Pirolàcies (1-2) i monotropàcies (3). 1 Pyrola minor: a aspecte general de la planta amb bona part de les flors del raïm terminal obertes (x0,5), b detall d’una flor (x 2); c detall d’un estam (x 10). 2Pyrola secunda: a detall d’una flor, amb l’estil molt més llarg que el de P. minor (x 2); b detall d’un estam (x 10). 3 Monotropa (Monotropa hypopitys): a aspecte general (x0,5); b detall d’una flor amb els pètals pilosos interiorment (x 2); c androceu i gineceu (x2).
Eugeni Sierra
Petita familia, molt afí a les pirolàcies, dins la qual la inclouen alguns autors. Se’n separa principalment perquè comprèn plantes sapròfites que no fan la funció clorofíl·lica i que, per tant, no són verdes. Morfològicament, però, la seva estructura floral coincideix amb la de les pirolàcies. Inclou unes 12 espècies distribuïdes principalment per les regions fredes i temperades de l’hemisferi boreal. L’única espècie present als Països Catalans és la monòtropa o espàrrec bord (Monotropa hypopitys), petita planta de 5 a 25 cm d’alçada, tota ella de color blanc groguenc, fins i tot les petites fulles de la tija, reduïdes a esquames. Les flors, agrupades en raïms terminals, s’obren ben entrat l’estiu. La tija, i per tant també la inflorescència, es troba, en néixer totalment corbada cap avall, i a mesura que va madurant es redreça, fins a posar-se totalment recta quan és fruit; les flors, doncs, miren cap a terra, però les càpsules queden ben dretes. La monòtropa és una planta muntanyenca que es fa principalment als boscos aciculifolis, però també als caducifolis més humits.