Resultats de la cerca
Es mostren 7016 resultats
Santa Agnès del Munt
Ermita
Antic ermitatge del massís de Sant Llorenç del Munt, dins el terme de Matadepera (Vallès Occidental), al vessant N de la Mola, a la canal de Santa Agnès, sota la cova del Drac.
Era un antic lloc per a donats, documentat des del 1341 Als s XIV i XV hi hagué donades femenines S'hi entrava per una portalada de pedra feta el 1595 l’església era mig sota la cova, mig feta amb obra dintre la cova hi ha una font, i al costat hi ha les mines de la casa dels ermitans, on visqué el 1651 el franciscà Bonaventura Gran i el 1720 l’ermità de Castellterçol Jaume Bellver El 1791 la imatge de la santa fou traslladada al monestir de Sant Llorenç del Munt, i el 1809 el lloc fou abandonat del tot
novel·la de terror
Literatura
Subgènere novel·lístic els antecedents del qual es troben ja en la novel·la gòtica preromàntica i que se centra en elements terrorífics, els quals hom troba ja en algunes de les narracions d’Edgar Allan Poe.
Però la literatura de terror ofereix dues creacions característiques, que han assolit un èxit que arriba fins a l’època actual com també ha succeït en el cinema Es tracta del mite de Frankenstein i posteriorment del comte Dràcula, el vampir, personatge mig històric mig llegendari de la regió de Transsilvània, que habità en un misteriós castell dels Carpats, sobre el qual l’escriptor irlandès Abraham Stoke féu una genial creació amb la novella homònima, publicada el 1897 Actualment circula una gran quantitat de subliteratura de terror, amb productes mediocres, que ha envaït el…
Sant Joan de Boí

Església de Sant Joan de Boí
© Fototeca.cat
Església
Església romànica de la vila de Boí (la Vall de Boí).
L’edifici Segueix el tipus basilical de tres naus amb els absis corresponents orientats a l’est Falta l’absis central, que es va enderrocar per ampliar la plaça del poble actualment només es conserva l’espai presbiteral que s’interposava entre la nau i l’absis Les tres naus queden separades per quatre arcades semicirculars adovellades, que descansen sobre columnes massisses i pilars quadrats La coberta és de fusta de doble pendent L’espai absidal queda cobert, a la part central, per una volta de pedra de mig punt, mentre que les absidioles laterals tenen voltes de quart d’esfera…
Sant Andreu del Pujol del Racó o de Mosoll (la Coma i la Pedra)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix, des de l’interior, el mur frontal de l’església, actualment enrunada L Prat Al costat de tramuntana del terme de la Coma i la Pedra, enmig dels rius Mosoll i Ribereta, amagada dins l’abundant vegetació, hom troba l’església de Sant Andreu de la Coma o del Mosoll o del Pujol del Racó, nom, aquest últim, que li dona el mas que hi ha més a tramuntana tot remuntant la vall de la Ribereta Mapa 292M781 Situació 31TCG903632 Quan de la carretera que va de Sant Llorenç a la Coma hom ha recorregut 5,600 km, cal agafar una pista, a mà dreta, que voreja la vall del riu…
Sant Andreu de Farena (Mont-ral)
Art romànic
Situació Interior de l’església, formada per una nau rectangular coberta amb volta de canó molt deformada, sostinguda per arcs torals força apuntats ECSA - J Figuerola L’església de Sant Andreu de Farena es troba al capdamunt de la petita població de Farena, en un promontori tocant al riu Brugent, enmig d’un eixamplament de la seva vall Les cases es disposen en forma de semicercle al voltant de l’església i seguint la forma de l’antiga muralla que protegia el poble Mapa 33-17445 Situació 31TCF399753 S’hi arriba per mitjà de la carretera que surt de la Riba i, seguint el curs del riu Brugent,…
Santa Magdalena del Sàlzer (Odèn)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-oriental L Prat L’esglesiola de Santa Magdalena del Sàlzer és situada a ponent del terme municipal d’Odèn, en una de les valls tributàries del Segre, prop del congost d’Oliana, al costat nord-occidental del barranc de la Móra Comdal Mapa 291M781 Situació 31TCG653638 Hom hi pot anar per la carretera de Manresa a la Seu d’Urgell, trencant, a mà dreta, després del punt quilomètric 88, a l’indret de cal Giralt A uns 500 m, el camí es trifurca cal seguir el de mà esquerra Continuant sempre per aquest camí, cal estar atent, perquè…
Santa Creu de Pavia (Talavera)
Art romànic
Situació Façana de migdia, amb la porta d’arc de mig punt rebaixat i el campanar d’espadanya en el seu punt d’unió amb l’absis ECSA-X Solé L’església de Santa Creu es troba dins el nucli urbà de Pavia, construïda sobre un rocam i amb construccions adossades parcialment als murs sud, oest i nord Mapa 34-15 390 Situació 31TCG623067 Per a accedir-hi des de la carretera N-II, a uns 8 km de Cervera en direcció cap a Barcelona, cal prendre un trencall a mà dreta en direcció sud que passa per Sant Antolí Des d’aquesta població, cal agafar la carretera LV-2031 i a uns 5 km s’arriba a…
Colomer d’Estamariu
Art romànic
Situació Edifici molt arruïnat en el qual destaca la porta d’arc de mig punt J Tous Aquest colomer es troba situat en un camp a l’altra banda del torrent que hi ha a ponent del poble d’Estamariu Mapa 35-10216 Situació 31TGC783928 Per a anar-hi, cal agafar la pista que surt de la font que hi ha abans d’entrar a Estamariu, que travessa el torrent El colomer es troba a l’extrem d’un camp, enfront del mateix poble AVB Colomer Es tracta d’un típic colomer que destaca, però, per l’arc de mig punt de la porta Les seves dimensions són 4 m de llarg × 5,30 m d’alt L’aparell dels murs —de 65 cm de gruix…
Sarcòfag amb pans i peixos de Tarragona
Sarcòfag amb una cartella central anepigràfica que es conserva al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, núm d’inv P 50 Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes Es localitzà a la necròpoli paleocristiana l’any 1928 i en l’actualitat es conserva al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, amb el núm d’inv P 50 És de pedra calcària local “llisós”, i les seves mides són 2,1 × 0,63 × 0,6 m Es pot datar entre la darreria del segle III i la primera meitat del segle IV Aquest sarcòfag té la part frontal dividida en tres sectors el del mig…
Nevi
Literatura
Poeta llatí.
No fou ciutadà romà de naixement, però lluità a la primera guerra Púnica i residí a Roma, almenys cap a l’any 235 aC data de la seva primera obra Des d’aleshores conreà la poesia escriví nou tragèdies, unes trenta comèdies, saturae i un poema èpic en versos saturnis Poenicum Bellum ‘La guerra púnica’ La importància literària li ve del seu Poenicum Bellum , que esdevingué epopeia nacional de Roma, de contingut mig històric mig mític hi apareixen Enees, Ròmul i els elements que després reprengué Virgili per a la seva Eneida Hom creu que hagué d’exiliar-se a causa del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina