Resultats de la cerca
Es mostren 502 resultats
Esglésies del Camp de Tarragona anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de les esglésies del Camp de Tarragona anteriors al 1300 J Salvadó El Tarragonès Altafulla Sant Martí d’Altafulla El Catllar Sant Joan Baptista del Catllar Constantí Sant Feliu de Constantí Sant Bartomeu de Centcelles Creixell Sant Jaume de Creixell La Nou de Gaià Santa Magdalena de la Nou de Gaià Els Pallaresos Sant Salvador dels Pallaresos Perafort Sant Pere del Codony La Pobla de Mafumet Sant Joan del Consell La Pobla de Montornès Santa Maria de Montornès Renau Santa Llúcia de Renau Santa Maria de Peralta Roda de Berà Sant Bartomeu de Roda Sant Pere de Berà…
patriarcat de Constantinoble
Església
Dignitat i territori jurisdiccional del cap espiritual de l’Església ortodoxa, amb seu a Constantinoble.
L’antiga Bizanci fou evangelitzada molt aviat, bé que l’atribució tradicional a l’apòstol sant Andreu sigui llegendària segle VI Quan, el 330, es convertí en capital de l’Imperi i rebé el nom de l’emperador Constantí, el seu bisbe fou sostret a la jurisdicció del metropolità d’Heraclea de Tràcia, del qual depenia El concili I de Constantinoble 381 li reconegué cànon 3 el primer lloc després de la seu romana, en tant que “nova Roma” El concili de Calcedònia 451 li atribuí cànon 28 la jurisdicció damunt Tràcia, Àsia i el Pont i li reconegué també cànons 9 i 17 el dret d’última…
Arle

Aspecte de les Arenes d'Arle
© MPG
Ciutat
Ciutat del departament francès de Boques del Roine, a Provença, Occitània.
Centre comercial vora el delta del Roine, al qual concorren les comarques de la Crau i la Camarga vi, olives, sal i que s’ha desenvolupat industrialment en contacte amb la gran àrea de Marsella química, metallúrgia, mecànica i papereria Successivament mercat celta Arelate i grec, i important colònia romana, Arle ha exercit des d’aleshores un paper històric predominant a partir de Constantí fou prefectura i residència imperial, punt de partida de difusió del cristianisme amb seu metropolitana i primada, escenari de diversos concilis —cal recordar el del 353—, capital política i…
Piero della Francesca

Frederic III Montefeltro (1465), de Piero della Francesca (Galeria dels Uffizi, Florència)
© Corel
Pintura
Pintor italià.
Documentat a Florència el 1439, estudià amb Masaccio i collaborà amb Domenico Veneziano La seva activitat es desplegà, però, a Arezzo, Ferrara, Rímini, Roma i particularment a Urbino Les primeres obres conservades són el Baptisme de Crist ~1440-45, National Gallery, Londres i el Políptic de la Misericòdia 1445-62, Pinacoteca Communale, Sansepolcro, on és palès el protagonisme de la figura humana en paritat amb la natura, segons la línia marcada per Masaccio Vers el 1450 hom situa un primer viatge a Urbino Flagellació de Crist —Galleria Nazionale delle Marche, Urbino—, Sant Jeroni i un donant…
els Montgons
Partida
Partida rural del terme de Tarragona, al límit amb el de Constantí, al sector d’horta de la dreta del Francolí.
És documentat el lloc en un establiment de colonització ja el 1149, però sembla que no ultrapassà l’àmbit de villa rural
sueu | sueva
Història
Individu d’un grup de pobles germànics, enemics dels romans, que lluitaren també contra els pobles gàl·lics.
Juli Cèsar, que anà en ajuda d’aquests, els expulsà de la Gàllia, on sovint intentaren d’entrar pel nord Ocupaven terres més enllà de l’Elba, de la Bàltica a Bohèmia, i s’estengueren cap a Turíngia i Saxònia A causa de la pressió dels huns, travessaren el Rin i s’encaminaren vers l’Occident 406 Des de la Gàllia, perseguits per Constantí, sobirà usurpador de la Gran Bretanya, entraren a la península Ibèrica juntament amb els vàndals i els alans 409 En dirigir-se els vàndals cap a l’Àfrica, els sueus restaren a l’occident hispànic i fundaren un regne independent i federat de l’imperi Romà El…
el Bòsfor
El Bòsfor, estret on es comuniquen les aigües de la mar Negra amb les de la mar de Màrmara
© J.A. Afonso
Estret marí
Estret que comunica la mar Negra amb la mar de Màrmara, i separa la Turquia europea de la Turquia asiàtica.
Antiga vall fluvial envaïda per la mar al Quaternari superior, té uns 30 km de llargada, i l’amplada oscilla entre 300 i 3 000 m Un corrent d’aigües superficials i dolces les porta de la mar Negra cap a la mar de Màrmara a una velocitat de 8 km/h, mentre que un altre d’aigües profundes i salades —molt més lent— flueix en sentit contrari La importància geopolítica de l’estret és notable, car controla la sortida de la mar Negra cap a la Mediterrània Des del final del segle VIII aC els milesis i els megaris hi establiren colònies el 685 aC els megaris hi fundaren Calcedònia, i el…
concili II de Nicea
Setè concili ecumènic (787), convocat per l’emperadriu Irene
(encara regent pel seu fill Constantí), per iniciativa de Tarasi, patriarca de Constantinoble.
El papa Adrià I el confirmà i hi envià dos legats El concili es reuní el 786, a Constantinoble, però fou dissolt pels soldats iconoclastes Es tornà a reunir l’any següent, a Nicea Tingué per finalitat posar fi a la controvèrsia iconoclàstia i restablir el culte de les imatges
Lo Rat-Penat
Historiografia catalana
Entitat cultural constituïda a València al juliol del 1878, per iniciativa de l’escriptor Carmel Navarro i Llombart, més conegut per Constantí Llombart.
Desenvolupament enciclopèdic El seu objectiu fou promoure tota mena d’activitats culturals que impulsessin les idees de la Renaixença al País Valencià Convertida en un dels pilars més potents d’aquesta Renaixença, destacà en l’organització d’uns Jocs Florals propis, celebrats per primera vegada el mateix 1878 La llengua i la història han estat els focus preferents de la seva doble tasca de recerca i divulgació Aquesta s’expressà, en un principi, a través del periòdic Lo Rat-Penat , que, amb el lema de Pàtria, Fe i Amor , tingué una breu vida en dues etapes –del 1884 al 1885, i del gener al…
medalla
medalla modelada per Eusebi Arnau per a les Festes de la Mercè (1902)
© Fototeca.cat
Art
Peça de metall d’una forma semblant a una moneda, preferentment d’or, bronze o argent, treballada en relleu i destinada a recordar i a commemorar una persona o un fet determinat, i també a ésser premi per a esportistes i com a dignificació o condecoració a algú determinat.
Actualment hom en fa també de commemoratives de congressos i de convenis El mètode més corrent per a la fabricació de medalles ha estat i és el de la cera perduda Les medalles foren molt corrents a l’antiguitat grecoromana, especialment a Roma, on són famoses les d’August, Dioclecià i Constantí La producció de medalles restà gairebé interrompuda fins al segle XV, amb l’humanisme, a Itàlia, lloc on foren fetes les primeres medalles modernes fou molt important l’obra de Pisanello, que feu les medalles commemoratives d’Alfons IV de Catalunya-Aragó i Segimon Malatesta un altre…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina