Resultats de la cerca
Es mostren 603 resultats
terbi
Química
Element químic, de nombre atòmic 65, pertanyent al grup IIIB de la taula periòdica.
És un dels metalls de la família dels lantànids i fou descobert per G Mosander l’any 1843 Ocorre en la natura conjuntament amb els altres lantànids en nombrosos minerals i es recupera comercialment de la monazita i l’euxenita mitjançant tècniques de bescanvi iònic i extracció amb dissolvents La preparació del metall és efectuada per reducció del fluorur TbF₃ amb calci en gresol de tàntal El terbi natural té un pes atòmic de 158,9254 i és monoisotòpic En són també coneguts 18 radioisòtops artificials, amb masses que van des de 147 fins a 164 El metall és d’aspecte argentí, grisenc, molt dúctil…
Alimentació sana de la dona durant l’alletament
Si la dona procura al seu fill una lactància natural, la seva alimentació, a l’igual de la de la dona embarassada, ha de complir alguns requisits especials En realitat, les recomanacions per a una alimentació sana són, en línies generals, similars en ambdós casos, tot i que existeixen algunes diferències significatives En primer lloc, la dosi energètica total de la dona que alimenta el seu fill amb llet materna cal que sigui encara més alta que durant l’embaràs, ja que la formació de llet requereix una energia equivalent a unes 700 Kcal per litre de llet produïda Així, doncs, hom recomana que…
polihalita
Mineralogia i petrografia
Sulfat hidratat de magnesi, calci i potassi, K2Ca2Mg(SO4)4·2H2O.
Mineral que cristallitza en el sistema triclínic Es presenta generalment en agregats fibrosos i, més rarament, en masses fulloses o en feixos Té una duresa de 3-3,5 i una densitat de 2,77 Pot tenir un color vermell, blanc, groc o gris N'hi ha a Ische Àustria, a Vic Lorena i a Texas
lawsonita
Mineralogia i petrografia
Silicat hidratat d’alumini i calci, CaAl2(OH)2Si2O7·H2O.
Mineral del grup dels sorosilicats que cristallitza en el sistema ròmbic L’hàbit és prismàtic o granular, té un color blanc o gris i l’esclat és com el del vidre Té una duresa de 6 i una densitat de 3,09 És molt típica en esquists glaucòfans
boronatrocalcita
Mineralogia i petrografia
Borat de sodi i calci hidratat, B5O9CaNam · 8H2>O, també anomenada ulexita.
Mineral que es presenta en agregats de cristalls triclínics, blancs i nodulosos És primera matèria en l’obtenció de l’àcid bòric i de borats Presenta unes propietats òptiques molt interessants fibra òptica
calcinosi
Patologia humana
Afecció caracteritzada per la producció de dipòsits abundants i nombrosos de sals de calci en els teixits.
Pot ésser generalitzada teixit cellular subcutani, músculs, vísceres o localitzada ronyons Es presenta en la hipervitaminosi D, en la síndrome de Burnett, en l’ hipertiroïdisme , etc
gonnardita
Mineralogia i petrografia
Aluminosilicat de calci i sodi, Na2Ca[(Al,Si)5O1 0]2·6H2O.
Cristallitza en el sistema ròmbic forma masses denses, fibroses i agregats radials Té duresa 4,5-5 i densitat 2,26
epidot

Epidot
© Fototeca.cat - J. Vidal
Mineralogia i petrografia
Silicat de calci, alumini i ferro, Ca2(Al,Fe)3Si3O12(OH).
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic, amb cristalls allargats segons l’eix b , i també en masses, fibres o grànuls Té una duresa 7 i una densitat 3,3-3,6, que augmenta amb el contingut de ferro És de color verd groguenc, marró o negre L’epidot i la clinozoïsita constitueixen, de fet, una mateixa espècie, i llur límit de separació ha estat fixat pel percentatge del contingut de ferro fins a un 10%, clinozoïsita, i més d’un 10%, epidot
adob
adob natural d’origen argànic
© Fototeca.cat
Economia
Agronomia
Substància orgànica o mineral que conté un o diversos elements químics indispensables per al creixement dels vegetals, i que, addicionada al sòl, el compensa de les deficiències que pugui tenir d’aquests elements.
L’adob, per tant, augmenta la fertilitat d’un terreny Els elements químics que en més gran quantitat extreuen els vegetals del substrat per tal de subvenir a llurs necessitats sintetitzadores són el nitrogen, el fòsfor i el potassi Consegüentment seran aquests els elements que més sovint escassejaran a les terres de conreu, atesa l’explotació intensiva a què són sotmesos Els adobs, fonamentalment, pretenen de corregir aquesta escassesa o mancança, bé que a vegades també forneixen altres elements secundaris, que normalment ja són en quantitat suficient al sòl Sovint també aporten calci, el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina