Si la dona procura al seu fill una lactància natural, la seva alimentació, a l’igual de la de la dona embarassada, ha de complir alguns requisits especials. En realitat, les recomanacions per a una alimentació sana són, en línies generals, similars en ambdós casos, tot i que existeixen algunes diferències significatives.
En primer lloc, la dosi energètica total de la dona que alimenta el seu fill amb llet materna cal que sigui encara més alta que durant l’embaràs, ja que la formació de llet requereix una energia equivalent a unes 700 Kcal per litre de llet produïda. Així, doncs, hom recomana que la dosi energètica total s’incrementi unes 500 Kcal per dia respecte a la que la dona requeria abans de l’embaràs.
D’altra banda, atès que la llet materna és un aliment molt ric en proteïnes, per tal de possibilitar-ne l’elaboració també cal incrementar l’aportació proteica de la mare, en particular a base de proteïnes d’alt valor biològic. Així, hom recomana una aportació proteica de 2 g aproximadament de proteïnes diàries per Kg de pes corporal.
Finalment, la llet materna és un aliment molt ric en calci; per tant, per a facilitar la seva fabricació és convenient que l’aportació d’aquest mineral sigui encara més alta que durant l’embaràs.
En la pràctica, seguint els paràmetres de l’alimentació sana que hem exposat abans, tots aquests ajustos es poden portar a terme incorporant dues racions extra de lactis al dia, o bé una ració de lactis i una ració extra de carn, peix o ous. La resta de les racions poden ésser similars a les que són recomanades en cas d’embaràs.