Resultats de la cerca
Es mostren 1089 resultats
Santa Maria de Bruguers (Gavà)
Art romànic
Situació Absis de la capella, la part més genuïnament romànica de l’església F Baltà La capella és situada al lloc conegut des d’antic com el Sitjar, al peu del castell d’Eramprunyà, entre els km 4 i 5 i la carretera de Gavà a Begues Mapa 36-17448 Situació 31TDF131744 Història La capella actual de Santa Maria de Bruguers té aquesta advocació des del començament del segle XVI, quan hom hi feu reformes i hi traslladà la Mare de Déu de Bruguers que fins aleshores s’havia venerat a l’antiga capella de Bruguers situada al lloc conegut avui com a Bruguers Vell La capella actual de Bruguers fou…
Santa Eulàlia de Sarrià
Capella
Antiga capella erigida vers el 1463 a Sarrià (Barcelona).
Fou edificada sobre el lloc on segons la tradició havia nascut i s’havia criat santa Eulàlia de Barcelona Els consellers de Barcelona hi acudien en processó amb el clericat de la seu en les secades i altres flagells públics i en festes de la ciutat El 1578 el lloc fou donat al pare Ángel Alarcón de Tordesillas per fundar-hi el primer convent caputxí, juntament amb l’església, entre els anys 1633-37, i esdevingué el noviciat de l’orde de tot Catalunya Convent i església, enriquits amb una relíquia de santa Eulàlia el 1630, foren un centre de devoció dels barcelonins, que continuaren acudint-hi…
llibreter
Història
A l’Antic Règim, menestral o artista que comerciava en llibres.
Durant l’edat mitjana, l’ofici consistia en la venda de paper, pergamí i llibres en blanc, i més endavant en la venda de manuscrits i llibres impresos i sobretot en la relligadura i l’enquadernació Als Països Catalans els llibreters eren, en bona part, estrangers, jueus i conversos Des del s XV, es dedicaren amb profit a fer imprimir llibres, i gradualment intentaren d’evitar que els impressors en poguessin vendre Foren objecte d’ordinacions municipals a Barcelona en 1445-46 en general eren considerats artistes més que no pas menestrals, i s’agruparen en collegis a València el 1539 El 1553 es…
la Soledat de Foraporta
Barri
Barri de Palma (Mallorca), a llevant de la ciutat, al llarg de la carretera de Manacor, vora la bifurcació de la de Sineu.
En aquest indret, a l’antic lloc de can Blau, fou construïda l’església de la Mare de Déu de la Soledat la imatge desaparegué el 1835 per una comunitat de mínims que fundaren el 1582, de manera estable, el primer convent mallorquí de l’orde, després de diversos intents entre els quals, a Sant Nicolau de Portopí traslladats el 1585 a l’interior de la ciutat, hi retornaren el 1596 i hi restaren fins el 1682, que es traslladaren, definitivament, a Santa Maria del Camí, on fundaren un convent amb la mateixa advocació L’església esdevingué filial de la parròquia de Santa Eulària de…
senyoria d’Albarrasí
Història
Territori d’una antiga taifa musulmana, que es transformà en senyoria cristiana independent taifa d'Albarrasí).
Cobejat per Sanç VI de Navarra, que s’havia aliat als almoràvits valencians contra els almohades, fou cedit ~1167 pel rei Llop a Pedro Ruiz de Azagra, senyor d’Estella, a causa de serveis rebuts d’aquest contra els reis Alfons VIII de Castella i Alfons I de Catalunya-Aragó La senyoria fou posada sota l’advocació de Santa Maria Pedro Ruiz de Azagra aconseguí que Albarrasí esdevingués seu episcopal el 1172 bisbat d'Albarrasí Els més interessats a annexionar-se Albarrasí foren els reis catalans Jaume I, inexpert encara, fracassà enfront de Pedro Fernández de Azagra en assetjar-lo el 1220 L’…
Església de Vilba (el Pont de Suert)
Art romànic
El despoblat de Vilba o Mirbes és situat al cim d’una gran roca calcària, als contraforts de la Faiada de Malpàs Una de les primeres mencions documentals segures d’aquest indret data de l’any 1010, quan consta segons el cartoral del monestir de Santa Maria de Lavaix que aquest cenobi adquirí el castell de Vilba mitjançant una donació feta per l’abat Dacó i el seu germà Gamisa De l’església del poblat de Vilba no s’ha localitzat fins ara cap referència documental, ni tan sols se sap quina era la seva advocació tanmateix, en la prospecció arqueològica que s’ha fet darrerament al…
Sant Esteve de Vilanova del Vallès
Art romànic
Església parroquial del nucli de Vilanova, creat entorn de l’any 1000 dintre de l’antic terme del castell de la Roca, raó per la qual fou conegut com Vilanova de la Roca fins que modernament ha obtingut la independència municipal i el nom oficial de Vilanova del Vallès l‘església de Sant Esteve és citada exactament el 8 de setembre de l’any 1000 en una venda de terres situades a Valldarió i d’altres predis veïns El 1048 hi ha una nova venda de terres de la parròquia de Sant Esteve de Villa Nova L’església antiga el 1328 tenia els altars de Sant Esteve, Sant Pere i Sant Joan, segons unes…
Sant Hilari (Cardedeu)
Art romànic
La capella de Sant Hilari es troba situada al nord del terme municipal de Cardedeu, a l’era de la casa Ros de Sant Hilari De fet, no es tenen notícies concretes de l’existència d’aquesta capella en temps molt antics, però es conserva un pergamí del mas Lledó en què el 1158 Ramon Joan ven a Joan Aialbert i Bassa una propietat ubicada al camp del Molnar, que confronta a migdia amb l’alou de Sant Hilari, a la parròquia de Santa Maria de Cartitulo Cal pensar, doncs, que existia en aquesta època una capella sota l’advocació de Sant Hilari No s’ha trobat cap més document que faci…
el Centenar de la Ploma
Història
Milícia urbana permanent de la ciutat de València creada per Pere III de Catalunya-Aragó el 3 de juny de 1365 durant la guerra contra Castella.
Era formada per una companyia de cent ballesters el 1371 es constituí en confraria sota l’advocació de sant Jordi Tenia per missió la custòdia de la senyera de València, tant a les desfilades ciutadanes com en les missions guerreres La majoria dels seus membres eren menestrals S'agrupaven en denes , al comandament d’un cap de dena , tots ells capitanejats pel justícia o cort de València Les despeses anaven a càrrec de la ciutat Vestien una peça de tela, amb sobrevesta blanca amb dues creus vermelles damunt una cota de malla, i duien una ploma d’ornament al casc Aquest cos s’extingí amb l’…
Sant Llobí d’Algar (Camarasa)
Art romànic
Aquesta església degué ser una capella destinada a servir de culte als pocs habitants de l’Algar, que no sembla pas que arribés mai a tenir la consideració de quadra Les primeres notícies del lloc corresponen a l’any 1054, quan Arnau Mir de Tost donà a la canònica de Sant Miquel de Montmagastre, en el moment de la seva dotació, entre altres béns, els delmes d’Algar El lloc torna a documentar-se l’any 1313 quan el rei Jaume II confirmà la concessió feta l’any 1308 per Dolça de Cervera, ja difunta, senyora d’Alòs i de Meià, en la qual confirmava la concessió de l’any 1246 per Jaume de Cervera a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina