Resultats de la cerca

Evolució històrica En la seva constitució a Catalunya al setembre d’aquell any hi confluí un nodrit grup de dirigents centristes catalans Julià Valon, secretari general Jorge Fernández Díaz, exgovernador civil de Barcelona els líders territorials Josep Pujadas, Pere Roselló, Manuel de Sárraga, Josep Coderch i Josep M Mesa Parra sis diputats de Centristes de Catalunya-UCD , el diputat independent Ramon Viñals, procedent d’Esquerra Republicana de Catalunya, i membres de les Joventuts Centristes de la UCD El nou partit pretengué articular una nova opció centrista davant del deteriorament de la…

Tingué com a precedent la Unió Nacional Radical, creada abans del cop d’estat del 1967 per Konstandinos Karamanlís Amb la restauració de la democràcia 1974, el partit fou refundat amb el nom actual i amb Karamanlís com a líder Des de l’entrada de Grècia a la Unió Europea 1981, Nova Democràcia forma part del Partit Popular Europeu És també membre de la Internacional Democratacristiana Guanyà les eleccions dels anys 1974 i 1977, i perdé el govern davant el seu gran rival, el  PASOK el 1981 Durant aquests anys en el poder el govern dugué a terme les negociacions per a l’ingrés de…

En les eleccions del 1986 i el 1990 esdevingué la quarta força dels parlaments autonòmics del País Basc i Navarra amb 13 i 9 escons, i 4 i 3 escons, respectivament, però la seva presència es reduí posteriorment a 8 1994 i a 6 1998 diputats al País Basc i a 2 1995 i 2 1999 escons a Navarra En les eleccions al Parlament Europeu del 1987 i el 1989 aconseguí un diputat per la coalició Europa dels Pobles, integrada dins del grup nacionalista i ecologista Arc Iris, escó perdut el 1994 però recuperat el 1999 El 1998 entrà al govern de Juan José Ibarretxe i ocupà tres…

El seu naixement fou precedit per dues coalicions una coalició del mateix nom BEAN en les eleccions legislatives de 1979 en la qual també participà el Partit Socialista d’Alliberament Nacional i el Bloc d’Esquerra Catalana formada pel BCT i independents en les eleccions municipals del mateix any L’endemà de les eleccions la coalició es dissolgué i el BEAN esdevingué un partit Després de propugnar l’abstenció davant l’Estatut de 1979 pel fet de considerar-lo insuficient, intentà concórrer a les eleccions autonòmiques de 1980 amb Nacionalistes…

En les eleccions municipals de 1991 obtingué 2204 vots 36,8%, 7 regidors i 2 consellers comarcals al Garraf en les eleccions municipals de 1995 obtingué 3145 vots 37,8% i 7 regidors En les eleccions municipals de 1999 concorregué integrat en l’Entesa pel Progrés Municipal i obtingué 2970 vots 33,7% i 7 regidors

Fou liderat per Francisco Freixes Curia En les eleccions municipals de 1987 el Grup Freixes obtingué 4083 vots 7,6% i 2 regidors Presentà candidatures a les eleccions legislatives del mateix any, però la junta electoral no les proclamà Concorregué a les eleccions municipals de 1991 2349 vots, 4,8% i de 1995 978 vots, 1,7%

La política eslovena va estar condicionada per la desintegració de la coalició governant de centreesquerra, els problemes interns del partit Eslovènia Positiva PS i la convocatòria anticipada d’eleccions parlamentàries, i la celebració de les eleccions europees del mes de maig Al l’abril, el PS, el partit de la primera ministra, Alenka Bratusek, va celebrar un congrés nacional amb eleccions internes per a escollir-ne el nou líder Enmig de fortes discussions i divisions internes, va guanyar les eleccions l’alcalde de Liubliana, Zoran Janković…

Prové de la coalició electoral de les forces nacionalistes d’esquerra Agrupament d’Esquerra del País Valencià, Partit Nacionalista del País Valencià i Esquerra Unida del País Valencià, formada per concórrer a les eleccions valencianes del 1983, que la situaren com a quarta força política uns 60 000 vots i arran de les quals s’inicià un procés que desembocà en la seva unificació El 1986 obtingué només 40 000 vots En les eleccions a les Corts Valencianes del 1987 es presentà en coalició amb Esquerra Unida i assoliren sis escons La coalició es trencà, però, el 1988 En…

Aconseguí una certa implantació a les zones del nord Participà en el govern republicà d’Alfonso Costa 1919 i s’oposà al cop d’estat del 1926 que donà pas al salazarisme Declarat fora de la llei, fou refundat a l’exili per Mário Soares 1972, que li imprimí una orientació moderada i que fou successivament reelegit a la presidència del país entre el 1986 i el 1996 Després de la revolució del 1974, participà en els primers governs provisionals, tingué la majoria relativa a l’assemblea constituent del 1975 i a les legislatures dels anys 1976-78 i 1983-85, en les quals governà gairebé sempre en…