Resultats de la cerca

Hom pot destacar, com a tret bàsic i comú a les diverses formulacions, la remissió a la crítica política i social de Marx Aquests teòrics pretenen d’oposar-se radicalment al que anomenen “teoria tradicional”, que impregna el pensament modern occidental tant en el seu vessant empíric i científic com en l’idealista Per contrast amb aquests dos models, caracteritzats pel fet de procedir linealment a partir d’unes premisses postulades arbitràriament o fruit de l’observació, la teoria crítica parteix de la consideració del condicionament social de qualsevol pensament o acció humans Per aquest…

Hom diferencia la navegació no instrumental o visual VFR , que pot ésser navegació observada identificació de punts sobrevolats i/o navegació estimada complementació amb càlculs horaris, de la navegació instrumental IFR , que pot ésser navegació radioelèctrica posicionament mitjançant identificació de senyals de ràdio emesos des de terra o des de satèllits artificials o navegació autònoma posicionament mitjançant aparells installats exclusivament a bord de l’aeronau La navegació VFR és emprada actualment només en aviació esportiva i, encara així, sol complementar-se amb tècniques IFR l’…

Malaltia endèmica de l’Índia, la Xina, Indonèsia, el Japó i les Filipines, pròpia de les poblacions que s’alimenten gairebé exclusivament d’arròs blanc, o sigui d’arròs privat de la pellofa i de la testa a la testa hi ha el complex vitamínic B L’observació de les formes pures i greus de beri-beri és excepcional La forma lleu o frustrada es caracteritza per astènia, anorèxia i trastorns nerviosos sensitivomotors insensibilitat de la pell dels peus i de les cames, dificultat per a la deambulació, etc la forma atròfica segueix el seu curs amb trastorns digestius, amagriment per…

Gairebé tot el comportament humà no estrictament biològic és compost d’accions socials, és a dir, té una dimensió social A partir del concepte d’acció social es formà l’anomenada teoria de l’acció social, branca del conductivisme social fundada per Max Weber i desenvolupada, entre altres, per Talcott Parsons considera que l’acció social significativa és la matèria última de la sociologia, o sigui que aquesta ha de basar-se en l’observació del comportament extern, sense fer referència al significat que l’acció té per a qui l’executa Mentre que Émile Durkheim cerca les…

En el primer període, immediat a la mort, hi ha una aturada de les funcions vitals, seguida d’una sèrie de transformacions durant les primeres hores refredament, rigidesa, lividesa, inici de la putrefacció finalment, s’esdevé la descomposició del cadàver amb la liqüefacció de les vísceres, la destrucció per diferents microorganismes i insectes necròfags i l’esqueletització En determinades circumstàncies aquest curs normal pot sofrir algunes modificacions per causes naturals momificació, adipocera, corificació o artificials embalsamament Les legislacions modernes regulen la destinació dels…

Fill d’emigrants jueus russos, estudià sociologia a la Universitat de Toronto i es va doctorar el 1953 a la Universitat de Chicago amb una tesi feta a les Illes Shetland entre el 1949 i el 1951 i publicada el 1959 amb el títol The Presentation of Self in Everyday Life 1959 El 1950 es va incorporar a la Universitat de Califòrnia a Berkeley Posteriorment fou professor de sociologia i antropologia a la Universitat de Pennsilvània Des del 1981 fins a la seva mort fou president de l’Associació Americana de Sociologia Autor d’una obra prolífica i molt influent, destaca la “perspectiva dramatúrgica…

Format al British Film Institute de Londres i a la televisió suïssa, fou un dels capdavanters del “nou cinema” suís El seus films, com ara L’invitation 1973,  Pas si méchant que ça 1974, La dentellière 1977, premiat a Canes,  La provinciale 1980 i La mort de Mario Ricci 1982 reflecteixen una minuciosa observació de la realitat social del seu país Posteriorment rodà Orfeo 1985, adaptació de l’òpera de Claudio Monteverdi, la faula Si le soleil ne revenait pas 1987, L’ombre 1992, on retorna a la crítica social del seu país, Le dernier été 1997, una història d’antisemitisme a partir…

Inicià la seva activitat de crític dramàtic el 1856 però, desillusionat pels fracassos passionals i afligit per la mort de la seva mare, es reclogué en la solitud, interrompuda només en ocasió d’algun viatge La seva figura adquirí relleu sobretot pels sis volums d’obra lírica Hřbitovní kvití ‘Flors sepulcrals’, 1867, Knihy veršu ‘Llibre de versos’, 1867, Písně kosmické ‘Cançons còsmiques’, 1878, Balady a romance ‘Balades i romanços’, 1878, Zpěvy páteční ‘Cants del divendres sant’, 1896, etc La seva poesia, madurada sota l’influx dels models romàntics germànics i bohemis, associa un fort…