Resultats de la cerca
Es mostren 1967 resultats
Castell d’Adons (el Pont de Suert)
Art romànic
El poble d’Adons és al vessant septentrional de la serra de Sant Gervàs Les primeres referències documentals que es coneixen del castell d’Adons provenen del cartulari del monestir de Santa Maria de Lavaix, on el castro Adonze surt esmentat en una escriptura de l’any 961 i en un altre document datat el 1023, on apareix amb la forma castellum Adonze Al segle XI, el castell d’Adons amb el seu districte pertanyia a l’honor d’un tal Guillem Sunyer A la darreria d’aquesta centúria, en les convinences establertes entre els comtes del Pallars Sobirà i els del Pallars Jussà, consta que la branca…
Valona
La valona Tringa glareola s’assembla força a la xivita, però és una mica més petita tota ella i té les potes groguenques i no verdes té també un mantell fosc amb taques clares i un pit i un abdomen blanquinosos, com mostra aquest exemplar del delta del Llobregat Ramon Torres La valona és un ocell que hom pot observar sovint durant les èpoques de pas per tot el territori, mentre que a l’hivern és accidental Durant la migració primaveral, la valona no és un ocell gaire abundant i els grups són poc nombrosos llevat d’alguna observació excepcional, com per exemple de 100 a 120 ocells del 14 al…
Titella
La titella Anthus pratensis té el plomatge ratllat de color marró, com és propi dels ocells terrenejants, i és fàcil de confondre amb la piula dels arbres Anthus trivialis , de mida 13-15 cm i colors semblants se’n distingeix, sobretot, pel cant i també pel lloc on viu, prats i erms, i pel fet que no sol parar-se als arbres Altrament, la titella no és present al nostre país durant l’època de la reproducció Oriol Alamany La titella és pròpia dels prats humits i els ambients oberts del N i el centre d’Europa, per la qual cosa les poblacions que ens arriben presenten un marcat caràcter…
carrer de Montcada
El carrer de Montcada
© Fototeca.cat
Carrer
Carrer del barri de Ribera de Barcelona que va de la plaça del mateix nom —tocant al passeig del Born— fins a la plaça de Marcús, on hi ha una capella romànica del s. XII, tocant al carrer de Corders.
Documentat des del s XI, fou al s XII que adquirí una veritable personalitat, tot i que no fou conegut amb el nom actual fins a la darreria del s XIII Trencà la seva unitat l’obertura del carrer de la Princesa s XIX, que el travessa Ric en palaus antics amb importants patis, fou revalorat des del 1930, i a la postguerra reeixí la idea de fer-ne centre cultural i museístic el Palau Dalmases, obra mestra del barroc, que conté l’extraordinària capella flamígera s XV dels Boixadors, és seu de l’Òmnium Cultural i ho fou de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1962 fins al 1982 el palau gòtic d’…
la Zona Franca
la Zona Franca
© Fototeca.cat
Sector del terme municipal de Barcelona
destinat al port franc de la ciutat.
Reclamat per Barcelona des de la darreria del s XVII, fou creat el 1926 hom annexà al terme municipal de Barcelona una part dels terrenys destinats a la construcció del port, fins aleshores pertanyents a l’Hospitalet de Llobregat, i fou creat un consorci per a administrar-lo Inicialment fou anomenat Zona Neutral, Port Franc i Dipòsit Franc de Barcelona Però romangué inoperant fins a la guerra civil de 1936-39, després de la qual, tot i que hom emprengué obres de delimitació de la Zona Franca, la installació de la SEAT en féu témer la desaparició Després de les riuades del 1962…
York

Aspecte de la catedral de York
© Cliff Lloyd / Fotolia.com
Ciutat
Ciutat del North Yorkshire, Anglaterra.
Situada a la riba de l’Ouse, és un centre comercial i industrial indústries metallúrgiques i alimentàries Nucli bretó important, i més tard gran colònia romana, al s VI fou conquerida pels angles, que la feren la capital del regne de Northúmbria Bisbat s VII, i posteriorment arquebisbat, durant molt de temps fou rival del de Canterbury i un gran centre d’evangelització anglosaxona i de cultura Alcuí Presa pels danesos 867, n'esdevingué un dels nuclis principals Durant la baixa edat mitjana fou una població agrícola i comercial molt important Del 1482 al 1641 fou seu del Consell del Nord…
Constança
Ciutat
Ciutat del land de Baden-Württemberg, Alemanya, situada a la sortida del Rin del llac de Constança.
La part antiga és a la vora esquerra del Rin, envoltada de territori suís, mentre que el sector modern s’ha estès a la dreta Conserva la catedral, dels segles XI i XVI, i el convent dels agustins, del segle XIII, amb uns importants frescs gòtics La indústria rellotgera, mecànica, tèxtil i del paper i el turisme en són les principals fonts de riquesa Centre d’ensenyament superior Universität Konstanz, fundada el 1966 Fundada per Constanci II a la darreria del segle III amb la finalitat de fortificar la línia del Rin, la construcció de la ciutat actual és del segle X, que s’hi…
literatura llatinoamericana
Literatura
Literatures conreades als països de l’Amèrica Llatina, escrites principalment en llengües castellana, portuguesa, francesa, quítxua, guaraní i nahuatl.
Les literatures llatinoamericanes en llengues romàniques nasqueren generalment a l’època colonial, i adquiriren personalitat a conseqüència dels moviments independentistes Les literatures mexicana i argentina són les capdavanteres entre les de llengua castellana El primer corrent destacat fou un Romanticisme de tipus nacionalista, que reaccionà contra el neoclassicisme epigonal El primer terç del segle XIX fou marcat pel Modernisme, i a la darreria del segle s’hi manifestà una influència creixent dels corrents europeus de l’època, com ara el realisme i el naturalisme Al segle XX continuen…
lai
Literatura
Terme de preceptiva literària medieval que amb el temps fou emprat per a designar manifestacions literàries i subgèneres diversos, que sovint tenen relació amb la creació musical.
Al s XII existien cançons líriques en francès i potser en bretó o altres llengües cèltiques, de contingut sentimental, que n'explicaven el nom laid , en irlandès antic, designava una composició lírica inclosa en un relat èpic Maria de França redactà, en vers francès, uns contes on partia d’un lai d’aquest tipus, sovint declarat bretó, i narrava l’avinentesa que en provocà la naixença o composició Sens dubte abusivament, els contes de Maria de França foren anomenats lais Amb això el terme passava de designar una breu composició lírica a designar un breu relat narratiu, sentimental, cortesà i…
trilobitomorfs
Paleontologia
Subembrancament d’artròpodes fòssils, amb el cos subdividit en una part anterior (el cap), una de mitjana (el tòrax) i una de posterior (el pigidi), cadascuna de les quals és constituïda per un eix central i unes pleures laterals.
El cap presentava cinc segments fusionats, coberts per una cuirassa L’eix mitjà del cap o glabella tenia moltes espines i un tubercle, que hom suposa que era l’òrgan de la visió A la part ventral de la glabella hi havia la boca, i per davant de la boca una cavitat convexa, anomenada hipòstoma, del costat de la qual sortien dues antenes pluriarticulades a cadascun dels quatre segments situats darrere la boca hi havia quatre apèndixs bífids, amb funció locomotora i branquial Cadascuna de les pleures del cap portava un gran ull compost, moltes vegades localitzat a l’extrem d’un peduncle El tòrax…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina