Resultats de la cerca
Es mostren 915 resultats
epineure
Zoologia
Triploblàstic celomat que presenta el tub nerviós en posició dorsal respecte al tub digestiu.
Comprèn el grup dels cordats
remor de l’orella
Patologia humana
Sensació de remor o de xiulet que hom experimenta; sovint és d’origen nerviós.
esfingomielina
Bioquímica
Cadascun dels esfingolípids que hi ha a les beines de mielina del teixit nerviós.
Per hidròlisi alliberen una molècula d’àcid fosfòric, esfingosina o un derivat seu, colina i un àcid gras Hom els aïlla de cervells humans o de cobais, en forma de mescles que es diferencien pel tipus d’àcid gras contingut a la molècula Els més abundants són els de 24 àtoms de carboni, com el lignocèric i el nervònic
Criptococcosi
Patologia humana
La criptococcosi és una malaltia infecciosa crònica provocada per un fong denominat Cryptococcus neoformans , relativament freqüent al nostre medi, que afecta inicialment els pulmons i més endavant, en alguns casos, sobretot en persones immunodeprimides, el sistema nerviós central o d’altres òrgans El C neoformans es troba àmpliament difós al sòl i en els excrements dels coloms, on pot mantenir-se amb vida durant períodes prolongats El contagi es produeix per via respiratòria, en inhalar partícules microscòpiques de pols contaminades que, per exemple, des dels excrements dels…
Tripanosomiasi africana o malaltia de la son
Patologia humana
La tripanosomiasi africana o malaltia de la son és una parasitosi provocada per protozous del gènere Trypanosoma , transmesa per la picada de diverses espècies de mosques que habiten a les zones tropicals d’Àfrica, concretament la mosca tse-tse, que evoluciona, en fases avançades, amb una típica sensació de letargia i somnolència Els agents etiològics de la malaltia de la son són el Trypanosoma gambiense i el Trypanosoma rhodesiense , protozous que desenvolupen el cicle vital en l’home i altres espècies animals i en l’aparell digestiu de diverses espècies de mosques El contagi es produeix per…
placozous
Zoologia
Grup taxonòmic proper a la base dels metazous, d’estructura molt simplificada.
Són animals no bilaterals, propers a les esponges, possiblement agrupats amb els ctenòfors i no amb els cnidaris com s’havia suggerit Són marins, de 2 o 3 mm de diàmetre, i no presenten òrgans ni teixits diferenciats, tampoc sistema nerviós encara que tot indica que els seus antecessors en devien tenir Cada individu està compost per pocs milers de cèllules distribuïdes en tres capes, la més externa de les quals té un cili locomotor S'alimenten per absorció Produeixen òvuls i esperma, però no s’han observat òrgans sexuals en canvi, sí que s’hi ha constatat reproducció asexual El…
hipermineralocorticisme
Medicina
Excés de secreció d’hormones mineralocorticoides a la zona de l’escorça suprarenal.
L’hormona mineralocorticoide predominant és l’aldosterona, i la seva acció de promoure la reabsorció de sodi a la nefrona provoca hipopotassèmia i hipertensió arterial Secundàriament a la hipopotassèmia es desenvolupa una astènia muscular profunda que, en graus extrems, pot arribar a parèsies i fins i tot provocar tetània Quan l’etiologia és un tumor secretor o una hiperplàsia de l’escorça suprarenal l’únic tractament definitiu és la cirurgia Algunes malalties que cursen amb pèrdua d’aigua o sodèmia baixa indueixen el sistema regulador hormonal i nerviós a estimular l’estalvi d’…
teoria de la porta d’entrada
Medicina
Teoria sobre la transmissió del dolor formulada l’any 1965 pel psicòleg canadenc Ronald Melzack i el neurofisiòleg britànic Patrick Wall.
Segons Melzack i Wall, les percepcions del sistema nerviós, principalment la del dolor, no depenen únicament de l’estimulació perifèrica i de la seva transmissió, sinó que hi ha sistemes propis de modulació medullar que hi influeixen La transmissió de la sensació dolorosa a l’encèfal a través de fibres aferents primes es pot inhibir per l’acció de l’estimulació de fibres gruixudes, que són les que transmeten la sensació del tacte, de tal manera que es pot provocar una mena de ‘porta’ que bloqui l’ascens del dolor La teoria de la porta d’entrada fomentà l’aparició de noves…
cèl·lula mare de teixit
Biologia
Cèl·lula indiferenciada que es troba immersa en un teixit determinat.
Les cèllules mare de teixit tenen una certa capacitat de replicació i són oligopotents, és a dir, poden originar qualsevol cèllula diferenciada del llinatge concret del teixit del qual provenen La seva funció és anar reemplaçant les cèllules del seu teixit a mesura que moren N'hi ha a tots els teixits, malgrat que, al teixit nerviós, hi són molt escasses i es troben localitzades en unes àrees molt concretes Se n'ha proposat la utilització en teràpies de medicina regenerativa, per generar teixits que es puguin utilitzar en trasplantaments La seva versatilitat és molt menor que la…
opilions
Aracnologia
Ordre d’aràcnids que tenen l’opistosoma assentat i clarament segmentat, i fan d’1 a 20 mm.
Les potes caminadores, en nombre de 4 parells, són molt llargues i fines, i sovint també ho són els pedipalps Els quelícers són triarticulats i tant el primer parell de potes com els pedipalps tenen expansions laminars a les coxes Pel que fa a l’organització interna, presenten un tub digestiu amb cecs intestinals, glàndules coxals per a excretar, respiració traqueal, aparell circulatori tubular i sistema nerviós amb una o dues masses ganglionars opistosòmiques, a més de les formacions típiques subesofàgiques En l’aparell reproductor, alguns mascles tenen estils molt llargs i les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina