Resultats de la cerca

Membre de la Companyia de Jesús 1903, ordenat de sacerdot el 1920, a Sarrià Fou professor al collegi d’Oriola 1912-16 i a l’Institut Químic de Sarrià 1921-25 El 1925 fou nomenat sotsdirector de l’Observatori de l’Ebre Roquetes, que dirigí fins el 1936 El 1930 la Santa Seu li confià la creació d’un observatori a Addis Abeba, però el projecte fou suspès per la situació política etiòpica El 1936 fou destinat a Amèrica i s’establí a l’Argentina, a Buenos Aires El 1935 fundà l’observatori geofísic de San Miguel, prop d’aquesta ciutat, que dirigí fins el 1944 Reprengué el treball docent en…

Formà part del grup modernista de Reus Fundà i dirigí les revistes “Lo Ventall” 1898, “Lo Lliri” 1898-99 i “La Palma” 1899-1900 Presidí el Centre de Lectura de Reus 1915-22, al qual estigué sempre molt vinculat Collaborà amb peces de creació literària i articles de crítica a la “Revista del Centre de Lectura”, que firmà amb el seu nom o amb els pseudònims Claudi Montanya , B Renom o Ramon Sendra Fou l’impulsor de la tercera època d’aquesta publicació, que dirigí del 1920 al 1922 El seu teatre, inicialment de temàtica típicament modernista i vitalista, se centrà després en temes i conflictes…

Estudià a l’Acadèmia de Música de Viena i el 1931 debutà a Opava Posteriorment dirigí a Brno, abans de ser nomenat director de l’Orquestra d’Oldenburg 1936-39 Després de dirigir a l’Òpera de Viena 1943-51, exercí el càrrec de director general de música d’Hamburg, on romangué gairebé vint anys 1951-70 i on fou professor universitari Assessorà l’Orquestra Simfònica de Basilea i fou convidat a teatres i festivals d’arreu d’Europa -especialment Glyndebourne i Edimburg- i dels Estats Units per a dirigir-hi el repertori wagnerià El 1970, per exemple, dirigí unes memorables funcions de Parsifal al…

Estudià a Augsburg i Munic, on fou deixeble de S Hausegger fins el 1932 Director musical a Münster del 1932 al 1934, aquest darrer any fou nomenat primer director assistent a l’Òpera de Frankfurt 1934-37, activitat que combinà amb els Museumkonzerten En 1937-40 dirigí a l’Òpera de Planen, abans de fer-ho a Linz 1940-45 i Duisburg 1946-58, ciutat en la qual fou director del conservatori La temporada 1948-49 estigué al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Bamberg, fins que fou nomenat director associat de l’Orquestra Simfònica de la RIAS de Berlín, que dirigí al llarg dels anys cinquanta i…

Estudià composició a Frankfurt amb E Humperdinck, mentre compaginava la seva formació com a trompa El 1889 ocupà el lloc de primer trompa a l’Òpera de Frankfurt, mentre començava a destacar com a compositor Entre el 1904 i el 1910 dirigí la Sternschen Gesangverein, activitat que compaginà amb un càrrec a la Societat Filharmònica berlinesa Després de la Primera Guerra Mundial, exercí de director convidat, especialment a Berlín, on dirigí l’Orquestra Simfònica de la ciutat durant els anys 1925 i 1926 Oposat al règim nacionalsocialista, es traslladà a Tbilisi, on el 1934 fou nomenat director de…

Estudià piano a Estocolm i direcció d’orquestra a París, Londres i Dresden, ciutat aquesta darrera en què fou alumne de K Böhm El 1940 debutà a Estocolm, i tres anys després fou nomenat director de la Societat de Concerts Entre el 1953 i el 1960 dirigí l’Òpera Reial de la capital sueca De seguida compaginà les seves actuacions amb la docència, principalment a Salzburg i Estocolm Del 1963 al 1973 fou director titular de l’Orquestra Simfònica de Detroit i des del 1973 dirigí al Metropolitan de Nova York, a més d’impartir classes a la Juilliard School El 1979 inicià les seves collaboracions amb…

Estudià piano a la seva ciutat natal i direcció orquestral a Roma A partir del 1939, arran del seu debut a Bolonya amb L’elisir d’amore , es consagrà com a director en el gènere operístic, al qual es dedicà exclusivament El 1946 es presentà al Teatro alla Scala de Milà i posteriorment ho feu gairebé a tots els teatres d’òpera d’Itàlia El 1955 debutà al Covent Garden de Londres amb una celebrada producció de Tosca , interpretada per R Tebaldi El 1957 actuà a San Francisco i dos anys més tard ho feu a l’Òpera de Viena En 1966-73 dirigí diverses òperes d’autors italians al Metropolitan de Nova…

Format al planter del Sant Josep de Badalona, el 1951 passà al Club Joventut de Badalona, on jugà durant cinc anys, i aconseguí un Campionat de Catalunya i dues Copes d’Espanya El 1956 fitxà pel Futbol Club Barcelona, on jugà durant vuit anys i aconseguí també el títol de campió de Lliga i Copa el 1959 Jugà 24 partits amb la selecció espanyola, amb la qual disputà el Campionat d’Europa 1959 i els Jocs Mediterranis de Barcelona 1955, en què assolí la medalla d’or Com a entrenador, dirigí el primer equip del FC Barcelona, el CC de Badalona, el CD Mataró i la selecció espanyola B També dirigí l’…

Els anys trenta estudià filosofia amb Jaume Serra i Húnter Prengué part en la Guerra Civil com a oficial d’artilleria del bàndol republicà Deportat a un camp de concentració, els anys quaranta visqué clandestinament a l’Estat espanyol i milità al Front Nacional de Catalunya Dedicat professionalment al disseny, dirigí la secció d’aquesta activitat d’una empresa d’electrodomèstics 1966-69, i el 1965 organitzà la secció de disseny a l’Escola Massana, que dirigí fins el 1975, i escriví diversos manuals de bricolatge Collaborà en nombroses revistes Serra d’Or , Destino , Die Kunst , Marketing ,…

Després de la mort de Saint-Simon configurà el saintsimonisme com a doctrina religiosa calia establir una jerarquia eclesiàstica entre els deixebles d’aquell i predicar el treball com a principal deure de l’home Es retirà a Menilmontant 1832, on dirigí la redacció de Le livre nouveau , fins que fou empresonat, acusat de defensar l’abolició de l’herència i l’amor lliure Més tard, a Egipte, procurà, sense èxit, que hom financés la construcció del canal de Suez El 1839 fou nomenat comissari per al desenvolupament d’Algèria, però el seu pla de colònies collectives agrícoles fou rebutjat 1841…