Santa Maria de Bruguers (Gavà)

Situació

Absis de la capella, la part més genuïnament romànica de l’església.

F. Baltà

La capella és situada al lloc conegut des d’antic com el Sitjar, al peu del castell d’Eramprunyà, entre els km 4 i 5 i la carretera de Gavà a Begues.

Mapa: 36-17(448). Situació: 31TDF131744.

Història

La capella actual de Santa Maria de Bruguers té aquesta advocació des del començament del segle XVI, quan hom hi feu reformes i hi traslladà la Mare de Déu de Bruguers que fins aleshores s’havia venerat a l’antiga capella de Bruguers situada al lloc conegut avui com a Bruguers Vell. La capella actual de Bruguers fou fundada i dotada pel noble Ferrer de Santmartí, senyor d’Eramprunyà (1208-1226/47), sota l’advocació de Santa Magdalena del Sitjar. El dret de presentació del seu beneficiat correspongué a la corona fins que Eramprunyà fou venut als Marc, el 1323. El 1327 el senyor d’Eramprunyà, Pere Marc, va traslladar-ne el culte al seu lloc de la Roca de Gavà, on aixecà una capella que seria anomenada Santa Magdalena de la Roca. El bisbe de Barcelona autoritzà el trasllat, tot al·legant que l’antiga capella del Sitjar era situada in loco horroris et vaste solitudinis. El sacerdot que hi havia hi accedí si Pere Marc augmentava els rèdits del benefici.

Al començament del segle XVI, el bisbe autoritzà el trasllat de l’altar i de la imatge de la Mare de Déu de Bruguers des de la seva capella a la de Santa Magdalena del Sitjar, construïda, segons el prelat, en lloc adequat. A l’antiga capella de Bruguers que ara s’abandonava hi havia estat comès delicte d’homicidi. Poc abans d’obtenir el permís episcopal per al trasllat, el 1500, es contractaren les obres de reconstrucció de la capella del Sitjar amb el mestre de cases Joan Enric, que el 1503 es veié obligat per sentència judicial a tornar a bastir la volta que havia construït a la capella, la qual s’havia enderrocat.

Església

Planta de la capella, on és perfectament visible el primitiu edifici romànic i el cos afegit a ponent durant les obres de reforma del segle XVI.

P. Poll

És un petit edifici de nau i absis coberts amb voltes apuntades. L’allargament del segle XVI li dona un aspecte llarg poc habitual. El sòl de l’absis és aproximadament 60 cm més alt que el de la nau, alçària salvada per tres esglaons. Els carreus de la volta de l’absis i de l’arc triomfal són de pedra rogenca, ben tallats i disposats; d’altra banda, el paredat dels murs és més irregular i avui es troba tapat per un engalbat.

Un parell de lesenes emmarquen la part central del semicilindre absidal, on s’obre una finestra de mig punt i de doble esplandit. La seva cornisa de coronament és formada per una línia d’impostes convexes, sostinguda per petits permòdols llisos, convexos o lleugerament en cavet. El paredat, de carreus, és molt irregular. L’obra del segle XVI és perfectament destriable. Consistí en la construcció d’un cor, unes capelles laterals i el portal. En aquest en la clau de la volta gòtica del cor hi ha l’escut dels Marc, de tres rodes dentades.

Bibliografia

  • Bofarull, 1911
  • Barrena, 1922, pàssim
  • Fort, 1978, pàssim
  • Pagès, 1992, en premsa