Resultats de la cerca

Entre els béns restituïts al monestir de Gerri pel bisbe Ot d’Urgell, l’any 1105 consta l’església de Sant Esteve super Silva , subjecta a Sant Feliu de Montformit Ignasi M Puig creu que podria tractar-se de l’església de Sant Esteve “ ubi dicunt ad Coma ” que l’any 1082 fou donada per Artau II al monestir de Gerri En la butlla del papa Alexandre III, del 1164, de confirmació de béns a favor del cenobi, consta l’església de Sant Esteve de Capite Silve L’any 1770 Sant Esteve de Montformit, església dependent del monestir de Gerri, era sufragània de Sant Andreu de…

Tenia com a finalitat evitar el despoblament del territori conquerit Així, per la capitulació de Toledo 1085, Alfons VI de Castella, a més del respecte als costums i a la religió dels musulmans la mesquita major restava per a llur culte, establí el dret de recuperació de llurs béns i el mateix tribut que abans de la conquesta Alfons I d’Aragó, a la rendició de Saragossa 1118, permetia als musulmans de conservar autoritats, cadi, propietats, religió, però els obligava a traslladar llur domicili al raval Jaume I de Catalunya-Aragó, en la capitulació de València 1238, garantí la…

Hom la iniciava amb la impetració de territori al jutge ordinari de l’emfiteuta, llevat que el senyor fos titular de la jurisdicció d’aquest si hom volia capbrevar béns situats a tot el Principat, calia demanar territori a l’audiència El territori acostumava a ésser el domicili del jutge Concedit el territori, el senyor nomenava jutge emfiteuticari o capbrevador normalment un advocat i sovint el mateix jutge ordinari i un escrivà de la causa per a la tramitació del procés Quan els afectats eren tots els emfiteutes d’un terme hom publicava un cartell de convocatòria Les causes de…

Fill de Tasi, fundador del monestir, aquest el creà abat entorn del 944 El 948, juntament amb el seu pare, féu una donació de béns a Acfred, abat de Banyoles, per tal d’obtenir la renúncia d’aquesta abadia sobre el seu monestir El rei Lluís IV sancionà, amb un precepte del mateix any, la transacció, i concedí a Hildesind i a Tasi la immunitat reial per a Rodes, la confirmació dels seus béns i la lliure elecció de l’abat Sota el seu govern l’abadia prengué una gran volada el 953 es trobava a Laon, on obtingué un nou precepte reial per a la seva abadia, i el 974 féu un…

Oms és una de les viles més antigues del Rosselló Se’n tenen referències documentals des del final del segle IX El fidel Esteve i la seva esposa Anna neta del comte Berà de Barcelona i Rasés posseïen béns a Oms “in villa Ulmis” , propietats que foren confirmades per un precepte de Carles el Simple l’any 899 Al segle X, Ansemund i la seva esposa Quíxol, senyors de Cameles i avis del primer vescomte de Castellnou hi tenien també béns alodials, que van cedir l’any 941 als seus set fills El 1017 Bernat Tallaferro, comte de Besalú, donà a l’església de Sant Miquel de…

Segons el Codi Civil espanyol vigent, el contracte de compravenda obliga un dels contractants venedor a lliurar una cosa determinada, i l’altre comprador a pagar per aquella un cert preu en diners o amb un signe que els representi En aquesta definició hi ha els elements que la doctrina atribueix a la compravenda consentiment, cosa tant corporal com incorporal, siguin drets o béns, mobles o immobles, presents o futurs i preu Els subjectes d’aquest contracte han de tenir capacitat legal per a obligar-se El codi prohibeix la venda recíproca de béns entre marit i muller…

Era filla d’Arnau de Saga i de Guillema, senyors de part de Berga i altres béns del Berguedà, vinculats a la família Berga comtat de Berga El 1265 es casà amb Arnau de Cabrera, castlà del castell de Cabrera Osona i senyor de Voltregà i altres indrets a Osona, fill de Berenguer de Cabrera i de Guillema, també amant de Jaume I, desbancada després per la nora Sibilla Foren pares de cinc fills El 1275, ja amant del rei, deixà el marit després d’intentar en va una anullació del seu matrimoni El mateix any el rei li feu importants llegats a València, en especial el castell de Tàrbena…

Hom parla de volum de transacció en referir-se al nivell d’operacions comercials assolit per una empresa o al total d’intercanvis haguts en una comunitat productiva en un període determinat

El mot sol aplicar-se a la transferència progressiva, ja des de l’edat mitjana, dels delmes delme a senyors laics, o a llur abolició a partir de la Revolució Francesa i, d’una manera específica, al procés de desamortització