Situació
Petita església bastida en un estil romànic ja tardà, recentment restaurada.
ECSA - J.A. Adell
L’església parroquial de Sant Esteve es troba a l’extrem de llevant de la petita caseria de Renanué, situada sobre la carretera de Castillo de Sos al Pont de Suert per les Paüls. L’edifici era en curs de restauració l’any 1995. (JAA)
Mapa: 32-10 (213). Situació: 31TBH964073.
Història
Com que el lloc de Renanué no apareix esmentat en el capbreu dels delmes de Castillo de Sos, hom pot pensar que el poblament d’aquest indret és posterior al 1068. Totes les breus notícies posteriors relacionen Renanué amb el priorat de Sant Just i Sant Pastor d’Orema, que en tenia el domini espiritual i temporal, dins l’abadiat exempt de Sant Victorià d’Assan. El primer fogatjament conegut dona a Renanué un total de 10 focs (1495). (JBP)
Església
És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular i capçada a llevant per un absis semicircular, obert directament a la nau. A l’absis s’obre una finestra, d’una sola esqueixada, amb bisell exterior, descentrada cap al sud del semicilindre absidal. La porta és a la façana sud. Té un arc d’amples dovelles de perfil lleugerament apuntat, amb arestes xamfranades.
L’edifici original fou ampliat al segle XVII (si hem de considerar la làpida conservada a la capella nord, de la casa Herbera, datada el 1657), amb dues capelles rectangulars adossades als costats nord i sud de la nau, prop de l’obertura absidal, i un porxo sobre la porta, eliminat recentment. Probablement, abans d’aquesta ampliació fou afegit un campanar de torre, al centre de la façana de ponent de l’església. Aquest campanar és una torre prismàtica de planta quadrada, amb un únic nivell d’obertures a la part alta, amb tres finestres allargades resoltes en arc de mig punt a les façanes nord, sud i oest. Aquesta torre segueix el tipus d’altres torres de la regió de la vall de Benasc, com la de Sant Martí d’Espés de Baix (la més clarament alt-medieval, coetània de l’obra principal) o la de Santa Maria de Benasc. La torre de Renanué sembla posterior a l’obra de l’església, però no podem excloure que la diferència cronològica sigui gaire petita i que corresponguin quasi a dues fases del mateix procés constructiu.
L’aparell de tot l’edifici és format per reble irregular, encastat en morter, especialment al campanar, menys restaurat que el conjunt de l’església, on s’observa un aparell més ordenat, de carreuó escairat, a les filades més baixes del mur nord.
En el seu conjunt, l’església de Renanué resulta una obra impersonal, de datació imprecisa per la seva senzillesa i rusticitat, de la fi del segle XII o ja dins el segle XIII, sense excloure una datació encara posterior. (JAA)
Bibliografia
- Iglesias, 1985-88, vol. 1/2, pàgs. 269-271
- Benedicto, 1995, pàgs. 114-117