Resultats de la cerca
Es mostren 441 resultats
colobra de mar
Ictiologia
Peix de l’ordre dels anguil·liformes
, de la família dels ofídids, de cos allargat, serpentiforme i sense escates, que pot arribar a més de 2 m de llargada.
La coloració del cos s’assembla a la de les serps, d’on li ve el nom El musell, cònic, és proveït de mandíbules estretes i dents fortes i punxegudes La cua és molt forta i afilada, la qual cosa li permet d’excavar el fons a fi d’amagar-s’hi És un animal molt voraç que viu a la Mediterrània i que es nodreix de crustacis i peixos
ammodítids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels perciformes, de cos cilíndric, escates petites i línia lateral aparent i proveïda de porus mucosos, que inclou el sonso i el trencavits.
pomadàsids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels perciformes, de cos oblong i comprimit lateralment, amb tot el cap revestit d’escates i els llavis molsuts, que inclou les xerles.
albor
Ictiologia
Peix d’aigua dolça de la família dels ciprínids, semblant a la carpa, amb escates d’una lluïssor argentada, de les quals s’extreu l’albet, usat en joieria.
Abunda en aigües tranquilles al N dels Pirineus i dels Alps És gregari, viu de 6 a 8 anys, i s’alimenta de larves d’insectes i de cucs del llit de rius i de llacs
Sant Pere de Castellet (Castellet i la Gornal)
Art romànic
Situació Vista del costat de ponent, amb el gran atri que dóna accés a l’església EÇSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Pere és situada a la part alta del poble de Castellet, a llevant del castell JAA Mapa 35-17447 Situació 31TCF860693 Història Els orígens d’aquesta església han de relacionar-se amb els del castell de Castellet, documentat des de l’any 977 L’església de Sant Pere s’esmenta l’any 1106, quan Ramon Berenguer III la cedí al monestir de Santa Maria de Solsona aquesta notícia recollida en la documentació solsonina es pot considerar suspecta a causa de la relació de…
Origen i evolució dels grans grups de peixos: àgnats i pisciformes gnatostomats
Origen i desenvolupament dels peixos al llarg dels temps geològics Román Montull, a partir de Walker i altres fonts Alguns grups de peixos que actualment no es troben representats amb espècies vivents al nostre país han deixat constància de la seva existència en els sediments antics És el cas dels holostis els únics supervivents dels quals són dos gèneres de peixos d’aigua dolça de l’Amèrica del Nord, que es troben àmpliament representats en els materials cretacis de Santa Maria de Meià El de la fotografia, un exemplar d’uns 10 cm de longitud, és del gènere Coelodus Jordi Vidal / MGB Els…
notacàntids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels notacantiformes, de cos llarg que s’aprima cap a la cua, tot revestit de petites escates cicloides fins i tot sota el cap.
gadiformes
Ictiologia
Ordre de peixos actinopterigis de cos allargat, escates cicloides i aletes de radis tous (tres de dorsals i dues d’anals, o bé dues de dorsals i una d’anal).
Sovint van proveïts de dos filaments que pengen de la mandíbula Inclou sobretot formes d’aigües profundes, d’alta mar i d’hàbits depredadors, agrupades en dues famílies i en vint-i-tres espècies d’una gran importància econòmica, entre les quals es destaquen el bacallà i el lluç
barramunda
Ictiologia
Peix dipnou de l’ordre dels ceratodiformes, de gran llargada (1,75 m), amb l’esquelet cartilaginós en gran part, les escates cicloides i grosses, i aletes parelles ben desenvolupades.
A més de les brànquies, té un pulmó únic, amb una sola vena pulmonar, que acompleix funcions respiratòries molt semblants a les dels amfibis caudats quan les aigües dolces on viu es redueixen, a l’estació seca, i s’empobreixen d’oxigen Les barramundes són considerades, per llurs característiques fisiològiques, fòssils vivents Habiten alguns rius de Queensland Austràlia Llur carn és comestible
fleuma
Ictiologia
Peix osteïcti de l’ordre dels lampridiformes, de la família dels traquiptèrids, de cos allargat, molt comprimit i sense escates i d’un color argentat amb taques fosques als costats.
Pot arribar a assolir 3 m de longitud l’aleta dorsal s’estén al llarg de tot el dors, i hi manca l’anal Habita a 400-500 m de profunditat, a les mars temperades, i hom la captura amb arts d’arrossegament És molt apreciada No és gaire comuna a les costes dels Països Catalans