Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori de Música del Liceu, on es formà com a pianista i en el camp de la pedagogia musical Més endavant amplià els seus coneixements amb R Lamote de Grignon Traslladat a València, el 1947 hi fundà l’Orfeó Universitari, que dirigí fins al 1971 Especialment preocupat per la pedagogia coral en l’àmbit infantil i juvenil, creà i dirigí diverses agrupacions, aglutinades entorn de l’Escola Coral Petits Cantors de València, integrada per uns 300 membres d’edats compreses entre cinc i divuit anys Amb aquests cors s’ha presentat en alguns concerts arreu de l…

Format al planter del Sant Josep de Badalona, el 1951 passà al Club Joventut de Badalona, on jugà durant cinc anys, i aconseguí un Campionat de Catalunya i dues Copes d’Espanya El 1956 fitxà pel Futbol Club Barcelona, on jugà durant vuit anys i aconseguí també el títol de campió de Lliga i Copa el 1959 Jugà 24 partits amb la selecció espanyola, amb la qual disputà el Campionat d’Europa 1959 i els Jocs Mediterranis de Barcelona 1955, en què assolí la medalla d’or Com a entrenador, dirigí el primer equip del FC Barcelona, el CC de Badalona, el CD Mataró i la selecció espanyola B…

Estudià piano a Estocolm i direcció d’orquestra a París, Londres i Dresden, ciutat aquesta darrera en què fou alumne de K Böhm El 1940 debutà a Estocolm, i tres anys després fou nomenat director de la Societat de Concerts Entre el 1953 i el 1960 dirigí l’Òpera Reial de la capital sueca De seguida compaginà les seves actuacions amb la docència, principalment a Salzburg i Estocolm Del 1963 al 1973 fou director titular de l’Orquestra Simfònica de Detroit i des del 1973 dirigí al Metropolitan de Nova York, a més d’impartir classes a la Juilliard School El 1979 inicià les…

Estudià piano a la seva ciutat natal i direcció orquestral a Roma A partir del 1939, arran del seu debut a Bolonya amb L’elisir d’amore , es consagrà com a director en el gènere operístic, al qual es dedicà exclusivament El 1946 es presentà al Teatro alla Scala de Milà i posteriorment ho feu gairebé a tots els teatres d’òpera d’Itàlia El 1955 debutà al Covent Garden de Londres amb una celebrada producció de Tosca , interpretada per R Tebaldi El 1957 actuà a San Francisco i dos anys més tard ho feu a l’Òpera de Viena En 1966-73 dirigí diverses òperes d’autors italians al…

Estudià a l’Acadèmia de Música de Viena i el 1931 debutà a Opava Posteriorment dirigí a Brno, abans de ser nomenat director de l’Orquestra d’Oldenburg 1936-39 Després de dirigir a l’Òpera de Viena 1943-51, exercí el càrrec de director general de música d’Hamburg, on romangué gairebé vint anys 1951-70 i on fou professor universitari Assessorà l’Orquestra Simfònica de Basilea i fou convidat a teatres i festivals d’arreu d’Europa -especialment Glyndebourne i Edimburg- i dels Estats Units per a dirigir-hi el repertori wagnerià El 1970, per exemple, dirigí unes memorables…

Estudià a Augsburg i Munic, on fou deixeble de S Hausegger fins el 1932 Director musical a Münster del 1932 al 1934, aquest darrer any fou nomenat primer director assistent a l’Òpera de Frankfurt 1934-37, activitat que combinà amb els Museumkonzerten En 1937-40 dirigí a l’Òpera de Planen, abans de fer-ho a Linz 1940-45 i Duisburg 1946-58, ciutat en la qual fou director del conservatori La temporada 1948-49 estigué al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Bamberg, fins que fou nomenat director associat de l’Orquestra Simfònica de la RIAS de Berlín, que dirigí al llarg…

Estudià a l’Escola Superior de Música de Weimar, on fou deixeble de H Abendroth 1951-56 Posteriorment amplià la seva formació amb H Scherchen, A Jansons i H von Karajan En 1957-62 dirigí el Teatre Nacional de Weimar i ensenyà direcció al conservatori de la mateixa ciutat Més tard dirigí les orquestres del Teatre Hans Otto de Potsdam 1962-66, la Simfònica de Berlín 1966-73, la Filharmònica de Dresden 1972-77 i novament la Simfònica de Berlín 1977-83 Després d’haver estat nomenat director assistent de l’Orquestra Simfònica de la BBC Northern 1980, fou director de l’…

Estudià composició a Frankfurt amb E Humperdinck, mentre compaginava la seva formació com a trompa El 1889 ocupà el lloc de primer trompa a l’Òpera de Frankfurt, mentre començava a destacar com a compositor Entre el 1904 i el 1910 dirigí la Sternschen Gesangverein, activitat que compaginà amb un càrrec a la Societat Filharmònica berlinesa Després de la Primera Guerra Mundial, exercí de director convidat, especialment a Berlín, on dirigí l’Orquestra Simfònica de la ciutat durant els anys 1925 i 1926 Oposat al règim nacionalsocialista, es traslladà a Tbilisi, on el…

Deixeble d’Enric Granados i de Felip Pedrell, collaborà en el Cançoner Popular de Catalunya , de Rafael Patxot Amb Toldrà, Gerhard, Blancafort, Mompou i altres fundà l’Orquestra de Cambra de Barcelona, que també dirigí Compositor notable, aconseguí prestigi amb composicions com ara Danses mallorquines, Balada , Variacions per a piano, L’estiu , per a cor, les sèries Cançons i danses de l’illa de Mallorca , Ritual de pagesia , per a orquestra, i un concert per a piano i orquestra Militant d’Acció Catalana, el 1939 s’exilià a Mèxic on, incorporat a l’Instituto de Bellas Artes,…

Fou professor a la Universitat de Nancy 1873-77, a l’École Normale Supérieure de París 1877-78 i a la Sorbona 1898-1909 Mestre insigne de la geografia humana, es preocupà per l’acció de l’home en el medi físic on és immergit i, en certa manera, per les diferents modalitats d’adaptació a unes condicions físiques més o menys difícils Fou un dels promotors dels estudis de geografia regional a França Creà i dirigí la revista Annales de Géographie i dirigí la collecció Geographie Universelle Entre les seves obres cal esmentar États et nations d’Europe 1881 i Atlas…