúrgica i agrícola

Dominada per un turó al cim del qual s’alcen les ruïnes d’una ciutadella del s XIII, té escassa activitat industrial preparació d’aliments i, a les proximitats, petites mines de coure i andesita, poc explotades, cria de bestiar i mercat de cereals

Situada a la vora dreta del llac Léman, forma, de fet, dos municipis Montreux-Châtelard i Montreux-Planches Nucli d’indústria tèxtil i alimentària, i centre turístic Hi tingué lloc, el 20 de juliol de 1936, l’anomenada convenció de Montreux, que definia el règim jurídic internacional aplicable als estrets turcs del Bòsfor i dels Dardanels Establia la llibertat de trànsit de les naus de comerç dels estats amb els quals Turquia no estigués en guerra, i la reglamentació del trànsit de les naus de guerra en temps de pau En temps de guerra, prohibició de trànsit als vaixells de guerra dels…

Llicenciat en filosofia i lletres, fou professor de llengua i literatura de batxillerat Conreà sobretot el conte, i el 1981 obtingué el premi Víctor Català amb el recull de narracions Les Alveolars a la Romània  1982 Seguiren altres reculls, entre els quals cal esmentar Biern 1989 i L’àngel de l’abisme 1992 En narrativa infantil i juvenil escriví, entre altres obres,  Fugir 1985,  Les cartes de la Mila premi Vaixell de Vapor 1985, El secret de les màquines 1988 i Escrit a l’ordinador 1991, El trencament 1991 i  El meu amic 1992 Guanyà el premi Baldiri Reixach amb una programació de literatura…

Oficial de la guàrdia imperial russa i comandant d’una divisió de cosacs durant la Primera Guerra Mundial, s’uní a les forces antibolxevics d' Anton Ivanovič Denikin , del qual fou braç dret i successor 1920 Amb l’ajut de França reorganitzà l’exèrcit “blanc” a Crimea, aconseguí nombroses victòries a la Rússia meridional maig-juny del 1920 i formà un govern, que fou reconegut per França Acabada la guerra russopolonesa setembre del 1920, fou vençut pels bolxevics a l’istme de Perekop i a Sebastopol les seves forces 126 vaixells i 130 000 refugiats foren dispersades per Turquia, Grècia,…