Resultats de la cerca
Es mostren 837 resultats
insurrecció de Jaca
Història
Aixecament de la guarnició de Jaca els dies 12-13 de desembre de 1930, a les ordres del capità Fermín Galán.
Aquest proclamà la República i avançà sobre Osca però, aturat a Cillas, fou fet presoner i afusellat, juntament amb el capità Ángel García Hernández dia 14
Amadeu I d’Espanya
Amadeu I d’Espanya, segons una pintura de Ramon Amado
© Fototeca.cat
Història
Duc d’Aosta i rei d’Espanya (1871-73), de la casa de Savoia, fill de Víctor Manuel II d’Itàlia.
Fou elegit rei per les corts 16 de novembre de 1870 i proclamat el 2 de gener de 1871 Amb aquest acte s’acabà el període d’interinitat obert amb la revolució del 1868 Durant el seu breu regnat hagué d’enfrontar-se amb una gran part de les forces polítiques, sense que els seus partidaris arribessin a constituir un bloc capaç d’estabilitzar la nova dinastia Molt aviat es trencà la coalició governamental entre els progressistes democràtics i la Unión Liberal de Francisco Serrano Posteriorment es produïren les rivalitats entre Práxedes Mateo Sagasta i Manuel Ruiz Zorrilla, que de fet encapçalaren…
Reportaje del movimiento revolucionario en Barcelona
Cinematografia
Pel·lícula del 1936, Documental, 22 min., dirigida per Mateo Santos Cantero.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Oficina d’Informació i Propaganda de CNT/FAI Barcelona FOTOGRAFIA Ricardo Alonso blanc i negre, normal MUNTATGE Antoni Cànovas Sinopsi A Barcelona, el moviment espontani de milicians participa en els darrers combats contra els revoltats i en defensa de la República Els anarcosindicalistes narren les seves conquestes revolucionàries i la seva sortida cap al front Producció Es tracta del primer reportatge rodat a Barcelona després de l’aixecament del 18 de juliol de 1936 Els operadors improvisats de la CNT/ FAI recorregueren els carrers i aconseguiren un…
Jaume Roca i Bauzà
Teatre
Literatura catalana
Autor teatral.
Treballà en una teuleria i després fou venedor ambulant de gerres, i per això conegut com Es Gerrer Republicà, participà en l’aixecament popular del seu poble el 1868, i el 1873 en fou tinent d’alcalde Posteriorment, fou cap del partit republicà d’Andratx Amb el pseudònim d’ Un pagès d’Andratx , estrenà, amb èxit popular, a partir del 1869, entremesos marcats pel seu ideari republicà democràtic, volterià i anticlerical, sovint de resposta immediata als esdeveniments polítics i socials Sa revolució d’un poble , 1874, el més ambiciós, en quatre actes, en prosa i vers Sa venguda…
,
baixkir | baixkira
Etnologia
Història
Individu d’un poble de llengua turca anomenat pròpiament baškunt, que habita principalment la República Federal de Baixkíria (on constitueix el 40,3% de la població i és majoritari a la capital, Ufa).
El nombre de la població baixkira, que s’estén també per les oblasti d’Orenburg, Čel’abinsk, Saratov i Kujbyšev i la República Autònoma dels Tàtars, és de prop d’1500000 1993 Els baixkirs practiquen tradicionalment l’agricultura i la ramaderia, bé que ja en temps moderns el comerç i la indústria s’han desenvolupat considerablement Són esmentats per primera vegada al segle X per Ibn Fadlan Llur origen es remunta a la fundació de l’imperi de l’Horda d’Or Esdevingueren musulmans sunnites entre els segles XIII i XIV Després de la divisió de l’Horda d’Or pertangueren al kanat de Kazan’ i foren…
Carles Esplà i Rizo
Història
Periodisme
Política
Polític i periodista.
De filiació republicana, collaborà al periòdic alacantí “El Luchador” i a “El Pueblo”, de València Exiliat a París durant la Dictadura, fou corresponsal d’"El Liberal”, “El Heraldo de Madrid” i “El Sol” El 1929 acompanyà Sánchez Guerra a València per a un frustrat aixecament, i aconseguí de fugir Proclamada la República, s’apoderà del govern civil d’Alacant i fou nomenat per a aquest càrrec a Barcelona durant unes quantes setmanes 1931, en substitució de Lluís Companys Diputat a les corts per Izquierda Republicana 1931-36, delegat de la Societat de Nacions, fou sotssecretari de…
Necmettin Erbakan
Política
Polític turc.
Enginyer i professor universitari, entrà en la vida pública el 1971, quan fundà el Partit de l’Ordre Nacional, illegalitzat el 1971 Després d’un exili a Suïssa, creà el Partit Islàmic de Salvació Nacional i formà part del govern de coalició de Süleyman Demirel el 1979, deposat pel cop militar del 1980 L’any 1982 fundà el Partit del BenestarRefah, de tendència islamista, amb el qual aconseguí guanyar les eleccions del 1996, i es convertí en cap d’un govern de coalició amb el Partit de la Justa Via de Tansu Çiller Al juny del 1997 dimití com a primer ministre, en compliment del pacte de govern…
Francesc Tomàs i Oliver
Història
Economia
Dirigent obrer.
Obrer de la construcció, molt jove s’adherí al partit republicà federal però, influït per la lectura de La Federación de Barcelona, edità a Palma El Obrero novembre del 1869 — octubre del 1870 i fou el principal impulsor de la secció mallorquina de la Primera Internacional Assistí com a delegat al primer congrés obrer espanyol pel juny del 1870 a Barcelona, on s’alineà amb els bakuninistes aliancistes Posteriorment, en el congrés obrer de Saragossa abril del 1872 resultà elegit membre de la comissió federal de la Federació Regional Espanyola de l’AIT Actuà com a secretari després de la…
Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel

Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel
© Fototeca.cat
Història
Tercer duc d’Alba, dit el gran duc d’Alba.
General i polític castellà al servei de Carles V, defensà Catalunya i Navarra contra els francesos 1542, aconseguí la victòria de Mühlberg contra l’elector de Saxònia 1547 i trencà la lliga d’Esmalkalda Virrei de Nàpols 1556-57, defensà la ciutat durant la guerra de Felip II contra el papa 1557 Nomenat governador dels Països Baixos 1567, hi dugué a terme una repressió molt rigorosa contra els protestants i hi constituí el Consell dels Avalots, conegut popularment amb el nom de Tribunal de la Sang L’any 1568 aturà l’avançada de Lluís de Nassau a Gueming i féu retrocedir Guillem d’Orange del…
Mohammad Khatami
Història
Política
Polític iranià.
Fill d’un aiatollà, estudià teologia a Qom i Eşfahān El 1979 fou elegit per al Majlis Parlament i en 1982-92 fou ministre de cultura, i en aquest càrrec relaxà considerablement la pressió de la censura En les eleccions presidencials del 1997, obtingué una clara victòria gràcies al vot urbà, de les dones i dels intellectuals Malgrat que aconseguí millorar les relacions amb els EUA, l’aixecament parcial de les sancions internacionals l’any 2000 i el suport popular en la victòria del seu partit reformista en les legislatives d’aquest any, el seu marge de maniobra restà limitat pel…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina