Resultats de la cerca

El 1964 i el 1965 els seus delegats formaren part de la comissió mixta que obtingué certes millores de la llei Deixonne

Les directives estableixen els objectius que han de complir els estats membres, i cedeixen a aquests els mitjans legislatius per a aconseguir-les Poden estar destinades a la totalitat o a alguns dels estats membres, i s’apliquen sobretot per a coordinar les polítiques i les lleis dels estats membres, molt especialment amb temes relacionats amb el mercat únic Entre altres requisits, les directives fixen terminis per a la seva transposició en la legislació de cada estat membre que hi estigui involucrat, d’acord amb els seus condicionaments i peculiaritats En cas d’incompliment, la legislació…

Militant d’Unión del Centro Democrático UCD, fou secretari d’organització d’UCD-Mallorca entre el 1977 i el 1978, i membre del consell polític estatal d’aquest partit en 1978-80, a més de secretari general de les Balears 1979-80 En les eleccions preautonòmiques de l’abril del 1979 fou elegit membre del Consell Insular de Mallorca, del qual fou vicepresident en 1979-80 i president en 1982-83 Així mateix, fou membre del govern preautonòmic, el Consell General Interinsular 1980-83, en el qual ocupà la conselleria d’indústria i comerç Participà en la comissió redactora de l’Estatut d’Autonomia de…

S'afilià al Partit Comunista Italià PCI i a la Federació de la Joventut Comunista el 1953 i exercí càrrecs de responsabilitat en diverses seccions regionals del partit Traslladat a Roma 1976, fou nomenat secretari general del partit el 1988, i reelegit per al càrrec el març del 1990 En el darrer congrés del partit que tingué lloc a Rímini a començament de febrer del 1991, s’adoptà la resolució de denominar en endavant el Partit Comunista “Partito Democratico della Sinistra” Partit Democràtic de l’Esquerra o PDS, del qual Occhetto continuaria tenint el lideratge El canvi de…

Entre els temes abordats destaca el de les reformes institucionals es mantingué el sistema de majoria qualificada com la norma d’ús general de presa de decisions a la Comissió, i es reduïren les qüestions amb dret a vet l’ingrés de nous socis, els nomenaments i els assumptes constitucionals També foren objecte de debat les dimensions de la Comissió, qüestió que enfrontà els països petits amb els grans i per a la qual es proposaren solucions de compromís nombre màxim de comissaris, torn rotatori igualitari, etc També es modificà el nombre de vots al consell de ministres, mesura que tingué més…

La Comissió Executiva del COOB’92 fa pública l’elecció de la mascota dels Jocs Olímpics, el gos Cobi, creat pel valencià Xavier Mariscal

Aquesta denominació, però, ha estat bandejada per la Comissió Internacional de Nomenclatura i, en canvi, ha aconsellat els noms derivats de nicotinamin-adenin-dinucleòtid

Pancarta reclamant els papers de Salamanca a la Universitat de Massachusetts, sd Comissió de la Dignitat Una de les principals reclamacions de l’àmbit cultural que la societat catalana ha mantingut més viva en els darrers trenta anys ha estat la del retorn de la documentació espoliada l’any 1939 per les tropes franquistes, els popularment anomenats «papers de Salamanca» Aquest documents —uns 15 000 lligalls— havien estat traslladats a la ciutat de Salamanca, on van a estar a disposició de diferents organismes repressius per tal d’aportar proves incriminatòries contra les persones perseguides…

Fou creat l’any 1948 en una reunió convocada per la UNESCO i fou establert oficialment en el seu primer Congrés Internacional, que tingué lloc a París l’any 1950 Està format per uns 1 400 membres de 150 països distribuïts en cinc categories institucions nacionals d’arxius, associacions professionals, arxius i organismes responsables d’arxius, membres individuals i membres honoraris i les seves finalitats són compartir informació, enfortir el desenvolupament de la professió i augmentar el grau de conscienciació sobre la importància dels arxius Organitza reunions professionals periòdiques —el…

Les causes d’extinció poden ésser naturals, com la mort del condemnat, o jurídiques, com el perdó o la renúncia de la part ofesa en determinats delictes, la prescripció, l’amnistia o l’indult