De la terra cuita al vidre

Anunci dels mosaics Escofet Tejera i Companyia (Llibre del Centenari de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, 1886-1946).

Els materials de construcció per excel·lència han estat històricament la terra cuita, la pedra i l’argamassa.

L’argila cuita en forns i assecada donarà origen als maons. Les bòviles són les instal·lacions encarregades de la seva fabricació, prop de les terres que utilitzen com a primera matèria. Però l’argila és també utilitzada pels terrissaires, que donen forma a la terra argilosa i construeixen tota mena d’objectes com olles, càntirs, cassoles o rajoles.

Entrem ja en el terreny de la ceràmica, que és considerada un art, però que té innombrables aplicacions industrials.

Les argiles més pures tenen capacitat de resistir temperatures molt elevades. Apareixen aleshores els materials refractaris, de gran importància en la construcció i en nombroses indústries en les quals es treballa amb foc i altes temperatures.

L’argamassa dels romans esdevindrà ciment, que inicialment només era un producte per a unir masses sòlides, i després es convertirà en un material propi de construcció que substituirà el maó, o que podrà substituir-lo.

Arrimador (Catàleg de Pere Simó).

El procés d’industrialització va lligat al major coneixement de la química d’aquests materials i a la introducció d’unes màquines que faciliten el procés i en multipliquen la producció. L’artesania i la indústria es distingeixen perquè la primera acaba les peces a mà i té una pretensió artística, mentre que la indústria es proposa fer-les en sèrie i amb caràcter funcional.

A Catalunya els protagonistes de la revolució industrial en aquest sector procedeixen també molt sovint dels oficis gremials. Són menestrals que es posen al dia dels avenços mecànics i tecnològics i es converteixen en industrials, com ha passat en altres sectors. N’hi havia d’altres, una mica més tardans, que començaran ja plenament com a industrials.

El final del trajecte d’aquestes empreses és divers, com es veurà. De la porcellana artística es passarà a la industrial, de les rajoles o maons al ciment, del producte refractari a la fabricació de forns.

Finalment, tenim el vidre, un element que forma part també d’aquests materials de construcció, però que pertany a un altre sector de la tecnologia.