Resultats de la cerca
Es mostren 552 resultats
calendari litúrgic
Cronologia
Calendari segons el qual és ordenat l’any litúrgic cristià.
Històricament és el resultat de combinar les festes commemoratives de la vida de Crist, mòbils i fixes, i les dels sants, totes fixes Bàsicament començà als temps apostòlics, amb la commemoració setmanal de la resurrecció, que obligà a passar la festa del dissabte jueu al diumenge La celebració cristiana del dia de la Pasqua deu ésser una mica posterior la de l’Epifania fou originada probablement als cercles gnòstics del segle II Al segle III començaren a formar-se el cicle pasqual i el de l’Epifania el de Nadal es formà a partir del segle IV Aviat sorgí la necessitat d’indicar els dies de…
Andrés Giménez Soler
Historiografia catalana
Historiador especialista en l’època medieval i arabista.
Vida i obra Format a Saragossa i doctorat a Madrid, el 1893 ingressà per oposició al cos facultatiu d’arxivers i fou destinat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, a Barcelona, on romangué fins al maig del 1905, en passar a supernumerari per haver guanyat la càtedra d’història d’Espanya antiga i medieval a la Universitat de Sevilla, des d’on es desplaçà a la de Saragossa Fou acadèmic, entre d’altres, de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1899, membre corresponent de la Real Academia de la Historia institució que havia premiat algun dels seus treballs i membre numerari de la Real…
María Luz Morales y Godoy
Cinematografia
literatura castellana
Literatura catalana
Escriptora, periodista i crítica.
Vida Fou una de les primeres plomes espanyoles del periodisme femení Quan era una adolescent la seva família es traslladà a Barcelona, on estudià filosofia i lletres A vint-i-tres anys ja era directora d’ El Hogar y la Moda Després entrà a la redacció de La Vanguardia 1923, on exercí la crítica de cinema i teatre amb el pseudònim Felipe Centeno En el camp del cinema, redactà la ponència El teatro y el cinematógrafo 1929, Institut del Teatre i dictà una de les conferències del I Curs Universitari de Cinema que el 1932 s’impartí a la Universitat de Barcelona, dirigit per Guillem Díaz-Plaja…
,
música de Madagascar
Música
Música desenvolupada a Madagascar.
Els malgaixos són l’ètnia més nombrosa, si bé també hi ha minories de xinesos, indis i àrabs Entre els nombrosos pobles malgaixos cal citar els merines i els betsileos, agricultors de cultura indonèsia que ocupen l’altiplà central de l’illa els sakalaves, de tradicions africanes, que pesquen i pasturen els seus ramats a les zones sud i oest de l’illa i els tanales i els betsimisarakes, que amb una cultura híbrida entre les tradicions africanes i les asiàtiques ocupen la costa est Al segle XI, Madagascar entrà en contacte amb el món musulmà, la influència cultural del qual s’ha mantingut…
música de l’Uzbekistan
Música
Música desenvolupada a l’Uzbekistan.
Al país predomina l’ètnia uzbeka i hi ha també russos i tadjiks Des del punt de vista cultural, els uzbeks, islamitzats al segle XIV, tenen una notable tradició urbana que els distingeix de pobles veïns com els turcmans o kirguisos, de tradició nòmada Als segles anteriors a l’annexió russa de l’Uzbekistan, produïda al llarg de la segona meitat del segle XIX, ciutats com Samarcanda o les corts dels kanats de Bukhara i Khiva tingueren una brillant vida musical És per aquest motiu que l’Uzbekistan té un important llegat de música culta, resultat d’influències perses, turques i àrabs i enriquida…
música de Lapònia
Música
Música desenvolupada a Lapònia.
És habitada pels lapons, un poble de llengua finoúgrica d’origen incert el qual se suposa que és anterior als grups finesos És possible que, en arribar aquests darrers, els lapons adoptessin una llengua pertanyent a la branca occidental del tronc finoúgric, el saami Els lapons eran xamanistes i combinaven la vida nòmada de pastors amb el sedentarisme en poblats durant l’hivern La progressiva pèrdua de terra, que passà a mans de finesos, suecs i noruecs, feu que cap al segle XVIII els ramats de rens fossin l’única font de subsistència dels lapons Al segle XX es produeix el desvetllament de la…
música andalusina
Música
Tipus de música tradicional urbana del Magrib (Marroc, Algèria, Tunísia, Líbia), que hom suposa originària de l’Àndalus.
El nom àrab d’aquest gènere musical és Musiqa andalusiyya Si en un principi els nuclis cortesans musulmans a la Península Ibèrica seguien la tradició musical de Damasc, cap al segle IX es començà a desenvolupar un estil propi que posteriorment donà lloc a la música andalusina L’expulsió de la població musulmana i jueva d’Espanya reforçà la presència d’aquesta música al Magrib, on, d’altra banda, ja era conreada als principals centres urbans La música andalusina es coneix com a ala 'música instrumental' al Marroc, san’a 'obra d’art' a Algèria, arnati 'granadina' a l’Algèria occidental i ma’…
deuterus
Música
Terme derivat del grec deúteros, que vol dir ’segon', utilitzat antigament per a designar el mode basat en la segona de les quatre finales o tòniques (re, mi, fa i sol) del sistema dels vuit modes eclesiàstics o gregorians.
El deuterus authenticus corresponia al tercer mode, també anomenat frigi , i el deuterus plagalis , al quart mode o mode hipofrigi
tetrardus
Música
Derivat del grec tetrardos, ’quart', antigament s’utilitzava per a designar el mode basat en la quarta de les quatre finalis o tòniques (re, mi, fa i sol) en què es fonamentava el sistema dels vuit modes eclesiàstics o gregorians.
El tetrardus authentus corresponia al setè mode, també anomenat mixolidi , i el tetrardus plagalis , al vuitè mode o mode hipomixolidi
dualisme
Música
Teoria que considera el mode major i el mode menor no com a derivats l’un de l’altre sinó com a modes oposats i ambdós basats en principis físics que justificarien tant la tríada major com la tríada menor.
Encara que els qui desenvoluparen aquesta teoria foren Arthur J von Oettingen 1866 i Hugo Riemann 1873, basant-se en idees de Moritz Hauptmann 1853, en realitat el problema de la fonamentació acústica de l’acord menor, i per extensió del mode menor, ve de molt lluny El fenomen de la ressonància natural pot servir per a explicar l’origen de l’acord major elements 1, 3 i 5 de la sèrie dels harmònics , però difícilment es pot trobar justificació acústica per a l’acord menor Ja ho intentaren G Zarlino 1558 i JPh Rameau 1722 basant-se en la divisió de la 5a J en la proporció aritmètica base de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina