Resultats de la cerca
Es mostren 1369 resultats
George Harewood
Música
Editor, dinamitzador musical i musicòleg anglès.
Emparentat amb la família reial britànica i comte de Harewood des del 1947, es formà a les escoles més selectes d’Anglaterra Estudià a Eton i al King’s College de Cambridge Començà a exercir de crític el 1948 a les revistes New Statesman i Ballet and Opera i el 1950 fundà la revista Opera Membre fundador del Festival d’Aldeburgh, dirigí el Festival de Leeds 1958-74 i el Festival d’Edimburg 1961-65 Ocupà el càrrec de director del Covent Garden en dues ocasions 1951-53, 1969-72 Fou membre del British Council 1956-99 Entre el 1966 i el 1976 fou conseller artístic de la New…
Artur Rother
Música
Director d’orquestra alemany.
Rebé les primeres lliçons musicals del seu pare abans de formar-se a Berlín i Tübingen, ciutats on també estudià musicologia i filosofia Acabats els estudis i després d’una breu carrera com a pianista acompanyant, el 1906 començà a dirigir a l’Staatstheater de Weisbaden, on, en reconeixement a la seva feina, aviat arribà a exercir de kapellmeister Entre el 1907 i el 1914 dirigí regularment al Festival de Bayreuth, i el 1927 adquirí la titularitat de l’Òpera de Dessau, càrrec que incloïa implícitament el de director general de música de la ciutat i que exercí fins el 1934 En 1935…
Geneviève Joy
Música
Pianista francesa.
La dedicació a la música del segle XX i la continuada carrera fent duo de piano amb Jacqueline Robin marquen la trajectòria d’aquesta pianista francesa A dotze anys ingressà al Conservatori de París, on fou deixebla de J Roy, J Chapart, Y Nat i J i N Gallon, i on rebé diverses distincions acadèmiques El 1946 es casà amb el compositor Henri Dutilleux L’any 1947 formà duo amb Jacqueline Robin Saint-Astier, Dordogne, 11 de desembre de 1917 – Taverny, 3 de febrer de 2007 El 1950 ingressà com a professora al Conservatori de Música de París, i el 1962, a l’Escola Normal de Música de París, on…
Josep Solé i Barberà
Història
Història del dret
Polític i advocat.
De família del Baix Camp, es formà a Reus des de 16 anys Llicenciat en dret, fou passant de Pere Comas i Calvet i de Josep Andreu i Abelló S'afilià al Bloc Obrer i Camperol 1931-34 i, per mitjà dels comitès d’enllaç de la Unió Socialista de Catalunya, ingressà al PSUC el 1936 Durant la Guerra Civil fou jutge de primera instància de Reus i comissari de batalló Fet presoner febrer del 1939, fou condemnat a mort, indultat i sortí de la presó 1944, però durant anys no pogué exercir la carrera Es destacà per la defensa de presos polítics, especialment de Miquel Núñez i al procés de…
Alfons de la Cavalleria
Dret
Jurista, conseller de Ferran II de Catalunya-Aragó des de l’època del seu casament amb Isabel de Castella.
Intervingué decisivament en el procés contra Lleonard d’Alagó, marquès d’Oristany, favorable a la corona 1478 Nomenat vicecanceller d’Aragó 1479, exercí un paper determinant en l’establiment d’una germandat similar a la Santa Hermandad de Castella Com a jutge major del regne aconseguí la reforma del dret de manifestació, un dels principals furs aragonesos, que la corona desitjava abolir El 1484 acumulà també els càrrecs de vicecanceller de Catalunya i de València i, amb la creació del Consell d’Aragó 1494, fou designat per a exercir-ne la presidència 1494-1508 El 1486 fou…
Ḥasday Cresques
Filosofia
Medicina
Rabí, metge, filòsof i dirigent jueu.
De família principal de Barcelona, el 1367 ja era secretari de l’aljama Des del 1373, per la seva autoritat, els reis li encomanaren de resoldre plets entre jueus El 1387 obtingué de Joan I la llicència d’excomunicar tots els jueus transgressors de la llei mosaica i el 1390 fou nomenat familiar reial i jutge de totes les causes de malšinut El 1389 traslladà el domicili a Saragossa per tal d’exercir-hi com a rabí Durant els avalots de l’any 1391 —en què morí el seu únic fill— activà des de la cort la salvaguarda de les aljames i la restauració de les de Barcelona i València El…
Centre d’Estudis Socials d’Osona (CESO)
Historiografia catalana
Entitat fundada el 1984 a Vic i situada a la seu del Patronat d’Estudis Osonencs, així com el Grup de Recerca Folklòrica d’Osona i el Centre d’Investigacions Arqueològiques d’Osona.
El CESO pertany a la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana CCEPC És format per professionals de les ciències socials i té com a objectiu la conservació, el coneixement i la divulgació del patrimoni cultural d’Osona Alhora vol exercir la tasca d’enquadrament i formació dels joves llicenciats i altres interessats Es pretén oferir una divulgació històrica de la comarca amb cursos d’història, publicacions de llibres i xerrades sobre temes d’actualitat nacionals i internacionals S’han establert convenis de collaboració amb la Universitat de Vic, per a l’organització i…
Ireno Fargas Fernández

Ireno Fargas Fernández
Arxiu I. Fargas
Altres esports de combat
Taekwondista.
Cinturó negre vuitè dan, es proclamà campió d’Espanya cinc vegades consecutives 1979-83 El darrer any també fou campió del món del pes mitjà 83 kg, categoria en què assolí una medalla de bronze mundial 1981 Conquerí diversos trofeus internacionals i fou designat millor esportista espanyol 1982, 1983 Abandonà l’alta competició per exercir com a entrenador i seleccionador estatal, càrrec que exercí en els Jocs Olímpics d’Atenes 2004 Treballà com a director d’organització del COOB 92, fou professor de l’Escola Nacional d’Entrenadors del COE i dirigí el programa de detecció de talents al centre…
Francisco Godoy Mulet
Triatló
Nedador i triatleta.
S’inicià al Club Natació Barcelona i destacà en l’estil de braça El 1972 es proclamà campió de Catalunya dels 200 m i d’Espanya dels 100 m braça i dels 4 × 100 m estil, a l’hivern amb l’equip del CNB i a l’estiu amb la selecció catalana A dinou anys abandonà la natació Posteriorment practicà futbol platja, karate, waterpolo i surf de vela L’any 1988 es traslladà a Madrid per exercir de metge i començà a practicar el triatló amb Bicicletas Otero Aconseguí cinc Campionats d’Espanya de triatló 1990-93, 1995, el darrer en l’especialitat d’esprint, i dos subcampionats 1989, 1994 També…
sostreure
Emparar-se (d’una cosa d’altri) perquè no pugui servir-se’n o exercir-hi una acció.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina