Resultats de la cerca
Es mostren 911 resultats
Bellinzona
Ciutat
Capital del cantó de Ticino, Suïssa, situada vora el Ticino.
La ciutat ha crescut en un lloc estratègic que domina l’entrada al túnel de Sant Gotard i el pas de San Bernardino, en un encreuament ferroviari de les línies que lliguen la RF d’Alemanya i Itàlia És dominada per tres castells, del segle XV Les activitats econòmiques principals són les indústries metallúrgiques, de la fusta i del ciment Seu d’un poblament romà, al segle VIII pertangué al bisbe de Como, i durant els segles XIII i XIV passà alternativament al domini de Como i de Milà Presa per França 1500, fou cedida conjuntament als cantons d’Uri, Schwyz i Unterwalden El 1798…
Francesc Surinyach
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres.
Representant a Camprodon de l’empresa de pissarres de ciment i amiant Eternitat Metzger i màxim ideòleg de l’Eixample Maristany Amb l’arquitecte Fossas construí l’Hotel Rigat 1915, i amb l’arquitecte Antoni Coll la casa Vila i la casa Surinyach 1916 Projectà les escoles de Sant Pau de Seguries 1922, la carretera de Vilallonga de Ter a Tregurà 1926, el clavegueram i l’empedrat de Camprodon 1927-28, la fàbrica Sala 1933 i vuit xalets a l’Eixample Maristany 1925-34 Alguns dels seus projectes foren reproduïts a La Muntanya i El Muntanyenc , de Camprodon Amb Marià Surinyach projectà…
Ancona
Ciutat
Ciutat i capital de la província d’Ancona, a la regió de les Marques, Itàlia, a la costa adriàtica.
Forma un amfiteatre sobre el vessant del mont Conero És un excellent port natural de l’Adriàtica pesca amb drassanes i és també un nucli industrial ciment, sabates, productes farmacèutics, conserves Aeroport Fundada pels grecs de Siracusa el 390 aC El port fou millorat per Trajà el 115 aC Bisbat des dels segles V-VI Fou donada al papat el 774 defensà la seva autonomia i el seu actiu comerç contra els musulmans, els normands i els venecians Els francesos la prengueren al papa el 1797 El 1808 fou annexada al regne d’Itàlia Retornada al papat el 1815, el 1860 passà definitivament al…
ostreïcultura
Aqüicultura
Art del cultiu i la cria d’ostres, especialment a gran escala.
Els ous fecundats que s’han desenvolupat a les brànquies de l’ostra surten a l’exterior com a larves trocòfores planctòniques i hom les manté en recipients, on es desenvolupen Després són fixades en un substrat idoni fins que atenyen de 2 a 3 cm, que és quan hom les trasllada als parcs de cultiu i són fixades a les cordes amb ciment o bé posades dins l’aigua en bosses de xarxa penjades d’armadures, fins que atenyen el total desenvolupament Hom cria ostres, a gairebé totes les mars del món, als llocs on hi ha prou fitoplàncton i la temperatura de l’aigua és baixa A Europa, els…
descarburació
Tecnologia
Tractament per a reduir la quantitat de carboni d’un producte metal·lúrgic.
La fabricació de l’acer comporta una descarburació del ferro colat procedent de l’alt forn En els procediments Bessemer i Thomas la descarburació és produïda per un fort corrent d’aire que travessa el ferro en estat líquid En el procediment Martin-Siemens el ferro és descarburat gràcies a l’addició de metall oxidat El procés de malleabilització del ferro colat per a transformar-lo en un producte de característiques similars a l’acer, és també una descarburació Aquí el producte resta en estat sòlid i és escalfat en contacte amb un ciment constituït per òxid de ferro, sílice i calç…
Bizerta
Ciutat
Capital de la wilāya de Bizerta, Tunísia, vora la Mediterrània, a l’entrada del canal que comunica aquesta mar amb el llac de Bizerta.
És un important port pesquer i comercial i un nucli industrial ciment, pneumàtics, amb una refineria de petroli El primitiu emplaçament de la ciutat fou la colònia d’Hippo Diarrhytus, fundada pels fenicis al segle IX aC Passà a les mans dels romans segle II aC, dels vàndals segle V i dels àrabs segle VII Del 1535 al 1572 es posà sota el protectorat de Carles V i de Felip II Fou una de les bases dels pirates barbarescs Fou ocupada pels francesos 1881, que hi construïren una base naval S’hi refugià l’esquadra republicana espanyola l’any 1939/> Ocupada pels alemanys durant la…
Castellar de n’Hug

Castellar de n'Hug
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, al límit amb el Ripollès.
Situació i presentació Al N, limita amb la línia de crestes que separa la capçalera del Llobregat de la conca del Rigard, terme municipal de Toses, i l’Arija el separa del terme de Gombrèn a l’E També limita per l’extrem nord-occidental amb la Baixa Cerdanya municipi d’Alp Per la banda de la comarca del Berguedà, limita amb Bagà i Guardiola de Berguedà a l’W i, amb la Pobla de Lillet, pel S A més del poble de Castellar de n’Hug, el terme comprèn l’antic veïnat de Sant Vicenç de Rus, a la confluència de la riera de Rus amb el Llobregat També hi ha, a tocar de Castellar, els bar ris de l’Erola…
material
Tecnologia
Matèria natural (pedra, fusta, etc.) o artificial que serveix per a construir edificis, màquines, vehicles i tota altra mena d’objectes.
Un material pot ésser un element químic d’un grau de puresa determinat silici per a l’electrònica, un compost polímer, un agregat aglomerat, compòsit, una suspensió colloidal ferrofluid, una solució sòlida una classe d’aliatges, etc, i pot ésser definit també pel procés d’obtenció electroquímic, sinteritzat o per les aplicacions material de construcció, biomaterial Els materials en estat sòlid es classifiquen en tres grups bàsics metalls normalment, combinacions d’elements metàllics, ceràmiques tradicionals, com l’argila, el vidre i el ciment noves, com els carburs, les alúmines…
Ciments Molins
Construcció i obres públiques
Empresa cimentera i de materials de construcció.
Fou fundada el 1928 per Joan Molins Parera Nasqué arran de les necessitats de materials de construcció per a respondre al gran creixement demogràfic de Barcelona i el seu entorn El 1929 impulsà la fabricació de ciment d’aluminat de calci, amb la posada en funcionament de dos forns de reverberació 1929 i 1930 Des del 1942 cotitza a la borsa de Barcelona El 1943 posà en marxa un forn rotatiu per a la fabricació de pòrtland, el primer d’una sèrie que multiplicaren la capacitat de producció al llarg dels anys cinquanta i seixanta del segle XX, substituïts el 1997 per una nova installació La…
Minas Gerais
Divisió administrativa
Estat del Brasil, a l’altiplà central, entre els estats de Bahia, Espírito Santo i Rio de Janeiro a l’E, São Paulo al S, Mato Grosso i Goiás a l’W i Bahia al N.
La capital és Belo Horizonte El territori es desplega en un complex altiplà drenat per nombrosos rius, en especial pels braços originaris del Paraná i el curs superior del San Francisco El sud comprèn un àrea accidentada per les serres de Mantiqueira i dos Aimorés L’activitat minera, que dóna nom a l’estat, és important per l’extracció de ferro jaciments d’Itanira, Rocas Novas, Sabará, etc Jaciments d’urani i de bauxita a Poços de Caldas Minas Gerais té el principal centre aurífer del Brasil a Nova Lima L’agricultura és molt diversificada, amb importants conreus d’arròs, cítrics, plàtans,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina