Resultats de la cerca
Es mostren 481 resultats
rickettsiàcies
Biologia
Segons la classificació de Bergey, família de l’ordre de les rickettsials que comprèn bacteris paràsits intracel·lulars d’artròpodes i de vertebrats, i entre aquests, de l’home.
Els trematodes
Els trematodes digenis són tots paràsits Hi ha espècies que són conegudes des de l’antigor, pel fet de parasitar l’home i produir-li greus malalties és el cas per exemple de l’esquistosomiasi, per exemple D’altres tenen una gran incidència en els animals, ja que parasiten animals domèstics i produeixen grans pèrdues econòmiques no així l’espècie de la fotografia, Platynosomum soricis , un cuc pla que parasita les musaranyes del nostre país Els digenis es troben gairebé a tot el món continents, mars i oceans La distribució d’una espècie concreta depèn de l’especificitat per al…
coliform
Biologia
Nom aplicat genèricament a tots els bacteris de la família de les enterobacteriàcies que són paràsits o sapròfits de l’intestí de l’home i d’altres animals superiors.
dracunculoïdeus
Zoologia
Ordre de nematodes que tenen el cos filiforme de gran longitud (fins a 4 m) i, en ésser adults, són paràsits del teixit conjuntiu i del celoma dels vertebrats.
Viuen a les regions tropicals, i el més característic és la filària de Medina
tripanosoma
Biologia
Gènere d’esporozous paràsits que es troben en el plasma sanguini de l’home i dels animals, caracteritzats per una delicada membrana ondulant i un flagel en una extremitat.
Moltes espècies compleixen un cicle de llur vida en un animal invertebrat, on sofreixen modificacions notables Les paràsites i patògenes per a l’home són Trypanosoma gambiense i Trhodesiense , productors de la tripanosomiasi africana o malaltia de la son, i Trypanosoma cruzi , productor de la malaltia de Chagas
Els mal·lòfags: polls de l’aviram i afins
Característiques del grup Coneguts vulgarment amb els noms de polls de l’aviram o polls mastegadors, donada la seva semblança aparent amb els polls veritables o anoplurs, aquest ordre comprèn unes 3000 espècies que, en el transcurs de tot el seu cicle vital, viuen com a ectoparàsits estacionaris i permanents dels ocells i dels mamífers N’obtenen el nodriment, generalment, a expenses de les escates dèrmiques, les plomes i els pèls La seva grandària oscilla entre 0,5 i 5 mm, encara que algunes espècies gegantines arriben a assolir 1 cm de llargada A banda el seu cos aplanat dorsiventralment, hi…
exoascals
Micologia
Ordre de la classe dels ascomicets que comprèn fongs paràsits amb miceli intern, sense cossos fructífers distints, i amb ascòspores que germinen dins l’asc i es conjuguen de seguida.
sulfatar
Agronomia
Sotmetre (els vegetals) a polvoritzacions d’una dissolució aquosa de sulfat de coure o de sulfat de ferro per preservar-los de les malures causades per fongs o altres paràsits.
carbó
Fitopatologia
Malaltia criptogàmica de les gramínies causada per fongs paràsits intercel·lulars del gènere Ustilago, que afecten les plantes en període de creixement i fructifiquen quan aquestes han arribat a la maduresa.
La malaltia es manifesta per una pols negra, constituïda per les espores del fong, més o menys humides, que cobreix les espigues, que es deformen i es desorganitzen En el blat, el carbó és degut a l’ Ustilago tritici en la melca, a l’ U sorghi i a l’ U cruenta en la civada, a l’ U laevis i a l’ U avenae i en l’ordi, a l’ U hordei i a l’ U nuda , tots ells de característiques semblants La malaltia és anomenada també mascaró En el blat de moro es manifesta d’una forma particular les tiges, fulles i inflorescències es cobreixen de tumoracions cobertes d’una membrana blanquinosa En aquest cas…
Les laboulbeniomicètides
Es tracta de fongs força nombrosos uns 134 gèneres i 1700 espècies, però no pas fàcils de veure a la natura, ja que són molt petits i viuen paràsits sobre artròpodes, sobretot coleòpters de llocs humits Cicle vital de les laboulbeniomicètides, en el cas concret del gènere Laboulbenia A L’exemplar adult expulsa les ascòspores per l’ostíol del periteci B l’ascòspora es fixa damunt el cos de l’hoste mitjançant la formació d’una base negra anomenada ungla o peu C s’inicien les primeres fases del desenvolupament, amb la divisió de les dues cèllules originals de l’ascòspora D es forma la cèllula…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina