Resultats de la cerca
Es mostren 1419 resultats
Juan Ruiz de Robledo
Música
Mestre de capella i compositor castellà.
Format musicalment com a nen cantor de la capella musical de la catedral de Segòvia, el 1611 consta com a mestre de capella de la catedral de Lleó vers el 1627 exercia aquest mateix càrrec a Valladolid, on està documentat com a prior i canonge, i el 1644 apareix com a prior de l’església collegial de Berlanga L’obra musical de Ruiz de Robledo es conserva especialment en un recull manuscrit preparat per a la seva impressió, titulat Misas, salmos, magnificats motetes y otras cosas tocantes al culto divino 1627 la seixantena llarga de peces, sovint a vuit veus i dos cors, revela un compositor…
Rafael de Parrella i de Vivet
Cristianisme
Eclesiàstic absolutista.
Abat de Sant Pere de la Portella amb residència a Sant Pau del Camp a Barcelona En la guerra del Francès féu repetides donacions a l’erari públic Fou nomenat abat el 1811 per la Regència del Regne Fou president de la Congregació Claustral Tarraconense els anys 1816-19 Durant el Trienni Liberal fou denunciat a l’autoritat eclesiàstica pel fet d’haver proferit expressions antiliberals agost del 1820 i el 1823 fou exiliat a Màlaga, juntament amb el bisbe de Lleida Novament presidí la seva Congregació del 1825 al 1829, i durant el trienni següent fou nomenat vicepresident, però els presidents li…
Tomàs Tolrà
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill del doctor en dret Bonaventura Tolrà, ingressà al seminari 1745 i s’ordenà de sacerdot 1758 Nomenat arxipreste de Prada i vicari del bisbe d’Elna, intentà de reformar l’administració eclesiàstica, però davant l’oposició sorda que hi trobà optà per passar a Molig com a vicari 1762-73 més tard ocupà càrrecs a Vinçà, Prada i Espirà de Conflent El 1790 es negà a jurar la constitució civil del clergat i hagué d’exiliar-se Probablement s’establí a Barcelona Redactà dos volums en català, titulats Conferències sobre la religió i Conferències sobre la constitució de l’Assemblada o convenció…
Abū ‘Abd Allāh al-Mustanṣir de Tunis
Història
Califa hàfsida de Tunis (1249-77).
El 1256 o el 1257 signà un tractat amb Jaume I de Catalunya-Aragó que reglamentà la presència comercial, militar i eclesiàstica catalana a Tunis, alhora que assegurà la neutralitat del rei català respecte a les pretensions del germà del califa, establert primer a Granada i després als regnes de Jaume I, sobre el tron tunisenc Successives donacions monetàries d’al-Mustanṣir mantingueren aquesta neutralitat Un nou tractat fou signat el 1271 entre els dos sobirans, després de la croada organitzada per Lluís IX de França contra Tunis, en la qual morí el rei francès 1270 El fracàs d’aquesta…
bombarda

Bombardes soprano i contralt alemanyes i xeremia espanyola
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Cadascun dels instruments de tessitura greu de la família de les xeremies (xeremia), molt emprats a Europa entre els segles XIV i XVII.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta doble i tub cònic El seu nom podria haver estat manllevat del de la màquina de guerra homònima, per la seva semblança Les primeres bombardes, de cap al segle XIV, eren de tessitura contralt, mentre que els models més grans -tenor i baix- daten del principi del segle XVII Lamentablement, però, no s’han conservat instruments anteriors al segle XVI Pel seu so potent i timbrat formaren part, juntament amb la resta de xeremies i els sacabutxos, de totes les manifestacions de caràcter festiu i cerimonial fetes a l’aire lliure…
Barthélemy Prosper Enfantin
Enginyer i teòric francès.
Després de la mort de Saint-Simon configurà el saintsimonisme com a doctrina religiosa calia establir una jerarquia eclesiàstica entre els deixebles d’aquell i predicar el treball com a principal deure de l’home Es retirà a Menilmontant 1832, on dirigí la redacció de Le livre nouveau , fins que fou empresonat, acusat de defensar l’abolició de l’herència i l’amor lliure Més tard, a Egipte, procurà, sense èxit, que hom financés la construcció del canal de Suez El 1839 fou nomenat comissari per al desenvolupament d’Algèria, però el seu pla de colònies collectives agrícoles fou rebutjat 1841…
Jaume Ripoll i Vilamajor
Cristianisme
Historiografia catalana
Historiador, eclesiàstic i erudit.
Vida i obra Estudià a Vic i a Cervera i es doctorà en dret canònic el 1800 Fou canonge del capítol de Vic Es relacionà amb molts erudits de l’època com Fèlix Amat, Fèlix Torres i Amat, Joan Corominas i Pròsper de Bofarull Fou membre actiu de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1835, a la qual llegà la seva collecció de monedes i medalles, iu corresponent de l’Academia de la Historia 1817 És autor d’una sèrie d’opuscles impresos a Vic entre el 1818 i el 1838 en els quals aplegà multitud de documents, inscripcions i notes, crítiques de temes sobretot de Vic i la seva diòcesi i on revela el…
, ,
Llorenç Pérez i Martínez
Historiografia catalana
Historiador, arxiver, bibliotecari, editor i lul·lista.
El 1953 es diplomà en arxivística a l’escola de paleografia i diplomàtica de l’Arxiu Vaticà i es llicencià 1954 en història eclesiàstica a la Pontifícia Universitat Gregoriana El 1965 es doctorà a la mateixa universitat amb la tesi Intervención de la Santa Sede en la Causa Luliana També es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Madrid 1965 Entre el 1957 i el 1965 exercí com a professor al Seminari Conciliar de Sant Pere i a la Facultat de Filosofia i Lletres de Palma Des del 1969 fou director de la Biblioteca Bartomeu March, de Palma Fou membre de la Maioricensis Schola…
bisbat de Perpinyà
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de Perpinyà.
Comprèn el territori del departament francès dels Pirineus Orientals La seva jurisdicció s’estén sobre 253 parròquies, dividides en 3 arxiprestats Forma part de la província eclesiàstica d’Albi Correspon a l’antic bisbat d’Elna, els bisbes de la qual des del 1602 traslladaren llur seu a Perpinyà, encara que han conservat fins avui dia el títol antic Suprimida el 1801 i agregada a la de Carcassona, fou restablerta el 1817 Adquirí part de la diòcesi d’Urgell Alta Cerdanya i d’Alet Capcir i Fenolleda L’any 1996, el papa Joan Pau II nomenà André Fort Chalon-sur-Saône, 1935 bisbe de Perpinyà,…
obediència
Religió
Cristianisme
Virtut consistent a sotmetre la voluntat pròpia al judici d’un altre, reconegut com a superior jeràrquic legítim.
L’arrel de l’obediència, en sentit religiós, és l’exigència que tota creatura accepti la paraula i la voluntat de Déu, com a bé suprem i sentit darrer de l’existència, expressada en l’anomenada llei natural o en l’Escriptura, o bé mitjançant els intèrprets oficials d’aquesta voluntat autoritat legítima, jerarquia eclesiàstica, superiors religiosos, etc Subratllada com a virtut fonamental cristiana hom parla d' obediència de la fe , l’obediència ha estat, des de l’inici de l’Església, feta objecte de vot específic dels religiosos —inicialment àdhuc com a vot únic— Exigida després a la clerecia…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina