Resultats de la cerca
Es mostren 1340 resultats
Martin Whitelaw
Golf
Jugador i dirigent de pitch-and-putt.
Pioner del pitch-and-putt a Catalunya, el 1988 impulsà la construcció del primer camp de pitch-and-putt de Catalunya en una finca de Santa Cristina d’Aro Fou inaugurat al gener del 1990 amb el nom de Golf Centre Sòlius Fou l’impulsor i el primer president de l’Associació Catalana de Pitch & Putt ACPP, 1994-98, promogué les primeres competicions entre clubs catalanes i la posada en pràctica del sistema d’hàndicap català El 1997 confeccionà la primera selecció catalana i organitzà la Challenge Cup, que enfrontà Catalunya i Irlanda al Golf Centre Sòlius El 2005 fou nomenat soci d’honor de l’…
Enric Villaplana Vargas

Enric Villaplana Vargas
FEDERACIÓ CATALANA D’ATLETISME
Atletisme
Marxador.
Fou campió de Catalunya de marxa atlètica de 10 km en pista 1943 i de 30 km en ruta 1942, 1943, 1949, 1950 marxa en pista En els Campionats d’Espanya assolí el títol de 10 km 1943 i de 50 km 1946, 1947, 1948, 1950 En aquest període també establí els rècords espanyols de 20000 m i de 30 km marxa en pista 1943 i tres vegades el de 50 km en ruta 1948 Disputà la prova dels 50 km en els Jocs Olímpics de Londres 1948 Rebé la medalla d’or de la ciutat de Manresa al mèrit esportiu El Club Atlètic Manresa li dedicà un monument al peu del Congost 1982 i instaurà una prova atlètica amb el…
“Mustangs”, “broncos” i “cimarrones”
“Mustang”, “bronco” o “cimarrón” són els termes anglesos o castellans amb què es designaven els esclaus fugitius o les ovelles esgarriades, i que també signifiquen ‘feréstec’ o ‘salvatge’ Però tots tres s’han aplicat sobretot als indòmits cavalls salvatges de l’Amèrica del Nord o de les pampes argentines, fins al punt que n’han acabat segrestant el significat Amb els anys, “mustang” ha acabat imposant-se, “cimarrón” ja se sent poc, i “bronco” s’aplica a qualsevol cavall no domesticat En tot cas, són part de la història de la colonització americana Parlant amb propietat, al continent americà…
Marià Seguer
Historiografia catalana
Metge i erudit.
Vida i obra Membre del cercle intellectual de Gregori Maians, es doctorà en medicina l’any 1729 Fou metge de cambra del duc de Santisteban, i l’any 1740 ingressà en la Reial Societat de Medicina de Sevilla Obtingué la càtedra de teoria de la medicina el 1742, càrrec que ocupà fins a la seva mort El 1741, aspirà a la càtedra d’anatomia, que guanyà amb una gran polèmica Andrés Piquer Això comportà una llarga enemistat entre ambdós, que es traduí en controvèrsies públiques Per a les oposicions a la càtedra d’anatomia, Seguer preparà unes theses intitulades Historia Anatomica Illustrium Medicorum…
Como
Como La catedral
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Llombardia, Itàlia.
Situada a la vora del sector sud-oest del llac de Como, és la principal ciutat de la regió del llac El seu emplaçament, al contacte entre els Alps i la plana del Po, en fa un centre comercial, turístic i industrial filats i teixits de seda, indústries mecàniques Entre els seus edificis sobresurten la catedral, de marbre, començada el 1396 i acabada als s XV i XVI, i el Broletto , antic palau municipal És l’antiga Comum Ocupada pels romans 196 aC, fou convertida posteriorment en colònia Durant l’edat mitjana patí les invasions de gots, bizantins, llombards i francs, els quals hi fundaren un…
José María Setién Alberro
Cristianisme
Bisbe basc.
Ordenat sacerdot el 1951 a Sant Sebastià, es llicencià en teologia i obtingué el doctorat en dret canònic Fou professor de teologia moral al seminari de Vitòria 1955 i, des del 1960, a la Universitat Pontifícia de Salamanca, en la qual ocupà el càrrec de degà El 1972 fou ordenat bisbe Fou bisbe auxiliar 1972-79 i bisbe titular de Sant Sebastià 1979-2000 La seva posició sobre el conflicte del País Basc, en què criticà tant la violència d’ ETA com l’enfocament exclusivament policial de l’Estat espanyol, alhora que defensava el diàleg i el dret a l’autodeterminació, donà lloc a polèmiques i…
August Vidal i Roget
Lingüística i sociolingüística
Traductor.
Mestre durant la República, estudià pedagogia i filosofia a Madrid, Berlín i Múnic Fou comissari del partit comunista espanyol durant la guerra civil, i s’exilià a l’URSS el 1939 Exercí de mestre en una colònia de nens espanyols refugiats Tancada la colònia, es dedicà a l’ensenyament del castellà, es llicencià en folologia romànica a la Universitat de Moscou i hi treballà com a professor i cap de departament El 1957 tornà, amb la seva filla, a Espanya El 1958 s’installà a Barcelona Aquesta etapa de la seva vida la dedicà a la traducció de literatura russa i a la seva difusió,…
Gena Dimitrova
Música
Soprano búlgara.
Estudià al Conservatori de Sofia, i el 1966 fou contractada per l’Òpera Nacional, amb la qual debutà en aquesta ciutat interpretant l’Abigaïl del Nabucco de G Verdi El 1970 guanyà un concurs internacional celebrat a la capital búlgara, que li obrí les portes del públic italià, davant el qual debutà a Treviso amb Turandot Ben aviat inicià una important carrera que la dugué als principals teatres italians, espanyols i al Colón de Buenos Aires, on, el 1977, es presentà també amb el paper titular de Turandot La seva primera actuació als Estats Units fou el 1981 El 1982 cantà Tosca…
Diego de Pontac
Música
Mestre de capella i compositor aragonès.
Vida La seva formació musical tingué lloc a la seu de Saragossa, a l’escolania de la qual ingressà quan tenia nou anys Allí pogué ser deixeble de Joan Pau Pujol Continuà els seus estudis amb Pedro Rimonte i després amb Nicolas Dupont m 1623, cantor de Felip III a Madrid La seva carrera de compositor el dugué a diversos centres eclesiàstics com a mestre de capella l’Hospital Reial de Saragossa 1620, la seu de Salamanca fins el 1627, la de Granada, la de Santiago de Compostella 1644-49, la de Saragossa 1649-50 i la de València 1650-53, i coronà el seu currículum a la capella reial de Madrid…
Manuel José Doyagüe
Música
Compositor castellà.
Es formà musicalment amb Juan Martín al Colegio de Infantes de Coro de la catedral de Salamanca El 1789, després d’unes difícils oposicions, prengué possessió del càrrec de mestre de capella de la catedral, i quatre anys més tard fou nomenat catedràtic a la universitat de la mateixa ciutat La seva activitat musical i universitària li donà un gran prestigi arreu d’Espanya, i el 1817 compongué i dirigí a Madrid un tedèum per a celebrar la maternitat de la reina El 1829, G Rossini li envià una missiva valorant molt positivament un dels seus misereres El 1830 s’interpretà, a la capella reial, una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina