Resultats de la cerca
Es mostren 558 resultats
Els rèptils fòssils
Els quelonis En els jaciments neògens catalans, no hi són escasses les restes de quelonis fòssils Els més ben representats són els testudínids, que presenten algunes espècies de dimensions gegantines La de la fotografia, Cheirogaster = Geochelone perpiniana , fou trobada als jaciments del Pliocè inferior de Perpinyà i ateny dimensions pròximes a l’alçària d’un home Denis Serrette / MNHN París Als Països Catalans trobem restes de quelonis pertanyents a les famílies dels quelònids Chelonidae , trioníquids Trionychidae , caretoquèlids Charettochelydae i testudínids Testudinidae L’únic…
Els osteïctis condrostis: esturions
De la relació dels condrostis amb els actinopterigis primitius es desprèn una determinada problemàtica Algunes de les línies evolutives d’aquest grup de pisciformes es van diferenciar en un passat primerenc és per això que actualment es fa difícil de conèixer la posició exacta d’algunes formes fòssils en relació amb els grups actuals Les principals característiques que defineixen aquest grup són la presència d’una cua heterocerca i d’un notocordi que es prolonga al llarg del seu lòbul superior, l’espiracle i les escates ganoides, grosses i proveïdes d’una capa de ganoïdina Els ossos…
sèrie aromàtica
Química
Conjunt dels composts orgànics que deriven dels hidrocarburs cíclics que contenen un o més nuclis benzènics.
Les característiques essencials d’un compost aromàtic són l’estabilitat de l’esquelet de carbonis del nucli benzènic, la deslocalització dels seus enllaços dobles i el predomini de les reaccions de substitució Les substitucions en els composts aromàtics poden ésser homolítiques arilació o heterolítiques nucleofíliques o electrofíliques Les nucleofíliques, a partir d’halurs d’aril o d’arilsulfonats, són emprades per a obtenir fenols però requereixen, en general, condicions dràstiques La reactivitat augmenta considerablement en presència de substituents acceptants d’electrons tals…
Sepulcres de la vil·la de la Barquera (Perafort)
Un dels dos petits mausoleus de maçoneria, d’estructura arquitectònica poc corrent, localitzats en aquesta villa J López Entre els anys 1991 i 1992, el Laboratori d’Arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona realitzà excavacions a la villa romana de la Barquera Perafort, Tarragonès, un jaciment amb una llarga vida que va des dels segles II-I aC fins al segle V Els treballs deixaren al descobert dos petits mausoleus situats uns 60 m al SW de la villa, amb una orientació WNW-ESE Pel que fa a l’arquitectura, cadascun dels sepulcres és format per un sòcol rectangular que fa 3,35…
Esquinç
Patologia humana
Definició L’ esquinç consisteix en la ruptura, la desinserció o l’esquinçament dels lligaments articulars o la càpsula sinovial que cobreix l’articulació Causes L’esquinç és degut a una distensió excessiva dels lligaments i les altres estructures que mantenen estable l’articulació L’origen de l’esquinç pot ésser un moviment molt sobtat o un traumatisme, com és el cas d’una caiguda o una ensopegada, que força l’articulació a un moviment que no és capaç d’efectuar Segons el grau de la distensió, pot tenir lloc un esquinç d’algunes fibres dels elements de contenció articular, un trencament total…
Tešik-Taš
Jaciment arqueològic
Prehistòria
Jaciment prehistòric als monts Bajsun-Tan, a l’Uzbekistan, on en 1838-39 foren trobades restes d’esquelet humà (home de Tešik-Taš), corresponent a una cultura lítica de tipus mosterià.
Segons Weidenreich, les restes pertanyen a una raça de transició neandertaliana semblant a la de Škul Palestina
despreniment epifisial
Patologia humana
Separació d’origen traumàtic observada durant el període de creixement de l’esquelet i consistent en una solució de continuïtat en el lloc d’unió de la diàfisi i l’epífisi.
aplisina
aplisina
© Fototeca.cat
Zoologia
Gènere d’esponges de la classe de les demosponges, de forma digitada, d’uns 20 cm d’alçada aproximadament, l’esquelet de les quals és constituït exclusivament per fibres d’espongina.
Són de color groc viu, però en treure-les de l’aigua s’ennegreixen ràpidament Es troben per totes les mars, a la zona costanera
tars

El tars dels humans.1, 2, 3, cuneïformes; 4, escafoide; 5, cuboide; 6, astràgal; 7, calcani
© fototeca.cat
Anatomia animal
Element de l’esquelet de les extremitats posteriors dels vertebrats tetràpodes que uneix el segon element d’aquestes extremitats, format per la tíbia i el peroné, amb el quart, format pels metatarsians.
En els tetràpodes primitius constava de 12 ossets distribuïts en tres rengleres paralleles i horitzontals En els amfibis, alguns d’aquests ossets són soldats, fins al punt que, en els anurs, és format només per dos ossos allargats, anomenats tibial i peroneal, connectats directament amb la tíbia i el peroné, i tres ossets molt petits que connecten amb els metatarsians En els rèptils, consta d’un sol os central, ample i horitzontal, que connecta amb la tíbia i el peroné, i de tres més, que connecten amb el segon, el tercer i el quart metatarsià El tars dels ocells és format per un…
hadromerines
Zoologia
Ordre de la classe de les demosponges monactinèlides amb l’esquelet format per microscleres i per megascleres en forma d’agulla amb els extrems acabats en un botó i mancat d’espongina.
Inclou nombroses espècies, entre les quals es destaquen el pla de gavina i la copa de Neptú , freqüents a les costes dels Països Catalans
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina