Resultats de la cerca

Situació Interior de l'església, de la qual resten els murs perimetrals i la coberta de quart d’esfera de I’absis ECSA - A Roura L’església fortificada de Sant Feliu és situada a la part alta del turó on hom construí el poble de Ropidera És a l’extrem septentrional del vilatge abandonat Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 29’ 43” N - Long 2° 33’ 48” E Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent JBM Història L’església de Sant Feliu de l’antic poble de Ropidera és citada en una escriptura de l’any 1204, segons la qual Pere de Domanova reconeixia tenir…

La seva filiació autèntica comença amb Jaume I de Vallgornera mort vers el 1271, senyor inferior del dit castell, el qual es casà amb Sibilla de Vilallonga, senyora de Vilanova d’Avall, al Rosselló Foren pares de Simó de Vallgornera i de Vilallonga , el fill segon del qual formà la línia dels barons de Vicari i Goderano, a Sicília, i l’hereu Jaume II de Vallgornera i de Blanes mort vers el 1370 continuà la línia primogènita , que prosseguí el seu fill Francesc I de Vallgornera i de Castellbell , el qual heretà del seu germà tercer, Vidal de Vallgornera i de Castellbell mort vers el 1421, les…

El 355, la baronia passà a la casa ducal de Gandia pel matrimoni de Violant d’Arenós amb Alfons d’Aragó, primer duc de Gandia el 1464 fou confiscada a llur net Jaume, contrari a Joan II de Catalunya-Aragó La baronia restà inclosa en el ducat de Vilafermosa concedit pel mateix rei al seu fill Alfons

L’alçada mitjana és de 800-900 m a l’W davalla vers l’E fins a 400-500 m Culmina a la mola del Caroig 1 128 m, entre els termes de Bicorb Canal de Navarrés, a llevant, i de Teresa de Cofrents i Aiora Vall de Cofrents, a ponent, que domina una extensa zona de planells, retallada, limitada per valls on hi ha els conreus cereals, oliveres, vinya, horta i arbres fruiters i el poblament El rocam és format per calcàries cretàcies plegat alhora que els Pirineus, foren fragmentats en horste de capes horitzontals, que en motivaren el relleu tabular característic…

Únicament cap al nord s’eixampla la vall del riu de Sonella en la partida de Xiclà De les 1 470 ha d’extensió total, 965 són ocupades pels garrofers la major part ja no conreades, 225 per les oliveres i 35 per l’horta de vora riu, on predomina el taronger Més de la meitat de la població activa treballa a les fàbriques i als serveis d’Onda només el 3% de la població activa es dedica a l’agricultura El poble 738 h agl 2006, talers 239 m alt té una part més antiga situada a la confluència del barranc de Castres amb el riu de Sonella, a la falda del turó coronat per les ruïnes del castell de…

Segueix la direcció N-S, i constitueix el límit entre l’Alcalatén les Useres, Costur, l’Alcora i la Plana Alta la Vall d’Alba, Vilafamés, fins més avall del pantà de Benadressa, des d’on penetra a la Plana Alta i segueix una direcció NW-SE tot separant els termes d’Onda i de Castelló de la Plana Ja dins el terme d’Almassora Plana Alta, s’uneix al seu collector entre aquesta vila i Vilareal

El territori no conreat és dedicat especialment a pasturatges d’estiu i, en part, és també cobert d’alzines i savines domina el secà, dedicat fonamentalment als cereals hom hi conrea també trepadella i patates Les terres són explotades gairebé sempre pels propietaris L’activitat ramadera és molt important destaca el bestiar oví La població ha minvat lentament durant el segle XX, fora de la dècada 1940-50, que augmentà fortament per contra, entre el 1950 i el 1965 el descens s’ha accelerat el 35% de minva El poble 185 h agl 2006 981 m alt és situat prop de la carretera de Sagunt a …

Modernament, la comunitat es traslladà a Sarrià, i l’antiga església ha mantingut el nom com a parròquia Fou fundada pels comtes de Barcelona Sunyer I i Riquilda, prop de l’antiga església de Sant Sadurní, al puig del Cogoll El 945 fou consagrada la seva església i s’hi aplegà la comunitat La primera abadessa fou Adelaida, dita Bonafilla, que sembla que era la filla dels fundadors es creu que és la mateixa abadessa Adelaida que entre els anys 942 i 949 regí el monestir de Sant Joan de les Abadesses i que més tard 986-994 tornà a regir el monestir de Sant Pere després de la destrucció d’…

El monestir Fou fundat l’any 879 per l’arxipreste Protasi i els monjos supervivents del cenobi de Sant Andreu d’Eixalada, a l’alt Conflent, destruït per una revinguda de la Tet 878 Sota el patronatge de la família comtal de Cerdanya-Conflent, la nova fundació, nascuda entorn d’una església preexistent dedicada a Sant Germà d’Auxerre Sant Germà de Cuixà —refeta i consagrada de nou el 953—, cresqué i es desenvolupà ràpidament A mitjan segle X posseïa ja un extens patrimoni alodial, amb més d’una vintena d’esglésies parroquials, des del comtat de Tolosa al d’Osona,…

Situació Aspecte d’aquest antic monestir cistercenc, avui dia utilitzat com a dependència d’usos agrícoles Arxiu Gavín Aquesta església és situada al lloc ara anomenat mas de l’Eula, a migdia del terme Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 39’ 56,4” N - Long 2° 47’ 35,4” E L’edifici és 1,8 km al sud del poble del Soler S’hi arriba per la carretera D-37 PP Història Santa Maria de l’Eula fou la seu d’un priorat de monges cistercenques, el qual depenia de l’abadia de Santa Maria de Fontfreda Narbonès La seva existència és atestada des del 1175 A més del domini immediat de l’Eula, la comunitat adquirí,…