Resultats de la cerca
Es mostren 4179 resultats
Castell d’Oms
Art romànic
Oms és una de les viles més antigues del Rosselló Se’n tenen referències documentals des del final del segle IX El fidel Esteve i la seva esposa Anna neta del comte Berà de Barcelona i Rasés posseïen béns a Oms “in villa Ulmis” , propietats que foren confirmades per un precepte de Carles el Simple l’any 899 Al segle X, Ansemund i la seva esposa Quíxol, senyors de Cameles i avis del primer vescomte de Castellnou hi tenien també béns alodials, que van cedir l’any 941 als seus set fills El 1017 Bernat Tallaferro, comte de Besalú, donà a l’església de Sant Miquel de Besalú, novament promoguda a…
oligarquia
Història
A l’antiga Grècia, nom donat al règim polític en el qual el poder estava a les mans d’uns quants.
Oposats a l’aristocràcia pel fet que el poder no pertany a les persones nobles per naixença, sinó als rics o a aquells ciutadans lliures que posseeixen una quantitat determinada de béns, els règims oligàrquics succeïren els règims aristocràtics al Peloponès o les tiranies a Atenes i foren bandejats finalment per la democràcia Fou una característica d’aquests règims l’exercici del poder amb tots els abusos exclusió d’una gran part de ciutadans lliures, prohibició de gaudir dels drets polítics fonamentals, amb la pèrdua corresponent de les llibertats individuals, etc, i per això foren combatuts…
capitulació
Història
A la península Ibèrica i durant la reconquesta cristiana, rendició pactada entre els reis cristians i els musulmans (similar al ṣulḥ
que els àrabs havien establert durant llur invasió), per la qual aquests conservaven determinats drets (salvaguarda de llur religió i costums, etc) i propietats.
Tenia com a finalitat evitar el despoblament del territori conquerit Així, per la capitulació de Toledo 1085, Alfons VI de Castella, a més del respecte als costums i a la religió dels musulmans la mesquita major restava per a llur culte, establí el dret de recuperació de llurs béns i el mateix tribut que abans de la conquesta Alfons I d’Aragó, a la rendició de Saragossa 1118, permetia als musulmans de conservar autoritats, cadi, propietats, religió, però els obligava a traslladar llur domicili al raval Jaume I de Catalunya-Aragó, en la capitulació de València 1238, garantí la seguretat als…
causa de capbrevació
Història del dret
Causa iniciada pel senyor directe o pel mitjà, destinada al reconeixement del domini directe, la liquidació de censos endarrerits, el pagament de lluïsmes i d’altres drets dominicals, el compliment de l’obligació d’amortitzar i la justificació dels drets de l’emfiteuta.
Hom la iniciava amb la impetració de territori al jutge ordinari de l’emfiteuta, llevat que el senyor fos titular de la jurisdicció d’aquest si hom volia capbrevar béns situats a tot el Principat, calia demanar territori a l’audiència El territori acostumava a ésser el domicili del jutge Concedit el territori, el senyor nomenava jutge emfiteuticari o capbrevador normalment un advocat i sovint el mateix jutge ordinari i un escrivà de la causa per a la tramitació del procés Quan els afectats eren tots els emfiteutes d’un terme hom publicava un cartell de convocatòria Les causes de capbrevació…
Riculf
Cristianisme
Bisbe d’Elna (Riculf I: 885-916).
Era fill de Sunifred I d’Urgell-Cerdanya i d’Ermessenda, i germà de Guifré el Pelós de Barcelona Assistí als concilis de Port Nimes del 887 i del 897, en aquest darrer per solucionar la rebellió del prevere cerdà Esclua Seguí la causa del rei Odó, però retornà aviat a la fidelitat a Carles el Simple, que li concedí dos preceptes un 898 amb diversos drets fiscals per a la seva església, i una nova cessió de béns l’any següent Assistí al sínode de Barcelona del 906 i al concili de Sant Tiberi d’Agde el 907 Llegà tots els seus béns, en particular el domini de Palol, i una trentena de llibres a…
Hildesind
Cristianisme
Primer abat de Sant Pere de Rodes.
Fill de Tasi, fundador del monestir, aquest el creà abat entorn del 944 El 948, juntament amb el seu pare, féu una donació de béns a Acfred, abat de Banyoles, per tal d’obtenir la renúncia d’aquesta abadia sobre el seu monestir El rei Lluís IV sancionà, amb un precepte del mateix any, la transacció, i concedí a Hildesind i a Tasi la immunitat reial per a Rodes, la confirmació dels seus béns i la lliure elecció de l’abat Sota el seu govern l’abadia prengué una gran volada el 953 es trobava a Laon, on obtingué un nou precepte reial per a la seva abadia, i el 974 féu un viatge a Roma, on el papa…
Sant Esteve de Capite silve o de Montformit (la Torre de Cabdella)
Art romànic
Entre els béns restituïts al monestir de Gerri pel bisbe Ot d’Urgell, l’any 1105 consta l’església de Sant Esteve super Silva , subjecta a Sant Feliu de Montformit Ignasi M Puig creu que podria tractar-se de l’església de Sant Esteve “ ubi dicunt ad Coma ” que l’any 1082 fou donada per Artau II al monestir de Gerri En la butlla del papa Alexandre III, del 1164, de confirmació de béns a favor del cenobi, consta l’església de Sant Esteve de Capite Silve L’any 1770 Sant Esteve de Montformit, església dependent del monestir de Gerri, era sufragània de Sant Andreu de Pujol, i hauria substituït l’…
La desamortització al País Valencià
PMadoz, JNin, 1873 ECSA El procés desamortitzador començà a la segona meitat del regnat de Carles IV amb els primers decrets preparats pel secretari d’Hisenda Miguel Cayetano Soler, que s’aprovaren el 1798 Entre els anys 1798 i 1808 es vengué una important quantitat de béns eclesiàstics, amb l’autorització del Papa, per afrontar l’enorme deute creat per les necessitats financeres de la monarquia absoluta A partir del 1808, la desamortització estigué íntimament unida al procés revolucionari burgès, però aquest fet se sobreposà al problema financer heretat de l’absolutisme, que determinà el seu…
Sant Valentí del Penedès
Comanda de l’orde de l’Hospital, al lloc de les Cabanyes (Alt Penedès).
Fou una de les primeres cases de l’orde a Catalunya L’hospital de Sant Valentí, del terme del castell d’Olèrdola, existia ja l’any 1135 Consta com a comanda, amb comanadors propis, del 1162 al 1798 Des d’ella s’administraven els quantiosos béns de l’orde al Penedès La importància creixent de la veïna vila de Vilafranca, on els hospitalers tenien molts béns i un forn públic des del 1219, feren desplaçar aviat els comanadors a Vilafranca L’any 1306 es féu el trasllat definitiu de l’hospital i preceptoria a Vilafranca El 1309 ja hi havien construït una església nova i un fossar La casa de les…
cabdillatge
Antropologia
Nom donat a la forma menys complexa de sistema polític centralitzat sota el lideratge d’un cabdill, generalment associada a cultures amb una base de subsistència en l’agricultura extensiva o la pesca intensiva.
Amb una densitat de població més alta que en tribus i bandes, es caracteritza per la jerarquització dels individus i els llinatges L’organització social és estratificada en rangs amb rols socials i professionals especialitzats Alhora, els vincles de parentiu delimiten les diferències i les distàncies entre els rangs El poder es transmet a través d’un llinatge dominant i es conserva mitjançant la redistribució centralitzada dels béns per part d’un cap carismàtic, el qual controla els béns i els aliments que els seus seguidors són obligats a donar-li i, al seu torn, els distribueix tot renovant…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina