Resultats de la cerca
Es mostren 1129 resultats
problema de Fermat

Problema de Fermat
© fototeca.cat
Matemàtiques
Donat un triangle ABC, problema que consisteix a trobar un punt M del pla per al qual la suma MA + MB + MC, és mínima.
El problema admet com a solució el punt de Fermat , si els tres angles del triangle són menors que 120°
salt d’obstacles
Hípica
Modalitat hípica en què un genet a cavall ha de superar amb un ordre predeterminat un recorregut fixat d’obstacles, obtenint la mínima penalització.
Entre les diverses penalitzacions figura abatre obstacles, que el cavall trepitgi l’aigua o que deixi una petjada en el llistó que delimita el salt, que suposen quatre punts cada vegada que es produeixen rebutjar saltar l’obstacle o desobeir el genet, també penalitza quatre punts en primera instància i l’eliminació si es produeix una segona vegada errar el recorregut o caure genet o cavall, que suposa l’eliminació directa, i ultrapassar el temps límit estipulat, que significa un punt per cada segon extra utilitzat La victòria en la competició és per a aquell binomi cavall-genet menys…
vol amb esquís
Altres esports d’hivern
Especialitat de salt de trampolí en què el punt crític està situat a una distància mínima de 120 m respecte al nas del trampolí.
la Maladeta
El massís de la Maladeta
© Fototeca.cat
Massís
Massís dels Pirineus axials catalans, els contraforts del qual voregen territoris gascons (conca del riu de la Pica) i aragonesos (conca de l’Éssera), el més robust i elevat dels Pirineus, tot i que no forma part de la divisòria d’aigües entre la Garona i l’Ebre.
La carena del massís estricte s’inicia a la tuqueta Blanca 2704 m alt i la tuca Blanca 2851 m segueix al SE del pic d’Alba 3105 m, la Dent d’Alba 3075 m, on s’inicia la cresta de la Maladeta , que passa pels pics occidentals de la Maladeta 3240, 3270 i 3220 m, el coll de la Rimaia i el pic de la Maladeta 3308 m Pel coll Maleït 3200 m i el pic Maleït 3330 m hom puja a la cresta del Mig, puntejada per la punta d’Astorg 3354 m i el pic del Mig 3345 m Pel coll del Mig 3230 m es passa al pic de Corones 3310 m i l’estany Coronat, en el coll de Corones 3173 m, accés al pic d’Aneto 3403 m, el cim…
condensació de Bose-Einstein
Física
Model matemàtic, basat en l’estadística de estadística de Bose-Einstein, que permet d’explicar el comportament d’un sistema de bosons a temperatures molt baixes.
Afirma que per sota d’una certa temperatura crítica T els bosons tendeixen a acumular-se “condensar-se” en l’estat fonamental o estat de mínima energia una fracció finita del nombre total de bosons N és aleshores a l’estat fonamental constituint una acumulació macroscòpica en un estat quàntic La temperatura T ve donada per l’expressió T = h 2 / 2π mk 2,612 V/N -2/3 , essent h i k les constants de Planck i Boltzmann, i m, N i V la massa, el nombre de bosons i el volum que aquests ocupen, respectivament Aquest model explica els fenòmens de superfluïdesa La condensació fou…
riu d’Alcoi
Riu
Riu de la zona muntanyosa d’Alcoi, format a la mateixa ciutat d’Alcoi per la confluència dels barrancs del Barxell i del Molinar.
Modernament, hom li ha donat el nom llatinitzant de Serpis La seva conca receptora és de 650 km 2 La conca alta, corresponent al riu de muntanya, és d’uns 500 km 2 Prop d’Alcoi, el riu duu poc més d’1 m 3 d’aigua per segon El seu règim és molt irregular, amb grans crescudes de tardor i de primavera, pròpies dels rius mediterranis L’aportació mitjana anual és de 8 300 m 3 , que equival a un cabal regularitzat constant de 2,63 m 3 /s Aquesta aportació mitjana anual oscilla d’uns anys a d’altres entre una màxima de 22 700 m 3 i una mínima de 1 900 A la plana de…
estat líquid

L’aigua, exemple d’estat líquid
(CC0)
Física
Estat de la matèria en què les molècules resten relativament lliures i poden canviar llur posició respectiva, però les forces de cohesió les obliguen a mantenir-se en un volum fix.
Els líquids ocupen un volum pràcticament constant en funció de la temperatura o la pressió L’estat líquid és l’intermedi entre el sòlid i el gasós els líquids i els gasos són anomenats fluids , i ambdós tenen una gran mobilitat molecular, manifestada en la difusió entre líquids o entre gasos, i no presenten rigidesa ni forma particular d’altra banda, líquids i sòlids constitueixen els estats condensats de la matèria, amb poca compressibilitat i amb interaccions moleculars elevades Dins un líquid, les molècules són atretes igualment en totes direccions per les veïnes i, per tant, la força…
anàlisi dimensional
Física
Tècnica lògica que serveix per a resoldre dos problemes importants de l’estudi experimental d’un fenomen físic.
D’una banda, determinar la llista mínima de paràmetres que el descriuen completament, i permetre, així, el plantejament d’experiències que donin informació completa amb el mínim de mesures de l’altra, planejar les experiències a escala reduïda o ampliada quan l’escala original del fenomen el fa poc apte per a l’experimentació directa L’anàlisi dimensional parteix del fet que dins cada sistema d’unitats físiques hom pot escriure, per a cada variable física i per a cada paràmetre numèric que intervé en les relacions, una equació de dimensions que té la forma d’un producte de les…
ajust
Tecnologia
Efecte que resulta de l’operació d’ajustar dues peces entre elles; depèn de la diferència entre llurs dimensions respectives.
En les peces muntades una d’elles, el mascle, introduïda parcialment o totalment en l’altra, la femella, l’ajust és amb joc quan aquella diferència és positiva, això és, quan la femella és més gran que el mascle, i amb serratge en el cas contrari El grau de precisió de l’ajust depèn de la missió de les peces en la màquina a què van destinades Segons aquest criteri, és fixada una tolerància , índex d’irregularitat admès en les mides de la peça, les quals varien, per excés o per defecte, de la nominal que serveix de referència Aquesta tolerància té el valor de la diferència algebraica entre les…
accent
Fonètica i fonologia
Major intensitat, elevació de la veu o augment de durada amb què és pronunciada una síl·laba o un fragment d’una síl·laba anomenat mora (d’un mot o grup de mots) i que li dóna prominència sobre les síl·labes o mores adjacents.
Fonològicament, l’accent és un fenomen que, dins el marc d’un segment de la frase, definible gramaticalment, anomenat unitat accentual, té la funció d’establir un contrast entre diferents segments definibles fonològicament, anomenats unitats accentuables En català, l’accent és un fet formal aplicat a un mot romaní, dinar o a un grup de mots a la casa, portar-me-la que marca el contrast entre una síllaba anomenada síllaba accentuada o tònica i l’altra o altres, anomenades síllabes inaccentuades o àtones Els procediments d’accent per a establir aquest contrast són de dues menes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina