Resultats de la cerca

Estudià al conservatori de València 1914-18 i a París, amb Charles Köchlin 1824-26, on conegué M Ravel, que l’orientà Professor i director 1925 del conservatori de València, dirigí les bandes de Montcada Horta i de Llíria Membre del Consejo Nacional de Educación Musical 1959, president de l’Institut de Musicologia de la Institució Alfons el Magnànim, de València, dirigí els Cuadernos de música folklórica valenciana i fou crític musical de La Correspondencia , de València Premi nacional de música amb Gongoriana 1927 i amb Atardecer 1945, començà amb un llenguatge folkloritzant, que anà…

El seu pare li féu donació, en vida, de totes les senyories 1397 Partidari del comte d’Urgell 1410, assistí després al parlament d’Alcanyís 1411 i es mostrà enemic seu i el combaté a Balaguer 1413 El rei li donà algunes possessions del comte Fou coper major de Ferran I, ambaixador de l’emperador Segimon, i assistí al concili de Constança 1414 Fet majordom major d’Alfons el Magnànim, fou nomenat virrei de Nàpols i pacificà Calàbria 1421 En els vaixells de Bernat de Vilamarí anà a Port Pisà per tal d’ajudar els ambaixadors que havien de fer l’acord amb Milà 1426 Fou diputat per Aragó a la cort…

Desenvolupament enciclopèdic Es fundà com a ens amb personalitat jurídica pròpia en forma d’un consorci entre la Generalitat Valenciana i la Diputació de València, i al qual, en principi, podrien incorporar-se les diputacions d’Alacant i de Castelló El marc d’actuació era tot el territori valencià, per bé que les diputacions de Castelló i d’Alacant no s’hi integraren Incorporava l’antiga Institució Alfons el Magnànim IAM, creada per la Diputació de València el 1947 tenint en compte la iniciativa del CSIC de potenciar els centres d’estudis locals i renovada a partir del 1980 ja en l’etapa…

Vida i obra Obtingué el diploma en dret canònic i es doctorà a la Universitat de Lleida La seva obra conservada és un immens comentari sobre els Usatges de Barcelona , escrit al llarg d’un període de seixanta anys i acabat el 1448, quan l’autor en tenia vuitanta En el pròleg Marquilles explica que durant un cert temps exercí com a vicari general de la diòcesi de Vic D’altra banda, es creia que havia estat també vicecanceller del rei Martí l’Humà, però sembla que aquesta dada no és certa El Comentaria super usaticis Barchinone fou imprès a Barcelona el 1505, i se’n conserva una còpia…

A un dels seus descendents, Francesco Rodrigo Ventimiglia, marquès de Geraci i príncep de Castelbuono, li fou annexada la grandesa d’Espanya el 1708 El comtat de Geraci havia estat concedit al segle XIII al comte Arrigo Ventimiglia Fou conegut també per marquesat d’Irace

Doctor en Geografia i Història, és professor de sociologia a la Universitat d’Alacant Ha exercit la docència a València, Eivissa, Barcelona, Anglaterra, París, Tànger i els Estats Units, i és investigador convidat pel Gonville and Caius College Universitat de Cambridge i pel King's College Universitat de Londres Fou membre del Collegi d’Experts en Patrimoni Cultural del Consell d’Europa i, en aquest càrrec dugué a terme missions d’assessorament en ciutats històriques de l’Europa Central i de l’Est Comissari de l’Any Ausiàs March 1997, de l’Any dels Borja 2000 i de l’Any Jaume I 2008, ha…

La capella pontifícia Roma, derivada de la schola cantorum , fou el prototipus de les capelles reials que floriren per tot Europa Des de mitjan s XV fins al començament del XVII, integrades solament per cantors, d’on ve la locució a cappella, foren els centres més importants de conreu de l’art musical i gairebé tots els grans compositors de l’època en foren cantors o mestres Als Països Catalans les capelles de les principals catedrals i monestirs tingueren una organització molt complexa ja a partir del s XIII Especial importància tingueren la capella reial vinculada a Barcelona,…

Doctorada a la Universitat de València, on fou professora, ocupà la càtedra de paleografia i diplomàtica de la Universitat de Saragossa Els seus treballs paleogràfics i de recerca remeten a una concepció tradicional de la història, impregnada sovint d’una visió particularista del passat valencià És autora del manual Elementos de paleografía 1972 També ha tractat aspectes demogràfics i econòmics a Coses vedades en 1381 1971, “Un siglo de demografía medieval San Mateo 1373-1499” EECA, IX, 1973 i Los monasterios valencianos Su economía en el siglo XV 1974 Destaquen també els seus estudis sobre…

Ciutadà de Girona Format al taller de l’obra del cor de la seu de Barcelona, dirigida per Pere Sanglada 1394-99 Hom li atribueix diverses obres a Girona i a la seva regió una clau de volta amb la representació de Sant Mateu i un àngel procedent de la capella de la Pia Almoina Girona, Museu Provincial, el sepulcre del bisbe Berenguer d’Anglesola mort el 1408 a la seu de Girona, la làpida del sepulcre de Pere de Roura mort el 1413 a Sant Vicenç de Besalú Al principi del 1417 Alfons el Magnànim li encarregà el sepulcre del seu pare Ferran d’Antequera a Poblet, algun dels fragments del qual es…