Resultats de la cerca
Es mostren 840 resultats
Les monotropàcies
Pirolàcies 1-2 i monotropàcies 3 1 Pyrola minor a aspecte general de la planta amb bona part de les flors del raïm terminal obertes x0,5, b detall d’una flor x 2 c detall d’un estam x 10 2 Pyrola secunda a detall d’una flor, amb l’estil molt més llarg que el de P minor x 2 b detall d’un estam x 10 3 Monotropa Monotropa hypopitys a aspecte general x0,5 b detall d’una flor amb els pètals pilosos interiorment x 2 c androceu i gineceu x2 Eugeni Sierra Petita familia, molt afí a les pirolàcies, dins la qual la inclouen alguns autors Se’n separa principalment perquè comprèn plantes…
mesura
Matemàtiques
Aplicació m definida entre una àlgebra de conjunts ɑ d’un espai mesurable (Ω, ɑ) i el conjunt ℝ+ dels nombres reals positius.
L’aplicació compleix que la mesura de la unió de dos conjunts A i B de ɑ és igual a la suma de les respectives mesures, és a dir ∀ A ∈ ɑ i ∀ B ∈ ɑ tals que A ∩ B = ∅, m A + m B La terna Ω, ɑ, m és anomenada espai de mesura , i els conjunts de l’àlgebra ɑ són anomenats mesurables En el cas que ɑ sigui una σ-àlgebra de Borel, una mesura m és anomenada σ-additiva si la mesura d’una unió infinita i numerable de conjunts de ɑ disjunts dos a dos és igual a la suma de les respectives mesures, és a dir essent A i ∈ ɑ i A i ∩ A j = ∅, per a tot i, j tals que i ≠ j Una mesura és anomenada fitada…
integral

El valor d’una integral definida és igual a l’àrea limitada per la funció, l’eix d’abcisses i les dues ordenades corresponents als extrems de l’interval de definició
© Fototeca.cat
Matemàtiques
En el sentit més general, forma lineal μ sobre certs espais vectorials de funcions, que assigna a cada funció f de l’espai un escalar μ(f) anomenat integral de f.
Hom distingeix entre tres tipus fonamentals d’integral, la integral de Riemann , la integral de Riemann-Stieltjes i la integral de Lebesgue La integral de Riemann té una interpretació geomètrica simple per tal com fou definida a fi de calcular àrees i volums de figures geomètriques Si a,b és un interval tancat de la recta real, i P={ x 0 ,, x n } és una partició de a,b , és a dir, un conjunt finit de punts tal que a = x 0 ≤ x 1 ≤ ≤ x n = b , sigui Δ x i = x i - 1 per a i =1,, n Si f és una funció fitada definida en a, b , hom determina en cada subinterval x i - 1 , x i…
Beira
Divisió administrativa
Antiga regió del centre de Portugal, que fou dividida l’any 1952 en els districtes d’Aveiro, Coïmbra, Viseu, Guarda i Castelo Branco.
De clima semihumit, amb una gran variació de paisatges que constitueixen una àrea de transició entre el nord i el sud de Portugal, té una densitat de població baixa La Beira es divideix en tres grans conjunts la Beira Alta és un peneplà on hi ha una gran vall central, recorreguda pels rius Mondego i els seus afluents, que separa les serres del nord-oest de la Serra da Estrêla S'hi conrea blat de moro, vinya i productes d’horta Viseu i Guarda en són les poblacions més grans La Beira Baixa és una àrea bastant uniforme entre la Serra da Estrela i el riu Tejo, travessada pel riu Zêzere La…
reflexió

Trajectòria dels raigs en la reflexió
© Fototeca.cat
Física
Modificació de la trajectòria d’una partícula, d’un raig o del front d’una ona quan incideixen sobre una superfície límit del medi per on es mouen.
En el cas particular dels raigs, hom pot provar que la recta normal de la superfície reflectora, el raig incident i el reflectit són coplanaris, formant l’anomenat pla de reflexió , alhora que els angles formats per cadascun dels raigs amb la normal anomenats angle d’incidència î i angle de reflexió r són iguals Quan una ona és parcialment reflectida en una superfície, hom defineix el coeficient de reflexió R com R = I r / I i , on I i és la intensitat de l’ona incident i I r és la de l’ona reflectida En el cas particular de la reflexió d’una partícula per una superfície també…
carta nàutica
Transports
Cartografia
Mapa, destinat a ésser usat pels navegants, que descriu la costa i dona referències del fons marí i dels senyals (semàfors, fars, balises, etc.) que poden servir d’ajuda a la navegació.
Actualment, pràcticament només són emprades les de projecció Mercator anomenades mercatorianes i les gnomòniques Les cartes mercatorianes són confeccionades partint d’una modificació de la projecció cilindrocentrogràfica en el sentit que aquella és substituïda per una sèrie infinita de cilindres tangents a la superfície terrestre que hom vol representar les loxodròmiques hi són representades per rectes i és conservada una gran semblança entre els angles mesurats en la superfície de la terra i els mesurats en la carta són usades per a la navegació costanera i per derrota loxodròmica Les…
plegadora
Tecnologia
Premsa que doblega planxes metàl·liques segons una aresta de plegatge, recta, i gairebé sense radi de curvatura.
Es compon d’un sòlid bastiment de fosa que suporta una matriu intecanviable d’una longitud de fins a cinc metres i a vegades més, collocada entre els dos muntants vericalas que guien el punxó —que té igual longitud que la matriu—, el qual baixa impulsat generalment per una bateria de cilindres hidràulics Segons que sigui la forma de la matriu, així resultarà l’obertura del díedre que formarà la xapa un cop plegada
diagonal
Matemàtiques
Segment d’una recta que uneix dos vèrtex d’un políedre no situats a la mateixa cara.
esfera armil·lar equatorial
Astronomia
Antic aparell astronòmic que permetia de calcular directament l’ascensió recta o l’horari i la declinació.
També podia ésser usada amb finalitats didàctiques per a representar els diferents sistemes de coordenades Consistia en diversos cercles metàllics, un dels quals fix en el pla de l’equador celeste i un altre fix al voltant d’un eix que representava la línia dels pols Fou coneguda i usada a la Xina, però desconeguda a Europa, almenys durant l’edat mitjana fou reinventada per Tycho Brahe
hèlix
Matemàtiques
Corba guerxa tal que la seva tangent forma un angle constant amb una recta fixa anomenada eix
.
Las més coneguda és l' hèlix circular , que hom obté en combinar un moviment circular uniforme entorn d’un eix amb un moviment uniforme parallel a l’eix
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina