Resultats de la cerca
Es mostren 2393 resultats
acoblat | aclobada

Banderes acoblades a l’escut
Heràldica
Dit de les claus, bastons, maces, espases i banderes col·locades en aspa darrere l’escussó o un escut.
francoprovençal
Lingüística i sociolingüística
Llengua parlada als departaments francesos d’Ain, Alta Savoia, Doubs, Isère, Jura, Loira, Roine, Saona i Loira, i Savoia; als cantons suïssos de Ginebra, Friburg, Neuchâtel, Valais i Vaud, i, a Itàlia, a la Vall d’Aosta i a les províncies de Torí i Foggia.
La denominació és deguda a Ascoli i data del 1873 El francoprovençal és un conjunt de parlars afins que posseeix tots els trets antics de la llengua d' oïl les mateixes diftongacions i palatalitzacions consonàntiques i el mateix afebliment de les intervocàliques Àdhuc si els resultats moderns semblen sensiblement diferents, remunten a les mateixes tendències fonètiques que han caracteritzat el francès davant totes les altres llengües romàniques aquesta llengua apareix com una branca despresa en data antiga del tronc francès per una diferenciació dialectal El francoprovençal es distingeix del…
orca

Orca
© Fototeca.cat
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels cetacis
, de la família dels delfínids, el més gros dels delfínids vivents (10 m de llargada màxima).
El cos és de forma massissa, amb el cap arrodonit i poc diferenciat, les pectorals amples i ovalades i la dorsal molt alta i punxeguda La coloració és característica totalment negre al dors i d’un blanc immaculat a la part inferior, amb una gran taca, també blanca, darrere l’ull Carnívor dotat de gran voracitat, l’orca és el depredador més poderós i temible de la mar, puix que ataca qualsevol presa de grandària suficient peixos, foques i altres cetacis, incloses les balenes Els seus hàbits gregaris, formant grups de fins 30 individus, i la seva velocitat, fins a 40 km/h, la fan…
obús
Militar
Peça d’artilleria d’ànima estriada, de relació calibre/longitud, generalment, entre 1/10 i 1/20, per bé que hi ha obusos el canó dels quals fa més de 20 calibres, destinada a llançar projectils amb trajectòria de tir més corba que el canó i menys que el morter.
Constructivament, no es diferencia d’un canó L’obús és una peça fonamental en l’artilleria de campanya, insubstituïble com a peça de muntanya per la seva capacitat de destruir objectius situats darrere d’obstacles pròxims a la peça L’aparició dels obusos és dubtosa i, bé que és acceptat generalment que foren els holandesos, al s XVII, els primers d’utilitzar-los, hi ha autors que la situen a mitjan s XV, a Àustria No foren emprats, però, d’una manera generalitzada fins al darrer terç del s XVIII En la marina de guerra, els obusos foren muntats fins a la darreria del s XIX, mentre…
Esperanza Aguirre dimiteix dels càrrecs a l’Ajuntament de Madrid
Esperanza Aguirre, dirigent destacada del Partit Popular, anuncia la dimissió com a portaveu de l’Ajuntament de Madrid, càrrec que ocupava des del 2016, després de la detenció del seu home de confiança, Ignacio González, i successor a la presidència de la Comunitat de Madrid, acusat de ser al darrere d’una trama de suborns i malversació de fons en relació amb l’empresa Canal de Isabel II Aguirre afirma sentir-se traïda i enganyada pel seu antic collaborador, i no saber res de l’anomenada "operació Lezo" Aguirre va dimitir el 14 de febrer de 2016 com a presidenta del PP de Madrid…
biciclo-
Química
Prefix emprat per a formar sistemàticament els noms dels hidrocarburs alicíclics.
Hom l’anteposa al nom de l’hidrocarbur de cadena oberta d’igual nombre d’àtoms de carboni bo i especificant, amb tres xifres separades per punt i entre claudàtors darrere el prefix, les dimensions dels anells, les quals indiquen, en ordre decreixent, el nombre d’àtoms de carboni de cadascuna de les tres cadenes que uneixen els dos àtoms de carboni terciari comuns Per exemple, la decalina decahidronaftalè, de fórmula és anomenada biciclo 4,4,0 decà Cal tenir en compte que en la nomenclatura dels hidrocarburs formats per dos cicles alicíclics idèntics per exemple, de ciclopropà…
batoïdeus
batoïdeus Rajada (Raja clavata)
© Fototeca.cat
Ictiologia
Subordre de peixos selacis que comprèn individus de dimensions mitjanes, amb el cos molt aplanat dorsiventralment, de colors foscs al dors i blanc al ventre.
Les aletes pectorals són grosses i poc diferenciades del tronc La regió caudal és reduïda damunt la cua hi ha les aletes imparelles, llevat de l’anal, que desapareix Algunes espècies posseeixen òrgans elèctrics Solen tenir denticles dèrmics al dors, on també tenen els ulls, i darrere d’aquests, els espiracles Són peixos bastant sedentaris els individus d’algunes espècies solen habitar als fons de sorra o de fang, mig colgats talment que només en sobresurten els ulls i els espiracles És un grup ric en espècies, distribuïdes per totes les mars habiten en general els fons litorals,…
Jeff Wall
Art
Artista canadenc.
Utilitza cibachromes illuminades pel darrere amb tubs fluorescents, emmarcades com els anuncis publicitaris A partir de referències a la pintura clàssica i tradicional, la seva obra qüestiona l’idealisme al voltant de la vida en societat i la situació de les minories a la societat nord-americana L’any 1989 realitzà un treball en collaboració amb l’artista Dan Graham, l’anomenat Pavelló de nens , en el qual tracten problemes dels infants Amb motiu de l’exposició que presentà al Musée d’Art Contemporain de Mont-real 1999, publicà un llibre que compilava els seus assaigs escrits…
Castell i vila fortificada de Sant Climenç (Pinell de Solsonès)
Art romànic
Entre el segles XII i XIII, aquesta petita fortalesa devia passar del domini senyorial dels Pinell al dels Cardona, tot i que no tenim referència directa d’aquest traspàs Sabem, però, que el dia 7 de juny de 1199, Ponç de Pinell donà com a dot matrimonial a la seva filla Ermessenda aquest castell, entre altres fortificacions D’altra banda, els Cardona ja mostraven el seu domini damunt aquest castell el segle XIV, el qual castell, cap al final del segle XVI, fou transformat amb funcions de casa senyorial Darrere el castell i formant una vila closa amb una sola portalada d’accés,…
Sant Esteve de Tendrui (Tremp)
Art romànic
Tot i que el lloc i el castell de Tendrui són coneguts des del segle X, les notícies sobre la seva església són força més tardanes Sant Esteve de Tencuy fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona l’any 1314 en el seu recorregut per les esglésies parroquials de l’ardiaconat de Tremp En el llibre de la dècima del 1391, el capellà de Tenrui hi consta amb la quantitat d’onze sous Vers l’any 1526, la rectoria de Tenruy era regida per Joan Loell En la visita pastoral del 1758, l’església de Sant Esteve de Tendrui es trobava en bon estat i tenia una petita sagristia darrere…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina