La societat catalana que entra en la Segona Globalització ha generat un bon nombre de reflexions polítiques sobre els canvis globals. Els textos del pensament polític català publicats des del 1970 són resultat de múltiples i diversíssimes trajectòries i els autors són professionalment molt diversos: polítics amb responsabilitats de govern, investigadors i periodistes, petits o grans empresaris i alguns eclesiàstics.
Reflexions polítiques catalanes (1970-1992)
Reflexions polítiques catalanes (1992-2008)
L’important creixement econòmic català del segle XX (a desgrat de tots els entrebancs), el bon funcionament relatiu de la cohesió de la societat catalana i l’excel·lència del que Joan Triadú ha anomenat “Segle d’Or de la cultura catalana” no són fruit de l’atzar ni d’unes circumstàncies especialment favorables. Però, per a explicar-ne l’entrellat no és suficient sumar la perícia dels empresaris, el realisme dels sindicats obrers, la saviesa dels mestres i dels pagesos o la tossuderia i l’habilitat dels polítics. Amb actuacions basades només en l’empirisme, amb només feina ben feta, cap societat ha pogut avançar tant. Els homes pràctics, tal com va escriure John Maynard Keynes al final de la seva Teoria general de l’ocupació, l’interès i el diner (1936), som sempre esclaus d’un obscur, i sovint oblidat, doctrinari.
Paral·lelament, alguns textos que es podrien qualificar com a “clàssics” (és a dir, publicats per primera vegada abans del 1969) s’han tornat a editar o traduir: Pere Estasen, Constantí Llombart, Lluís Nicolau d’Olwer, Dolors Monserdà, Gabriel Alomar, Carles Salvador, Antoni Rovira i Virgili, Joan Estelrich, Emili G. Nadal, Carles Pi i Sunyer, Joan Peiró, Juli Just, Andreu Nin, Diego Abad de Santillán, Pere Bosch i Gimpera, Alfred Sauvy, Gaziel, Jaume Vicens i Vives.
Hem combinat, deliberadament, textos que pertanyen als diversos gèneres de la literatura política: assaigs, conferències i discursos, informes amb suport tècnic, fulls de dietari i reculls d’escrits, entrevistes i articles de recerca. Els editors són, també, molt diversos: des del Consell d’Europa, la Unió Europea o la UNESCO fins a un petit editor nord-americà o valencià passant per diverses fundacions i moltes editorials universitàries d’arreu.
Les societats que són objecte d’anàlisi o de proposta són, en primer lloc, les societats catalanes, però també moltes altres: des de les de l’espai euromediterrani fins a les del sud asiàtic, la Xina, o l’Ameríndia, i també dels “confins d’Europa” i les societats africanes interlacustres.