Situació
Castell medieval, amb una torre rodona i d’altres elements d’època romànica, restaurat i adaptat per a habitatge el 1952.
Rambol
Castell situat al cim d’un turó que hi ha al costat de la població de la Roca del Vallès, des d’on domina la vall del riu Mogent i el pas de l’antiga via de tradició romana que travessava el Vallès.
Mapa: L37-15(393). Situació: 31TDG442046.
Venint de la carretera de Cardedeu i de Mataró trobem el camí del castell al final d’una pujada, a l’entrada del poble de la Roca, a mà dreta. El portal del recinte del castell és uns centenars de metres més amunt. (JBM)
Història
Les primeres referències que tenim sobre el lloc de la Roca són del segle X. El 932 apareix en el document de consagració de la parròquia de Sant Sadurní de la Roca. El terme és esmentat ja el 953 i el 956.
Els Sarroca.
AFE
El castell no és documentat fins al segle XI, quan n’era el propietari Arnau Mir. Aquest, havent-li estat encomanat vers el 1023 el castell de la Roca, abusà del seu domini, segons un document de queixa fet pel comte Ramon Berenguer I. Posteriorment, aquest comte el donà a Guillem de Muntanyola o de Vacarisses, a qui succeïren els seus fills Renard Guillem de Sarroca i Bernat Guillem ardiaca, els quals tingueren el castell com a feudataris de Berenguer Ramon de Montcada. El 1084 es feu un conveni pel qual ambdós germans el tenien per meitat, per la qual cosa podien allotjar-se al castell mig any cadascun.
Al segle XII la propietat d’aquesta fortalesa passà, mitjançant el casament de Sança, senyora de la Roca, amb Guillem de Bell-lloc, al llinatge dels Bell-lloc. El seu fill homònim, Guillem, testà el 1172 i deixà el castell de la Roca al fill, posat cas que el nounat fos un nen. Si no s’esqueia aquesta circumstància, el castell passaria al seu germà Bernat. Sembla que aquesta darrera possibilitat fou el que realment succeí, ja que el 1261, mort Bernat, era senyora de la Roca Guilleuma de Bell-lloc, filla seva. Aquesta era la muller de Guillem de Montclús, a qui traspassà el castell de la Roca amb la condició que el vengués i que els guanys es destinessin a sufragis per a la seva ànima, per als seus pares difunts i per al mateix Guillem de Montclús. Uns anys més tard el senyor del castell era Berenguer de Sant Lleïr, el qual el 1276 establí com a hereu del castell de la Roca Bertran de Sant Lleïr, germà seu.
Vers el 1283 n’era el seu senyor Ramon de Cabrera, el qual tingué diversos plets amb els seus vassalls per qüestió dels impostos. Ben aviat, però, Ramon de Cabrera es desprengué d’aquesta fortalesa, ja que el 1287 la va vendre a Pere Marquès, notari reial.
El 1336 Francesc Marquès, descendent de Pere Marquès, prestà homenatge al rei pel castell de la Roca. El 1343, però, el mateix Pere Marquès comprà la jurisdicció omnímoda al rei. Poc temps més tard, el 1357, adquirí també, mitjançant una compra feta al rei Pere III, el mer i mixt imperi i les jurisdiccions alta i baixa i criminal de la Roca i altres indrets. En 1365-70 el castell de la Roca de Pere Marquès tenia 205 focs, segons el fogatge fet en aquells anys. El 1374 els vassalls aconseguiren d’incorporar-se de nou a la corona, però vuit anys més tard el rei tornava a vendre a carta de gràcia la jurisdicció de la Roca. Amb tot, com que Francesc Marquès no pagà al rei les anualitats que li devia, la fortalesa fou lliurada el 1392 a Pere Rovira. Pere Arnau Marquès, fill de Francesc, la recuperà de nou, però el 1405 la vengué a Ramon de Torrelles, el qual va retre homenatge al rei com a feudatari seu pel castell de la Roca.
Durant aquesta època, com a conseqüència dels esdeveniments bèl·lics que s’esdevingueren a Catalunya, els Torrelles iniciaren un seguit d’obres de consolidació i restauració del castell, per la qual cosa el rei Pere el Conestable de Portugal autoritzà que els Torrelles imposessin més tributs als habitants del terme del castell. La propietat del castell romangué a mans de la família Torrelles fins al començament del segle XVIII, que passà a la comunitat de preveres de Santa Maria del Mar de Barcelona.
A partir del 1862 la fortalesa de la Roca tingué diversos propietaris: Jaume Miquel i Ferrer, Magí Porta i Rubió i Joaquim Alomar i Font, els descendents del qual el vengueren el 1949 a Antoni Rivière i Manén.
La reforma feta pels Torrelles al segle XV canvià en gran part l’aspecte primitiu del castell medieval, per bé que se n’intentà conservar el traçat. No sabem que posteriorment es realitzessin grans obres que modifiquessin gaire l’estructura arquitectònica del palau que construí la família Torrelles. Sens dubte, aquest fet provocà l’estat ruïnós en què es trobava el castell de la Roca al començament del nostre segle. Sortosament, el 1952 fou restaurat a iniciativa d’Antoni Rivière i Manén, que aleshores n’era el propietari. (EPF)
Castell
El castell, que s’adapta al relleu del cim del turó, té una planta trapezoidal. Al costat occidental sembla que hi havia l’entrada principal i una massissa torre mestra.
A l’extrem oposat, vers l’est, hi ha una bestorre de planta triangular, feta amb una evident finalitat defensiva, i una bestorre semicircular. La major part d’aquestes construccions foren fetes o refetes després de l’any 1465. Així, doncs, tot i la importància històrica que tingué el castell de la Roca, han restat molt pocs elements de la fortificació d’època romànica. La torre mestra i les parets perimetrals sembla que són força més tardanes. La bestorre semicircular oriental, que ha estat considerada d’“època romànica” i “testimoni d’un castell anterior, molt senzill, tancat per un mur amb mitges torres de flanqueig”, a causa de la seva forma troncocònica i del seu aparell constructiu, format per pedres sense treballar i maons, ha d’ésser, com a mínim, del segle XIII o més tardana. (JBM)
Bibliografia
- Balaki i Jubany, 1899, pàgs. 390 i 429
- Carreras i Candi, 1895
- Els castells catalans, II, 1969, pàgs. 245-258
- Iglésies, 1962, pàg. 72
- Monreal-Riquer, 1958, pàgs. 67-75
- Monsalvatje, XIX, 1908, pàgs. 241
- Rius i Serra, I, 1945, pàgs. 31 i 40
- Udina, 1951, pàg. 247