Resultats de la cerca

Hom admet generalment que el delicte és fonamentalment un acte humà que suposa una infracció de les lleis anomenades penals, però també és acceptat que tant el delicte com el delinqüent són fenòmens condicionats per factors antropològics somàtics, psicològics i socials En la valoració d’aquests factors antropològics hi ha hagut exageracions notòries Així, l’italià Cesare Lombroso, considerat com a figura capital en l’antropologia criminal, pretengué definir el delinqüent com una subespècie del gènere humà, identificable per una sèrie de característiques fisiològiques i somàtiques…

El colonialisme europeu, obligat pels moviments d’alliberament nacional i per la nova correlació de forces, amb el sorgiment dels estats socialistes, ha hagut de donar la independència política a la gran majoria de les seves colònies El corrent descolonitzador, iniciat al començament del s XX i avivat en el període d’entreguerres, adquirí una gran força d’ençà de la Segona Guerra Mundial, amb la creació de l’ONU i l’extensió dels moviments d’alliberament nacional al decenni dels seixanta L’impuls donat per la Carta de San Francisco 1945 a favor de l’autodeterminació i l’interès…

La cua té una llargada igual a la del cap i el cos junts, i és coberta de pèls llarguíssims el pelatge del cos és curt, aspre i de color variable, però sempre fosc a les parts superiors i blanquinós a les inferiors Habita en els boscs ombrívols i és essencialment diürn Menja llavors de tota mena, fruites, nous, pinyons, fages i brots tendres i sucosos, bé que també ingereix ous, insectes i ocellets A l’estiu arreplega menjar per a l’hivern i el guarda en els forats dels arbres i sota terra Fa nius, on passa la nit i on neixen i romanen les cries És perseguit per animals molt diversos, i també…

El text, picaresc i satíric, té l’origen en les cançons medievals Amb la Revolució Francesa aquest gènere fou conreat i en fou ampliat el repertori, que passà més tard als escenaris frívols de París i d’altres ciutats europees Influït ja pel cafè concert de l’època, fou conreat a la península Ibèrica, on es desenvolupà des de la darreria del s XIX fins als anys vint, en la triple modalitat antillana, francesa i andalusa Les intèrprets més notables foren La Bella Chelito , Consuelo Vello, anomenada La Fornarina , Pastora Imperio i Raquel Meller Als Països Catalans foren difoses, entre altres,…

Aquesta ermita era situada prop de la línia divisòria del terme de Premià de Dalt, sota el puig de Sant Mateu A Vallromanes hi havia hagut dues capelles sufragànies de l’església de Sant Vicenç, dedicades a sant Andreu L’una a la Torre Tavernera i l’altra a Llobons No es pot assegurar quina de les dues fou la beneficiada en el llegat de Pere Montornès, l’any 1157 Hi ha autors que suposen que fou aquesta darrera, mentre que Vall i Rimblas creu que el senyor de Montornès devia comprometre’s a pagar la coberta de l’església annexa a casa seva, és a dir, a la Torre Tavernera L’any 1264 Guillem de…

Fou inaugurat a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València, i fins el 1882 la docència s’impartí a la seu de la Societat i a l’Escola d’Artesans Aquest any s’installà en un edifici de la plaça de Sant Esteve que, al segle XX, amplià les dependències El 1979 es traslladà finalment a un edifici contigu a la Universitat Politècnica de València El 2010 inaugurà una nova seu Per a la creació del conservatori foren figures clau els mestres Salvador Giner i Josep Maria Úbeda, que en foren professors i també el primer i el segon director, respectivament Fou declarat conservatori oficial el…

El coipú Myocastor coipus és una espècie sud-americana que hom cria en granges i que eventualment es pot trobar en llibertat Xavier Ferrer El coipú és una espècie pròpia d’Amèrica del Sud, per bé que, a finals del segle passat, va ésser introduïda a Europa a França, concretament per tal de criar-la en granges a causa del valor econòmic de la seva pell i de les seves incisives Actualment, és àmpliament introduïda a Amèrica del Nord, Europa, Àsia i Àfrica En ésser una espècie allòctona, presenta pocs enemics naturals, per la qual cosa els exemplars que s’escapen de les granges tenen…

Aquestes esglésies es trobaven dins l’antic terme del castell de Sentfores Encara que puguin semblar dues esglésies diferents, cal creure que es tracta de dues advocacions dintre un mateix temple, únicament que un trasllat d’edifici i de culte fa que sembli que hi hagi hagut dues esglésies ben separades Inicialment apareix esmentada com a Santa Cecília La primera dada és de l’any 1151, quan el bisbe Pere de Redorta consagrà l’església parroquial de Sant Martí de Sentfores i uní les sufragànies de Sant Pere de Sentfores i Santa Cecília a la parroquial, encara que la condició de…

Aquesta església és situada a la caseria del mateix nom, abans coneguda com a partida de Rubió, dalt d’un petit turonet Les seves arrels son antigues, ja que és documentada des de l’any 1148 Fou una de les esglésies penedesenques que depengueren de la canònica de Santa Maria de Solsona, tal com consta en una relació d’esglésies pertanyents a la canònica solsonina del segle XIII Aquesta vinculació amb Solsona s’allargà fins l’any 1593 El 1682 fou encomanada al rector de l’Arboç, però al segle XVIII passà a ser sufragània de Sant Pere de Castellet Sant Marçal de Castellet fou erigida en…

A mig vessant del turó on és situat el castell de la Guàrdia i la seva església dedicada a sant Feliu, és localitzen les ruïnes d’una església, dedicada també a sant Feliu, en un indret on és creu que hi havia hagut la primitiva població de la Guàrdia abans de traslladar-se al seu actual emplaçament Aquesta església hauria estat la primitiva església parroquial de la Guàrdia, més tard traslladada, juntament amb el poble L’actual església parroquial de la Guàrdia —sota l’advocació de la Mare de Déu del Remei—fou reconstruïda completament al segle XVIII, per la qual cosa no és possible saber si…