Oms és una de les viles més antigues del Rosselló. Se’n tenen referències documentals des del final del segle IX. El fidel Esteve i la seva esposa Anna (neta del comte Berà de Barcelona i Rasés) posseïen béns a Oms (“in villa Ulmis”), propietats que foren confirmades per un precepte de Carles el Simple l’any 899. Al segle X, Ansemund i la seva esposa Quíxol, senyors de Cameles (i avis del primer vescomte de Castellnou) hi tenien també béns alodials, que van cedir l’any 941 als seus set fills. El 1017 Bernat Tallaferro, comte de Besalú, donà a l’església de Sant Miquel de Besalú, novament promoguda a seu episcopal, l’alou de la vila Oms “que Adalbert tenia per ell en benefici”.
Originari del terme és el llinatge dels Oms. Oliba d’Oms, present el 1010 a les consagracions de les esglésies de Sant Miquel i Santa Maria de Montoriol d’Amunt, i el seu fill Ponç Òliba d’Oms (1011-46) són els primers representants coneguts, esmentats en els documents, d’una família que hom pot trobar en totes les pàgines de la història del Rosselló: família que probablement es remunta a aquell Oliba fill del comte Radulf (germà de Guifré el Pelós) i de Rídlinda, al qual els seus pares li havien confirmat entre altres béns, la possessió de Calmella (senyoria posseïda pels descendents d’Oliba d’Oms, almenys al segle XII). Els Oms senyorejaren el terme homònim fins a la Revolució Francesa i és probable que haguessin tingut una fortalesa a la vila d’Oms.