Resultats de la cerca

Estigueren situats al barri de Sants de Barcelona, en uns terrenys propietat de P Balañà Gestats després de la desaparició dels Estudis Cinematogràfics Orphea Film, SA el 1962, no es pogueren obrir per problemes burocràtics fins al 1965 Com a cap de producció es contractà l’enginyer industrial i cineasta Antoni Jover Tenien dos platós, oficines, camerinos, tallers, magatzems, moviola pròpia, etc, si bé les càmeres eren de lloguer Malgrat que foren concebuts per a rodar-hi cinema industrial i publicitari, també s’hi feren alguns films de ficció, com ara El último sábado 1966, P…

Pedro Puche fou el seu primer director de doblatge, però a causa dels pobres mitjans de què disposà, no aconseguí la qualitat desitjada Durant els anys següents experimentaren una certa puixança, amb directors com Rafael Navarro, fins que el 1952 els estudis foren comprats per Ignasi F Iquino, que contractà Antonio Santillán de director El 1962 la gerència passà a les mans de Juan García Velázquez, el qual al cap de cinc anys comprà les accions al mateix cineasta, i rellançà els estudis amb la contractació de Miquel Sitjes i Palanca com a director tècnic, a més de…

Fundat el 1993, nasqué amb l’objectiu de fomentar la cultura popular i tradicional catalana i l’associacionisme cultural En l’àmbit dels jocs tradicionals, impulsa estudis sobre el patrimoni etnològic i lúdic de Catalunya Collabora amb l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya INEFC en l’organització d’un postgrau en jocs tradicionals i organitza congressos sobre aquesta temàtica És membre de l’Associació Europea de Jocs i Esports Tradicionals

Iniciada el 1966, el 1986 publicà el número 83 En són remarcables els exemplars monogràfics sobre les Trobades d’Estudis Numismàtics, dedicats al florí d’or 1983 i a troballes monetàries 1984

El primer volum correspon a l’obra de JM Millàs i Vallicrosa sobre la ciència àrab medieval Se n’han publicat 53 volums fins el 1999, i inclou els diplomataris de la Catalunya carolíngia, començats per Ramon d’Abadal 1926, i també altres obres importants de la historiografia catalana del s XX la de Puig i Cadafalch sobre art romànic, la de Martínez i Ferrando sobre el conestable Pere de Portugal 1936 i la de Ferran Soldevila sobre Pere el Gran 1950, entre d’altres També s’hi han publicat estudis significatius en el seu moment, com ara el d’Emili Vigo sobre la política catalana…

Entre els fundadors figuren Miquel Batllori , Alberto Boscolo , Jordi Carbonell , Giuseppe Grilli, Giuseppe E Sansone , i Giuseppe Tavani Ha organitzat tres sessions d’estudis, a Roma 1977 i 1978 i Nàpols 1979 Dels treballs presentats a les dues primeres reunions, n'ha resultat una rica documentació bibliogràfica 1945-79 d’estudis italians sobre cultura catalana, que fou publicada a Cosenza sota el títol Il contributo italiano agli studi catalani 1981 Posteriorment ha organitzat seminaris i ha organitzat deu Congressos Internacionals 2012 Publica estudis…

De periodicitat irregular, el seu objectiu era editar articles sobre arqueologia, art i història relacionats amb les comarques tarragonines Francesc Xavier Ricomà Vendrell fou el coordinador de la publicació, tot i que no apareix el seu nom en cap volum El número I, que veié la llum l’any 1977, duia incorporada la Bibliografia Històrica Tarraconense I, que a partir del 1979 esdevingué una publicació periòdica pròpia, depenent de la Secció de Biografia i Bibliografia de l’Institut L’any 1996, la Diputació de Tarragona dissolgué l’Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV…

Foren creats per la societat Plató Ideal, SA, de l’empresari d’espectacles Pere Balañà, propietari del local, l’ICC, l’arquitecte especialitzat en sales de cinema Gilbert López de Atalaya i Jordi Parés Els estudis nasqueren amb un precontracte de collaboració amb TVC que els ha llogat per a l’enregistrament de diversos programes S’installaren en el que havia estat l’antic cine Ideal inaugurat el 1917 i consta bàsicament d’una única nau insonoritzada i els serveis de vestuaris, sales de maquillatge i perruqueria espais per al muntatge i emmagatzematge de decorats i d’ atrezzo etc…

Començà a funcionar a l’estiu del 1916 L’any 1917 publicà “Estudis Fonètics”, primer volum d’una sèrie que no continuà, amb collaboració de PBarnils, ESuddard, DWestermann, TNavarro i Tomàs i EJockers L’utillatge instrumental del Laboratori fou destruït durant l’època de la Dictadura