Resultats de la cerca
Es mostren 603 resultats
terbi
Química
Element químic, de nombre atòmic 65, pertanyent al grup IIIB de la taula periòdica.
És un dels metalls de la família dels lantànids i fou descobert per G Mosander l’any 1843 Ocorre en la natura conjuntament amb els altres lantànids en nombrosos minerals i es recupera comercialment de la monazita i l’euxenita mitjançant tècniques de bescanvi iònic i extracció amb dissolvents La preparació del metall és efectuada per reducció del fluorur TbF₃ amb calci en gresol de tàntal El terbi natural té un pes atòmic de 158,9254 i és monoisotòpic En són també coneguts 18 radioisòtops artificials, amb masses que van des de 147 fins a 164 El metall és d’aspecte argentí, grisenc, molt dúctil…
Alimentació sana de la dona durant l’alletament
Si la dona procura al seu fill una lactància natural, la seva alimentació, a l’igual de la de la dona embarassada, ha de complir alguns requisits especials En realitat, les recomanacions per a una alimentació sana són, en línies generals, similars en ambdós casos, tot i que existeixen algunes diferències significatives En primer lloc, la dosi energètica total de la dona que alimenta el seu fill amb llet materna cal que sigui encara més alta que durant l’embaràs, ja que la formació de llet requereix una energia equivalent a unes 700 Kcal per litre de llet produïda Així, doncs, hom recomana que…
gonnardita
Mineralogia i petrografia
Aluminosilicat de calci i sodi, Na2Ca[(Al,Si)5O1 0]2·6H2O.
Cristallitza en el sistema ròmbic forma masses denses, fibroses i agregats radials Té duresa 4,5-5 i densitat 2,26
lawsonita
Mineralogia i petrografia
Silicat hidratat d’alumini i calci, CaAl2(OH)2Si2O7·H2O.
Mineral del grup dels sorosilicats que cristallitza en el sistema ròmbic L’hàbit és prismàtic o granular, té un color blanc o gris i l’esclat és com el del vidre Té una duresa de 6 i una densitat de 3,09 És molt típica en esquists glaucòfans
polihalita
Mineralogia i petrografia
Sulfat hidratat de magnesi, calci i potassi, K2Ca2Mg(SO4)4·2H2O.
Mineral que cristallitza en el sistema triclínic Es presenta generalment en agregats fibrosos i, més rarament, en masses fulloses o en feixos Té una duresa de 3-3,5 i una densitat de 2,77 Pot tenir un color vermell, blanc, groc o gris N'hi ha a Ische Àustria, a Vic Lorena i a Texas
epidot

Epidot
© Fototeca.cat - J. Vidal
Mineralogia i petrografia
Silicat de calci, alumini i ferro, Ca2(Al,Fe)3Si3O12(OH).
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic, amb cristalls allargats segons l’eix b , i també en masses, fibres o grànuls Té una duresa 7 i una densitat 3,3-3,6, que augmenta amb el contingut de ferro És de color verd groguenc, marró o negre L’epidot i la clinozoïsita constitueixen, de fet, una mateixa espècie, i llur límit de separació ha estat fixat pel percentatge del contingut de ferro fins a un 10%, clinozoïsita, i més d’un 10%, epidot
calcinosi
Patologia humana
Afecció caracteritzada per la producció de dipòsits abundants i nombrosos de sals de calci en els teixits.
Pot ésser generalitzada teixit cellular subcutani, músculs, vísceres o localitzada ronyons Es presenta en la hipervitaminosi D, en la síndrome de Burnett, en l’ hipertiroïdisme , etc
boronatrocalcita
Mineralogia i petrografia
Borat de sodi i calci hidratat, B5O9CaNam · 8H2>O, també anomenada ulexita.
Mineral que es presenta en agregats de cristalls triclínics, blancs i nodulosos És primera matèria en l’obtenció de l’àcid bòric i de borats Presenta unes propietats òptiques molt interessants fibra òptica
ou

Ou de gallina, amb les capes concèntriques que presenta en rovell, observables per tinció
© Fototeca.cat
Alimentació
Zoologia
Anatomia animal
Ornitologia
Producte comestible de la posta d’algunes aus, principalment de gallina, peixos, etc.
Els ous emprats en alimentació són designats amb el nom de l’espècie de gallina, ànec, oca, gall dindi, colom Hom es menja també els de tortuga i de certs peixos caviar Tant els ous dels rèptils com els dels monotremes són generalment de color uniforme, mentre que els dels ocells presenten una gran varietat de formes, dimensions i colors, segons les espècies Així, ultra ovoides amb un extrem ample i l’altre estret, poden ésser ellíptics, piriformes, gairebé esfèrics, etc Dels ocells actuals, els més voluminosos són els que pon l’estruç 15 × 13 cm i 1 450 g de pes, i els més petits els d’un…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina