Resultats de la cerca

Especialitzat en Al-Andalus i el Magrib Fill d’un notari al Delfinat, estudià història a la Universitat de Lió i, al final dels anys cinquanta, feu una estada a Algèria que, juntament amb l’impacte de la guerra d’alliberament d’aquest país, influí en la seva posterior orientació investigadora La seva primera recerca, a l’inici dels seixanta, fou un treball de llicenciatura, més aviat clàssic, fonamentat en la documentació dels segles XVI-XVII de l’arxiu notarial del seu poble A proposta de Roger Arnáldez, professor de civilització musulmana a Lió, es desplaçà a Madrid, on romangué 1966-69 com…

Cal cercar-ne els orígens en l’obra de Pep Ventura i en la fixació dels modes empordanès i selvatà per obra de balladors insignes com Pardàs, Gres, Masifern, etc La introducció de la sardana a Barcelona pels empordanesos i, sobretot, l’obra de Cambó i dels Massó i Valentí al si de l’Orfeó Català i del Centre Escolar Catalanista foren decisives Els primers certàmens sardanístics 1902, amb la consagració de Josep Serra i de Juli Garreta, guanyaren per al moviment nombrosos músics eixits del conservatori Morera, Manén, etc més tard, Pujol, Toldrà i Joaquim Serra aportaren a la cobla material…

Malgrat obtenir la titulació d’arquitecte, exercí poc temps aquesta professió i s’orientà aviat envers l’estudi de la història Doctorat per l’Escola d’Arquitectura el 1987, la seva tesi Barcelona a principis del segle XVIII La Ciutadella i els canvis en l’estructura urbana ja reflecteix, de fet, aquesta inquietud Els seus estudis se centren sobretot en l’anàlisi de la societat, l’economia i la cultura de la Barcelona preindustrial, situades en el context de Catalunya, en què combina les fonts de caràcter general com el cadastre amb una investigació exhaustiva de la documentació notarial Ha…

Llicenciat en filologia catalana i autor de Rovira i Virgili i la qüestió nacional 1984 i Marcellí Domingo 1884-1939 De l’escola a la República 1989, ha estat professor de l’Escola Universitària de Tarragona 1976-82, tècnic superior de Planificació Lingüística de la Generalitat 1981-88 i vicepresident de la Universitat Catalana d’Estiu 1986-95 Després del seu pas pel Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans 1970-77 i per Nacionalistes d’Esquerra 1980-86, ingressà a Esquerra Republicana de Catalunya el 1987, partit pel qual fou diputat al Parlament català des del 1988…

Producte típic de l’individualisme de la societat burgesa nascuda de la Revolució Francesa, fou el mitjà que substituí l’antic encàrrec directe per la moderna oferta de l’artista Cristallitzà a la segona meitat del s XIX a París, i es localitzà en botigues que, com la d’Adolphe Goupil, aviat esdevingueren parallelament editorials d’art per a promoure llurs negocis Va estretament unida al fenomen del marxandatge i ha servit de plataforma de llançament als corrents renovadors i avantguardistes dels s XIX i XX que mai no haurien trobat una tribuna oficial A Barcelona, l’origen de les galeries d’…

Modernament, però, els cavalls han estat substituïts per vehicles mecanitzats Les propietats característiques d’aquesta arma han estat la mobilitat i la violència del seu xoc, degudes a la força i velocitat del cavall L’armament principal fou la llança i el sabre, i posteriorment les armes de foc Tàcticament, actuava independentment exploració, cobertura, penetració en territori enemic, encerclament, etc o cooperant amb altres armes avançament, ocupació de posicions importants, enllaç tàctic de les grans unitats, protecció de flancs amenaçats, etc Antigament hom la classificava en pesant…

Estudià a les acadèmies militars de Pölten i Weisblirchen 1886-1891, però aviat abandonà la carrera militar per dedicar-se a la literatura i a la filosofia seguint cursos a les universitats de Praga, Munic i Berlín Les seves primeres poesies són del 1894 Leben und Lieder ‘Vida i cançons’, i es poden caracteritzar com a populars i malenconioses Larenopfer ‘Ofrena als Lars’, 1896, Traumgekrönt ‘Coronat de somni’, 1897 i Advent 1898 Els dos viatges que féu a Rússia 1899 i 1900, amb la seva amiga Lou Andreas-Salomé, foren decisius en la seva formació D’aquesta època són la Weise von Liebe und Tod…

Seguí la carrera militar A Gènova entrà en contacte amb les idees liberals Desterrat a la Vall d’Aosta per la seva adhesió a la Revolució del 1830, abandonà l’exèrcit 1831 Entre el 1835 i el 1847 viatjà per la Gran Bretanya i França i desplegà una àmplia activitat periodística en diverses publicacions europees També residí un quant temps a Leri, on es dedicà a escriure diversos estudis de política econòmica Després de l’establiment de la llibertat de premsa 1847 fundà “Il Risorgimento”, des d’on preconitzà la unitat italiana i l’adopció de reformes dins un liberalisme conservador sufragi…

Atès l’origen solsonenc del pintor Francesc Ribalta 1565-1628, des del Principat hom estaria temptat de comptar-lo, juntament amb l’arquitecte Pere Blai, l’escultor Agustí Pujol II, el músic Pere Pau Pujol, l’argenter Felip Ros i el pintor Lluís Pasqual Gaudin, entre els grans renovadors de l’art català a l’albada del segle XVII Però encara que el prestigi de Ribalta no va passar desapercebut al Principat, les seves dades biogràfiques són eloqüents i el presenten com un mestre format a Madrid 1582-98 i arrelat a la ciutat de València fins a la seva mort En una primera etapa, el jove Ribalta…

És el desenvolupament modern del càlcul infinitesimal, elaborat durant els segles XVII i XVIII, que tenia com a principals problemes el de les quadratures determinació de la longitud d’una corba i de les àrees i volums de figures i el de la tangència traçat de tangents a corbes i superfícies Els coneixements que s’anaren acumulant sobre aquests temes formaren els càlculs integral i diferencial, cor d’aquesta disciplina matemàtica L’anàlisi matemàtica presenta els trets distintius de l’abstracció i generalitat dels seus mètodes, característics del rigor del raonament lògic És el resultat d’una…