Resultats de la cerca

Situació Castell medieval, amb una torre rodona i d’altres elements d’època romànica, restaurat i adaptat per a habitatge el 1952 Rambol Castell situat al cim d’un turó que hi ha al costat de la població de la Roca del Vallès, des d’on domina la vall del riu Mogent i el pas de l’antiga via de tradició romana que travessava el Vallès Mapa L37-15393 Situació 31TDG442046 Venint de la carretera de Cardedeu i de Mataró trobem el camí del castell al final d’una pujada, a l’entrada del poble de la Roca, a mà dreta El portal del recinte del castell és uns centenars de metres més amunt…

Pertangué fins avançada l’edat moderna al territori de Tortosa Té l’origen en la donació que feu Pere I 1208 del castell i de la comarca de Benifassà a Guillem de Cervera, més tard monjo de Poblet El 1233 Jaume I confirmà la donació i encomanà als monjos de Poblet la fundació d’un monestir filial Dos anys més tard s’hi traslladaren des de Poblet dotze monjos i l’abat nomenat, i començaren les obres el 1250 pogueren ja installar-se a les noves construccions Jaume I feu donació a l’abadia dels delmes de Vallibona i d’Herbers, de terres i cellers a Tortosa, i de franquícies a les possessions…

Sembla que en aquest lloc, a l’època visigòtica, hi hagué un monestir sota l’advocació a sant Vicenç, que fou restaurat el 807 pel prevere Espanell i cinc companys Obtingué privilegis d’immunitat i confirmació de béns de Frédol 849 i de Ramon 865, comtes de Tolosa i senyors del Pallars Al segle X prengué com a titular Santa Maria, segurament amb motiu d’acceptar la regla benedictina El 908 tenia setze monjos preveres i tres llecs i vengué al comte Ramon I de Pallars el monestir de Sant Pere del Burgal, que recuperà poc després Joan XIII li concedí l’exempció episcopal el 966 aleshores tenia…

Situació Vista de ponent de l’església de Merlant amb el característic campanar d’espadanya, tan comú a les esglésies rurals de la comarca F Tur L’ermita de Sant Quirze i Santa Julita de Merlant és situada a la muntanya de Ginestar que separa la vall del Tort i la de la riera de Garrumbert, a la falda del vessant d’aquesta darrera, enmig d’un bosc de gran frondositat Mapa L38-12295 Situació 31TDG761665 Per accedir-hi cal agafar la carretera de Banyoles a Olot un cop deixat l’estany a l’altura del quilòmetre 12, cal entrar a mà esquerra en la urbanització Caselles d’Avall, d’on surt un camí…

Situació Vista de llevant de l'esglesiola de Sant Miquel de Maifré, molt transformada per reformes posteriors J Recarens L’antiga església parroquial de Sant Miquel de Maifré es troba sota mateix de la presa del pantà de Susqueda, a l’extrem de tramuntana del terme municipal d’Osor Mapa L38-13333 Situació 31TDG622484 JRR-JAA Història La capella de Sant Miquel de Maifré es troba dins un curiós apèndix del municipi d’Osor que travessa el Ter, més avall Presa de Susqueda, i s’enfila al ves sant esquerre o de migdia de la vall del Ter En l’aspecte religiós va dependre sempre de la parròquia de…

Aquest castell era situat a l’extrem nord-est del perímetre murallat de la vila Fou un dels dos nuclis fundacionals de Valls, juntament amb l’església de Sant Joan En l’actualitat, sols la plaça coneguda amb el nom de “Pati del Castell” en recorda el seu emplaçament El castell de Valls tenia jurisdicció sobre tot l’actual terme municipal de la població i per tant sobre les partides de Picamoixons, Masmolets, Espinavessa i Fontscaldes Doldellops, on s’establí una granja de Poblet, fou motiu de disputes amb aquest monestir cistercenc El topònim “Valls” sota la forma Vallis o Vallibus és…

Situació Absis de l’església, amb una decoració d’inspiració llombarda de grans arcs cecs entre lesenes ECSA - E Pablo L’església de Sant Jaume és al costat de la casa de Valldecerves, a l’extrem nord-est del terme Mapa 35-16419 Situació 31TCF736928 Per a arribar a l’indret des de Valls, cal anar fins al Pont d’Armentera i des d’allí prendre la carretera local T-213 en direcció a Igualada Després de passar el nucli d’Esblada, cal agafar un trencall a mà dreta, a l’altura del quilòmetre 20,7 de la carretera, que condueix al mas de Valldecerves JAA Història Aquesta petita església romànica té…

Situació Restes de la torre i basament de murs que encerclaven l’antiga cellera de l’església de Sant Miquel ECSA - A Roura Les restes de l’antiga cellera de Vila-roja són al costat de l’església de Sant Miquel Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 21′ 35″ N - Long 2° 36′ 49″ E Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent Nucli urbà Algunes restes d’un recinte emmurallat que encerclava la cellera es troben vers el sud i sud-est de l’església de Sant Miquel de Vila-roja A uns 30 m al sud-est de l’absis d’aquest temple resta la base d’una torre de planta…

Situació Petita església bastida en un estil romànic ja tardà, recentment restaurada ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Esteve es troba a l’extrem de llevant de la petita caseria de Renanué, situada sobre la carretera de Castillo de Sos al Pont de Suert per les Paüls L’edifici era en curs de restauració l’any 1995 JAA Mapa 32-10 213 Situació 31TBH964073 Història Com que el lloc de Renanué no apareix esmentat en el capbreu dels delmes de Castillo de Sos, hom pot pensar que el poblament d’aquest indret és posterior al 1068 Totes les breus notícies posteriors relacionen Renanué amb el…

Segons les fonts, els seus orígens semblen datar del Primer Període Intermedi Del Regne Mitjà han estat trobats alguns elements arquitectònics d’acord amb els quals el temple d’Amon hauria tingut tres sales Les aportacions del Segon Període Intermedi semblen haver-se limitat, en canvi, a proveir-lo de material de culte Fou a partir del Regne Nou, i més concretament de la dinastia XVIII, que Karnak esdevingué el santuari més important d’Egipte a causa del pes polític i religiós d’Amon Des d’aleshores fins a l’època romana, cada sobirà hi féu la seva aportació Tal com avui es conserva, apareix…