Resultats de la cerca

Vida Com molts altres músics francesos del Barroc, procedia d’una família, els Champion, dedicada tradicionalment a aquesta art Probablement són avantpassats seus un compositor anomenat Nicolas Champion i un tal Jacques Champion, segurament germans, que foren cantors de la capella flamenca de l’emperador Carles V El cert és que l’avi de Chambonnières, Thomas Champion, mort cap al 1580, fou organista i compositor al servei del rei de França Més tard, el seu pare, Jacques Champion París ~1555 -1642, fou organista i músic d’espineta d’Enric IV i obtingué el títol de senyor de La Chappelle El…

Situació i presentació El terme del Morell, d’una superfície de 5,92 km 2 , està situat a la part septentrional de la comarca i limita al N amb els municipis del Rourell Alt Camp i Vilallonga del Camp, a l’E amb els de Perafort, Vallmoll i els Garidells els dos darrers pertanyents a l’Alt Camp, al S amb els de Perafort i la Pobla de Mafumet i a l’W amb els de Vilallonga del Camp i la Selva del Camp aquest últim, pertanyent al Baix Camp, mitjançant un dels enclavaments dels Majols El municipi del Morell s’estén a la dreta del Francolí, just a l’indret del…

Característiques dels cavalls Les extremitats són llargues, aptes per a córrer, i els peus prenen contacte amb el sòl només amb un dit el tercer, la darrera falange del qual és recoberta per una peülla o casc El dentat definitiu consta de 40 peces els ullals són rudimentaris i manquen en la femella estan separats de les premolars per un gran diastema o barra, on se'ls posa el menjar El cap, relativament gros, és sostingut per un coll llarg i musculós, i té orelles petites En els cavalls salvatges la crinera manca o és constituïda per crins curtes i sempre dretes en els cavalls domèstics, en…

El genearca conegut del llinatge és Arnau de Llupià , el fill del qual, Berenguer de Llupià , ja és esmentat del 1082 al 1091, i fou pare de Bernat de Llupià mort després del 1139, senyor de Llupià, que fou vescomte de Tatzó pel seu matrimoni amb Jordana de Tatzó, filla del vescomte Hug Foren pares d’Hug de Tatzó, senyor o vescomte de Tatzó mort després del 1140, i, molt probablement, dels germans Berenguer de Tatzó mort després del 1142, Ponç de Tatzó mort després del 1173, Bliger de Tatzó mort després del 1145, Patau de Tatzó mort després del 1156 i Bernat de Llupià , dit també de Tatzó…

La forma del nom fou originàriament Stewart, que fou adoptada precisament pel fet de derivar de l’exercici, per part dels seus membres, del càrrec de steward senescal o majordom dels comtes de Dol Durant el temps de la reina Maria I, per influència francesa, s’imposà també, almenys en la línia reial, la forma Stuart L’estirp coneguda és Alan , segon senescal hereditari de Dol 1045, avi d’un altre Alan , que exercí el mateix càrrec i fou favorit del rei Enric I d’Anglaterra i sheriff de Shropshire 1101 Aquest tingué tres fills El darrer fou el cap de la família dels Fitzalan, comtes d’Arundel…

Situació Vista de conjunt del temple des del costat de tramuntana El temple primitiu, molt reformat, ha pogut encara fer-nos arribar alguns elements de l’obra romànica F Junyent-A Mazcuñan La parròquia de Sant Pere de Ferrerons és situada prop del mas la Granoia i presideix un conjunt d’edificacions emplaçades a la banda nord-oriental del terme i no gaire allunyades de la carretera de Manresa a Vic Long 2°07’39” - Lat 41°49’40” Per a visitar aquesta església cal emprendre l’esmentada carretera, en la qual, entre els quilòmetres 29 i 30, es troba, a mà esquerra, una pista en molt bon estat que…

Situat a la façana marítima de la Marenda, des de la desembocadura del torrent Ravener, el curs del qual forma el límit amb el terme d’Argelers, fins a la cala de la Valleta al centre s’obre el port natural, a la desembocadura de la riera del Dui, que davalla del coll de Molló i del pic de Tallaferro El sector meridional del terme és al vessant septentrional de la serra de l’Albera la torre de Madaloc, a 665 m alt, és termenal amb el terme de Banyuls La zona muntanyosa és, en part, coberta de suredes el suro havia estat objecte d’una activitat tapera local i de boscs d’alzines i castanyers i…

Els idiomes romànics, parlats per uns 600 milions de persones, s’estenen principalment per l’Europa sud-occidental, pel nord-est dels Balcans, per gairebé tota l’Amèrica del Sud i Central i per part de l’Amèrica del Nord, terres que en conjunt reben el nom de Romània Quant al nom, té relació amb Romanus , que, ampliant el seu primitiu valor ètnic i jurídic, d’àrea inicialment restreta, es cobrí progressivament d’un sentit lingüístic al seu costat sorgí Romania parallel de Gallia, Hispania , etc Més tard, romanus i romanicus s’especialitzà en el sentit de ‘llengua vulgar’ oposada a latinus ‘…

Situació i presentació El terme municipal de Fortià, de 10,76 km 2 , que comprèn el poble de Fortià, cap de municipi, i el veïnat de Fortianell, és al mig de la plana alluvial de l’Alt Empordà, a l’interfluvi de la Muga i el Fluvià Travessa el terme de ponent a llevant el rec del Molí, o rec del Molí d’en Dorra, que pren les aigües del Manol, prop del Pont del Príncep al S de Figueres, i les porta a la desembocadura del Fluvià Fou construït per proporcionar força hidràulica als nombrosos molins fariners d’aquesta contrada, i s’hi han desenvolupat a la seva vora molts sectors de regadiu Limita…

El membre més reculat que hom troba és Ponç d’Oms , que vivia el 1011 encara que la tradició familiar els feia descendir d’un fill del rei visigot Ataülf Descendent seu seria Bernat I d’Oms mort després del 1251, senyor d’Oms, de la filla del qual i del senyor d’Orla nasqué Arnau I d’Oms , dit també de Montescot mort vers el 1260, senyor d’Oms, Orla i Montescot, que fou autoritzat pel rei 1250 a contruir un castell al lloc de Calmella Tingué dos fills, el petit dels quals, Berenguer, formà la línia de Calmella, i el gran, Bernat II d’Oms mort després del 1279, continuà la línia primogènita…