Resultats de la cerca
Es mostren 612 resultats
flaó

Flaó amb menta
© MPG
Gastronomia
Pastís fet de pasta de farina farcida de brossat o de formatge, amb diversos ingredients dolços i amb diferent forma, segons les comarques.
soia

Planta de soia
Hiro zip post (cc-by-sa-3.0)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de 40 a 100 cm d’alçària, de fulles trifoliolades, de flors violades i de fruits en llegum.
És originària de l’Àsia oriental, on és conreada des de l’antigor Actualment el seu conreu s’estén per diverses regions subtropicals i temperades És sembrada en rengleres no tolera els freds i li calen adobs fosfòrics i potàssics La planta és farratgera, i les llavors són emprades en la fabricació de pinsos, de productes dietètics i sobretot d’oli La composició del gra de soia sec és, per cada 100 g, la següent aigua, 8 proteïnes, 35-45 lípids, 18-20 glúcids, 31-35 fibra 4,4 minerals, 4,7, i 335 calories Conté lecitines, una saponina tòxica que li dóna un gust amarg i es destrueix per la…
Maella
Vista de Maella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Matarranya, al límit amb la Terra Alta.
El territori és format per materials sedimentaris de la Depressió de l’Ebre, inclinat cap al N i cap a les tres valls fluvials del riu d’Algars límit oriental, del Matarranya, al centre, i del Guadalop límit occidental És ondulat vers la perifèria turons de Coros, 471 m alt de Tremp, 521 m els Germans, 492 m La vegetació natural és una màquia de garric i arçot, sovint degradada L’únic dels tres rius aprofitats per al regadiu és el Matarranya séquies Principal, de les Aldovares Altes i Baixes, de les Assurdes Baixes, de la Noguera, de l’Horta de Maella, a la riba…
Malaltia celíaca
Patologia humana
Definició La malaltia celíaca constitueix un trastorn intestinal crònic que es caracteritza per una alteració de la mucosa o capa de revestiment intern de l’intestí prim, en què es produeix una disminució notable dels plecs i les vellositats que en són característics Aquesta alteració, a conseqüència de la qual es presenta un defecte en l’absorció de la majoria de les substàncies nutritives contingudes als aliments, és provocada per una dificultat específica de les cèllules intestinals en l’absorció del gluten, una proteïna continguda en diversos cereals de gra com ara el blat, el sègol, l’…
neula
Gastronomia
Folklore
Full prim de pasta de farina, amb sucre o sense, que hom menja per les festes de Nadal a Mallorca i a l’Empordà.
Per l’advent, a Mallorca és costum de penjar a les llànties i als salomons de l’església tantes neules com setmanes falten per a la quaresma són també usades com a ornament durant les festes de Nadal
crema

Crema de Sant Josep
Pastisseria
Plat dolç de consistència semisòlida, elaborat amb ous, llet, sucre, fècula o farina, i vainilla o canyella, cuit sense arribar al punt d'ebullició.
Se’n coneixen diferents tipus la crema cremada , també anomenada crema de Sant Josep , perquè és típica de la festa de Sant Josep, per damunt la qual s’escampa sucre, que és cremat tradicionalment amb un ferro ben calent, i que també és anomenada crema catalana la crema anglesa , sense fècula, per a gelats la crema de pastisseria , per a farciment de pastissos, amb més quantitat de fècula i la crema sabaiona , d’origen italià, a la qual s'afegeix vi blanc o un raget de conyac
Les galetes Viñas
La gran empresa catalana de galetes va ser la creada per Pere Viñas el 1879 Anunci publicat en una revista barcelonina a la dècada dels anys vuitanta Si Pere Palay va ser l’introductor del procés industrial en la fabricació de galetes, la gran empresa d’aquest sector fou l’obra d’un altre Pere, Pere Viñas i Renom, una mica més tard que ho feu el primer Viñas i Companyia, la seva empresa, establí la fàbrica a Sant Martí de Provençals-Poblenou, el 1879, al carrer de Castillejos L’edifici i els tallers adjunts ocupaven un terreny de 4 000 m 2 El seu nom popular serà el de La Galeta El despatx…
macarró

Macarrons
Alimentació
Cadascuna de les peces d’un dels tipus de pasta de farina en forma de tubs gruixuts, d’un diàmetre exterior superior al dels fideus.
Hom els cuina de diverses maneres amb brou o bé, més sovint, bullits i preparats amb sofregit, trossos de carn, pernil, etc, i formatge ratllat
agafa-sants
Alimentació
Truita de farina sense ou que se servia tallada a segments per acompanyar la carn o el peix, o sense acompanyament en dies de dejuni.
Era una menja habitual a l’Empordà
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina