Resultats de la cerca

Seguí la carrera eclesiàstica, i com a historiògraf de la cort de Cosme I de Mèdici escriví la monumental obra Istorie Fiorentine 1600-41, seguint un mètode analític i documental Cal notar també, d’entre les seves obres, els Opuscoli , recollits i publicats entre el 1637 i el 1642, i Discorsi sopra Cornelio Tacito 1574, obra política, influïda per les idees de la Contrareforma

Fou pedagog, vinculat a les escoles municipals de Barcelona D’idees liberals, arran dels fets revolucionaris del 1843 es decantà cap al moderantisme polític Publicà articles crítics i poemes als diaris barcelonins El Constitucional 1842, “El Artesano” 1843, “El Papagayo” 1843, La Verdad 1844, “El Liceo” 1847 i “La Corona de Aragón” 1854 Relacionat amb l’Institut Industrial de Catalunya, defensà els interessos dels obrers 1848-50

Conreà la novella realista amb una gran perfecció d’estil A Oblomov 1847-1859, el protagonista representa la decadència del terratinent que manté encara la servitud de la gleva i la descomposició d’una concepció del món i d’una classe a la qual l’autor pertanyia originàriament A Obryr ‘El precipici’, 1869 apareixen les idees de la nova generació, el progressisme i el nihilisme

Fou catedràtic de llatí, humanitats i dret a la Universitat de Cervera, i secretari d’aquesta Universitat del 1832 al 1836, que fou destituït per les seves idees carlines El 1840 passà a residir a França Hi publicà diversos diccionaris de traducció del francès al castellà, El español enseñado por la práctica , un compendi de geografia, etc Dirigí també l’obra Memoria de los virreyes del Perú

Llicenciat 1987 i doctorat 1992 en filosofia per la Universitat de Barcelona, és professor titular de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Ramon Llull, on dirigeix també l’Institut d’Estudis Polítics Blanquerna i coordina programes de doctorat Collaborador als diaris Avui , La Vanguardia , Segre , Ara i la revista El Temps , ha estat cap de recerca de la revista IDEES , del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis 1999-2005, director de la collecció editorial “Idees” d’assaig breu 2001-05 i collaborador regular de les emissores de ràdio…

Biografia Al principi dels anys setanta es vinculà als corrents de l’art conceptual amb accions a la natura representatives de les propostes de land art a Catalunya Destaquen treballs com ara Duna 1973 i Dona-arbre 1973 i exposicions com “Naturaleses naturals” 1973, a la Sala Vinçon de Barcelona, “Translacions” 1977, a la Sala Tres de Sabadell i “Terra” 1981, a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell Participà en la Biennal de París 1978 i a la Biennal de Venècia 1978 A patir dels anys vuitanta el seu treball se centrà en el dibuix i la pintura Farigola 1979 Fundació Míró, Barcelona Des del…

Desenvolupament enciclopèdic A través de la fórmula del gènere del dietari, Fuster ofereix un ampli ventall de reflexions, anotacions i aforismes amb el seu estil característic ple d’escepticisme i racionalisme Cal situar aquesta obra dins de la tradició d’indagació lliure i suggeridora reflexió de l’assagisme humanista El Diari 1952-1960 aparegué publicat com a segon volum de l’ Obra completa , encara que ja se n’havien donat a conèixer alguns fragments o alguna derivació temàtica en llibres com Figures de temps o Diccionari per a ociosos El llibre està format per un conjunt de 174 proses d…

Essent escolà de cant a la seu de Saragossa, estudià música amb el seu mestre de capella, Francisco Javier García Fou mestre de capella d’El Pilar el 1812, d’Oviedo el 1817 i de Santiago de Compostella el 1828 El 1823 fou expulsat d’Oviedo per les seves idees polítiques liberals Compositor de diverses obres sacres -misses, salms, motets, magníficats-, fou també autor de l' Himno de Espartero

Utilitzades com a propaganda de les idees contrareformistes de Trento, van adreçades als sentiments més que no pas a la raó Foren conreades primordialment pels pintors castellans i andalusos de la segona generació del s XVII Cal destacar, per la qualitat, els quadres de Valdés Leal per a l’Hospital de la Caridad de Sevilla 1672 i el magnífic Somni del cavaller de Pereda 1655, Academia de San Fernando, Madrid

Fonamentat en les notícies dels descobridors, el mite madurà en la literatura europea del segle XVI l’illuminisme se'n serví com a suport de la tesi d’una felicitat assolible per un retorn a la vida i a la religió naturals Les idees de progrés i civilització segle XVIII i els coneixements més seriosos de la vida i la natura dels salvatges comportaren la davallada del mite