Resultats de la cerca

La informació sobre la seva vida és escassa i sovint contradictòria o poc fidedigna Visqué i treballà principalment a Roma, on estrenà més de vint òperes entre el 1737 i el 1778 Com a compositor presentà la seva primera òpera el 1737, titulada Ciro riconosciuto , amb llibret de P Metastasio L’òpera satírica La commedia in commedia 1738 assolí un èxit tan clamorós al Teatro Valle de Roma, que després fou representada a Florència 1741, Londres 1748, Venècia 1749 i Munic 1749 La seva òpera més famosa fou Vologeso re de’ Parti 1739, i l' intermezzo La zingara 1753, també molt lloat, fou adaptat…

Estudià a l’Escola de Música de Galles i a la Guildhall School of Music Debutà el 1990 com a Guglielmo Così fan tutte a l’Òpera Nacional Gallesa, i tres anys més tard es presentà amb èxit al Covent Garden de Londres com a Fígaro Les noces de Fígaro Des de llavors ha esdevingut un dels barítons més sollicitats de la seva generació en l’escena operística internacional i també en l’àmbit dels enregistraments fonogràfics Ha cantat en cèlebres teatres d’òpera, com el Metropolitan de Nova York i l’Òpera de Viena, i en importants festivals, entre els quals hi ha el Festival de Salzburg, on el…

Començà a estudiar piano amb el seu pare, el pianista i compositor François-Joseph Hérold, i a l’edat de set anys ja havia fet les seves primeres composicions El 1806 entrà al Conservatori de París, on estudià amb L Adam piano, R Kreutzer violí, CS Catel harmonia i E Méhul composició El 1812 interpretà el seu Concert per a piano al Théâtre Italien, i guanyà el Premi de Roma amb la cantata La duchesse de La Vallière La seva estada a Roma s’escurçà per raons de salut, i es traslladà a Nàpols, on compongué la primera òpera, La gioventù di Enrico V 1815 De tornada a París viatjà per Àustria, on…

Estudià música a Friburg de Brisgòvia, on debutà el 1954 com a Tamino La flauta màgica El 1955 fou contractat per l’Òpera de Stuttgart i el 1958 per l’Òpera de Frankfurt, i el 1959 es presentà amb gran èxit al Festival de Salzburg, on tornà en edicions successives El 1960 ingressà en l’Òpera de Munic i dos anys després ho feu en l’Òpera de Viena Actuà amb èxit en diversos teatres europeus, especialment alemanys i austríacs, però també anglesos com el Covent Garden de Londres, on el 1965 interpretà un memorable Don Ottavio Don Giovanni A més de WA Mozart, compositor en el qual s’…

Acabats els estudis musicals a Màntua, debutà a Fano Pesaro el 1960 en el paper del filòsof Colline de La bohème de Giacomo Puccini Però l’impuls a la seva carrera com un dels grans baixos còmics de la seva generació s’inicià a Reggio de l’Emília, quan el 1967 interpretà el Dulcamara de L’elisir d’amore, de Gaetano Donizetti, i el Bartolo d’ El barber de Sevilla , de Gioacchino Rossini, que interpretà al Gran Teatre del Liceu els anys 1969, 1981 i 1987 El 1970 debutà a la Scala de Milà amb el mateix personatge, que poc després interpretà, també, a Salzburg i als principals circuits…

Estudià al Conservatori Stern de Berlín decidit a fer carrera com a pianista, però finalment optà per la direcció d’orquestra, i debutà a l’Òpera de Colònia el 1894 El 1901 entrà com a assistent de G Mahler a l’Òpera de Viena, on treballà fins el 1912 L’any 1911 es naturalitzà austríac i canvià el seu cognom original -Schlesinger- per Walter Entre el 1913 i el 1922 fou director musical de l’Òpera de Munic, i posteriorment passà a l’Òpera de Berlín 1925-29 i a l’Orquestra de la Gewandhaus de Leipzig 1929-33 Fugint de la guerra, el 1939 s’establí als Estats Units, on fou titular de la…

Vida Iniciat en el món de la música gràcies al seu pare, Odoardo, professor de piano i harmonia, el 1895 ingressà al Conservatori de Parma, on fou deixeble de T Righi i G Tebaldini Fou aquest darrer qui despertà el seu interès pel cant gregorià i la polifonia italiana dels segles XV i XVI Es diplomà en composició el 1901, i el 1905 conegué G D’Annunzio, amb qui establí una estreta amistat i també una collaboració professional que donà com a resultat diferents obres artístiques, com ara l’òpera Fedra 1909-12 Pizzetti, que fins llavors havia viscut fent de professor i treballant com a director…

Vida S’introduí en el món de la música com a cantaire de la Coral de la Capella Davídica de la Catedral de Menorca De ben jove es traslladà a Barcelona Estudià cant al Conservatori del Liceu i ingressà al cor del teatre El 1977 començà a interpretar papers importants al Liceu Inicià la seva carrera internacional l’any 1980 amb l’òpera Falstaff , amb producció de G Strehler i sota la direcció de L Maazel, al Teatro alla Scala de Milà Poc després, i al mateix teatre, interpretà el paper de Tonio en I Pagliacci , produïda per F Zeffirelli A més de l’Scala de Milà, ha pujat als escenaris d’alguns…

Vida El seu pare, que tocava el violí al teatre local, li donà les primeres lliçons de música A setze anys compongué la seva primera òpera, La fede nell’incostanza ossia Gli amici rivali Fou durant la seva adolescència que estudià amb A Lotti, el qual li ensenyà composició i l’inicià en el clavicèmbal El 1726 anà a Florència i durant un any treballà com a clavecinista al Teatro della Pergola El 1727 retornà a Venècia i compongué l’òpera Gli odi delusi dal sangue 1728, que fou seguida de Dorinda 1729 L’èxit d’aquesta darrera començà a donar impuls a la seva carrera musical El 7 de juliol de…

Estudià a Praga Fou Generalmusikdirektor de l’Òpera de Berlín 1923-35 i director de l’òpera alemanya al Teatro Colón de Buenos Aires 1936-49 Tornà a Europa, on enregistrà molts discs